El bufón del rey Lear

El bufón del rey Lear Direcció-: Jordi Pérez

22/12/2017   
Toni Polo
DIVERTIT:ACTUALITAT:CLÀSSIC:

La cruesa de la veritat

“Decir la verdad es un signo inequívoco de locura”. Ho diu el bufó del rei. I diria que ve a voler dir que tot està podrit. Perfecte, res de nou, en realitat. Assumint aquesta premissa, el bufó, personatge sempre emparat en l’humor (la follia?), esdevé la figura més adient per dir-ne unes quantes, de veritats. La distància que adquireix i les confidencialitats que atresora li donen una perspectiva i una objectivitat de tot el que passa fins al punt que, indubtablement, si proclama la veritat, vol dir que està boig.

Felipe Cabezas dignifica aquesta figura del l’obra de Shakespeare El rei Lear en un monòleg que no ho és tant: l’actor, sol a l’escena, no oblida altres personatges, com les filles del rei,el rei, els consellers... als qui dona veu i hi posa cara a través de màscares o senzills gestos. L’actor, amb l’ajut de Jordi Pérez (una mena de subdirector de l’obra) desplega el seu gènere favorit, amb humor (una eina fonamental per fer crítica social), amb tocs de la commedia dell’arte, amb respecte a l’obra original (no és una versió, senzillament aprofita l’avinentesa...) i amb complicitat amb el públic, davant del qual despulla la seva ànima, amb moments còmics però també amb episodis realment durs, com quan rep les trucades dels seus fills.

El que passa sobre l’escenari és una història amb diversos personatges i amb dos fils paral·lels: per una banda, la narració de l’obra original, que l’actor (i autor) ens transmet en els seus trets fonamentals, permetent-se tota mena de llicències, des d’estripar el guió fins a contínues picades d’ullet a l’espectador. Per una altra, quan el bufó es desmaquilla, al mig de l’obra, davant del mirall, deixa de ser el personatge i es queda ell mateix, l’actor, el productor, el gestor cultural que lluita contra les administracions, fredes, implacables, que no agafen el telèfon, per tirar endavant. La sàtira shakespeareana demostra que té vigència en el temps... No li tallaran el cap perquè ara ja no es fan, aquestes coses, però la metàfora de la situació de la cultura queda ferotgement clara.


Valoració

8,0

Categories

Divertit
Actualitat
Clàssic

Valoració per edats

+ 66 NOTA:8 8
51 - 66 NOTA:8 8
36 - 50 NOTA:8 8
26 - 35 NOTA:8 8
16 - 25 NOTA:8 8
12 - 15 NOTA:7 7
7 - 11 NOTA:0
4 - 6 NOTA:0
0 - 3 NOTA:0

Comparteix:

Teatre
Consonant
Actualment
SENSE FUNCIONS
< Setembre 2018 >
Dl Dm Dc Dj Dv Ds Dg
1 2
3 4 5 6 7 8 9
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30

Històric de representacions