Recomana.cat


Recomana també organitza activitats de mediació i d’acostament de les arts escèniques al públic amb la implicació dels nostres col·laboradors. A aquest conjunt d’activitats les hem anomenades recomanACCIONS
Un dels serveis que oferim és el de seguiment d'un procés de creació: un dels nostres crítics assisteix als assajos durant tres dies diferents i n'escriu una crònica de cada dia juntament amb suport gràfic. Així se segueix l'evolució del treball de les companyies abans de la seva presentació al públic. 


 


Sweet Tyranny  
Instruccions per veure Sweet Tyranny Crònica segon dia
1 de febrer de 2017
Aída Pallarès
  

 DIVERTIT
 DIFERENT
 CLÀSSIC

27/1/2017 - 22/4/2017
L'espectacle ja no està en cartell.
 

Us demano perdó. Aquesta no serà una crònica convencional. No us parlaré dels assajos de Sweet Tyranny ni del que em va dir en Pere durant l’entrevista. Aquesta no serà, tampoc, la crònica que tenia preparada. Serà un escrit a raig. Sincer i personal. Sempre he pensat,-i és el que recomano als amics poc avesats en aquest món-, que el millor per gaudir d’un espectacle de dansa és deixar-se endur. Deixar els prejudicis (la dansa és elitista!) i les preocupacions (ho entendré?) a casa i mirar, sentir, emocionar-se. I després, esclar, envoltar-se d’experts i llegir i escoltar el que diuen. Aquí, a can Recomana, en teniu un bon de molt bo: en Jordi Sora. Dic tot això perquè a vegades prejutgem massa i emetem un judici ràpidament. Sense pensar ni reflexionar. Així doncs aquí teniu: les instruccions per veure Sweet Tyranny. Feu amb elles el que vulgueu.

I tot això d'on cau?:  Pere Faura forma part d’una generació de ballarins i coreògrafs nascuts a la dècada dels 80 que han estudiat i han treballat a l’estranger i es mouen entre l’escena catalana i la forana. Sovint, esclar, per la fragilitat de l’escena local. Tenen, també, una altra cosa en comú: tots ells treballen amb codis artístics que potencien l’escena híbrida i la combinació de llenguatges. Ras i curt: Dansa o moviment? Etiquetes: bon vent i barca nova!

Per què ens parla de Grease, Saturday Night Fever, Dirty Dancing, Flashdance i A chorus line?

Perquè és el que tots coneixem. Perquè “compartim la merda que crea el capitalisme”. I perquè Faura es va enamorar de la dansa veient Grease o Flashdance. Aquesta, però, és la primera capa de la ceba. Segona capa: A través de les coreografies ens explica, d’entrada, que el discurs que ens venen i que tots ens mengem amb patates i ketchup és irreal, hegemònic, capitalista i heteropatriarcal. Tercera capa: Utilitza això per explicar la situació que viu el món de la dansa, la precarietat a la que està permanentment abocada i, de pas, criticar les dues paraules que estan més de moda: indústries culturals. I diguem-ho clar: No, Pere Faura no està en contra de les indústries culturals. El problema, em va dir, és quan mesurem amb els mateixos paràmetres el seu espectacle que el darrer disc de Beyoncé. Tot, per cert, embolcallat amb la destresa, intel·ligència i mala llet d’un dels millors dramaturgs del país: Esteve Soler.

ATENCIÓ SPOILER: Per què la sala Maria Aurèlia Campany s’acaba convertint en una discoteca?

Perquè encara que no ens agradi veure-ho o acceptar-ho, la discoteca és una radiografia brutal de la societat i de nosaltres mateixos. Perquè a la discoteca la paraula és secundària, el cos té el poder, el cos té el control. Si tenim clar que "som el que mengem" també hauríem de saber que "som com ballem".  I perquè si tots balléssim més, ens toquéssim més i parléssim menys, seríem més feliços. Tot això ens ho ensenya (crec) en aquest final tan provocador i (personalment) brillant. Sí, senyors: la discoteca és un espai polític.  

Bonus track: En Pere sempre diu que és un coreògraf sense estil. Li vaig preguntar, pensant que apropiar-se de coreografies populars és tenir-ne, i m’ho va explicar millor: “És un estil dramatúrgic però no de moviment”. Ara bé, com molt bé diu la Bàrbara Raubert al blog del Mercat de les Flors, “Faura és com l’encantador de serps, que fa sonar i belluga la seva flauta (o la mànega o el comandament de vídeo… segons sigui l’ocasió) per fer-nos sortir de l’espai de comoditat i encarar-nos a una veritat certament inestable”. Amén, Bàrbara. 

Per tant, jo ho tinc clar: Llarga vida a Aura Faura. (per entendre aquesta picada d’ullet haureu de córrer a veure Sweet Tyranny al Mercat.)



COMPARTEIX