Recomana.cat


Recomana també organitza activitats de mediació i d’acostament de les arts escèniques al públic amb la implicació dels nostres col·laboradors. A aquest conjunt d’activitats les hem anomenades recomanACCIONS
Un dels serveis que oferim és el de seguiment d'un procés de creació: un dels nostres crítics assisteix als assajos durant tres dies diferents i n'escriu una crònica de cada dia juntament amb suport gràfic. Així se segueix l'evolució del treball de les companyies abans de la seva presentació al públic. 


 
En el camí que la crítica sigui un guia per a entrar per camins desconeguts, programem, amb el suport del Grec Festival, l'acompanyament als espectadors a la cuina dels artistes. És un programa que compta amb la coordinació de Carme Tierz (relació amb les companyies) i Alba Cuenca i Elisa Díez (relació amb el públic). Dimarts passat, a la tarda, vam poder entrar a la sala d'assaig al Graner.

Grec Creació 2017  
Benvingudes siguin les distorsions Assaig de Moaré, 30 de juny
2 de juliol de 2017
Clàudia Brufau
  

L'espectacle ja no està en cartell.
 

“M’he trobat amb molta bellesa i he reviscut la il·lusió de quan vaig començar a ballar”, comenta cap al final del col·loqui en Rober Gómez, un dels quatre ballarins de Moaré, l’espectacle de dansa amb el que la ballarina Ariadna Montfort s’estrena com a coreògrafa. Som en una de les sales d’assaig del Graner el divendres 30 de juny, on gairebé tot l’equip de l’Ariadna porta instal·lat un mes. Moaré és una peça que explora la realitat des de diferents perspectives, la mirada com a creadora de realitats. El clima que s’ha creat durant el col·loqui és distès, però alhora reflexiu, tant de part dels artistes com el públic –una colla d’espectadors curiosos que el Recomana ha acollit. Parlem i intercanviem impressions, però segurament totes les ments dels assistents són captives d’algun gest, una mirada del petit extracte que ens han mostrat.

Moaré és el projecte quanyador de la segona edició del Premi de l’Institut del Teatre, una oportunitat per crear un espectacle d’una hora amb condicions òptimes i formar part del Grec Creació. És a dir, temps, espai i recursos econòmics per poder permetre’s la dedicació d’un bon equip. I efectivament, l’Ariadna Montfort ha arreplegat un grup “delicatessen” de ballarins: l’Àngela Boix, la Blanca Tolsà, en Ioseba Yerro i en Rober Gómez. Tampoc ha escatimat en talent a l’hora de comptar amb l’Estela Merlos –una ballarina que hem vist poc aquí. Instal·lada al Regne Unit, el 2010 va ser escollida com a millor ballarina per la revista Dance Europe, (poca broma)– que l’assiteix amb el moviment i també s’encarrega de l’entrenament físic. La música és un dels gran caramels d’aquest espectacle, el grup Volans format per Lluís Campos, Hug Bonet i l’Eduard Rosselló estan component en paral·lel la partitura per l’espectacle en el que també tocaran en directe. I de la dramatúrgia, el vestuari i l’escenografia se n’encarreguen l’Alba Pujol, l’Adriana Parra i i la Laura Clos, respectivament. És a dir, un dream team.

Però, d’on surt l’Ariadna Montfort? Formada a l’escola Madó de Vilassar de Mar, als divuit anys va entrar a l’escola Rudra de Maurice Béjart a Lausana. La seva carrera professional també va començar a Suïssa, a Berna concretament, on va treballar a l’Staatstheater durant un temps en el que el dirigia el coreògraf belga Steijn Celis, un dels més reconeguts de la seva generació. L’encontre amb el llenguatge d’Ohad Naharin, el “gaga”, de la mà d’un ballarí de la Batheva la va dur a Tel Aviv. Després d’un parell d’anys a Batsheva Ensemble, l’Ariadna va entrar en una altra companyia d'Israel, Inbal Pinto & Avshalom Pollak, amb la qual va girar intensament per tot el món. Tot i gaudir d’una carrera que anava vent en popa, la terra sempre crida i el desig de treballar en projectes més concrets, més personals, van fer que l’Ariadna tornés a Catalunya, tot i que tothom li aconsellava justament el contrari. Ara bé, des de que va tornar l’hem vist sovint sobre els escenaris, com amb La Veronal, de Marcos Morau. I la veritat és que hem tingut sort, hi ha ballarins catalans boníssims, i ella n’és una. Enguany es llança a la piscina com a coreògrafa amb la il·lusió d’una exploradora de meravelles, quan parla d’aquesta experiència destil·la passió per cada moment i detall que està visquent durant el procés. A l’assaig queda palès les tones d’informació corporal i artística que ha acumulat. Tornem a l’assaig al Graner.

Un nen de tres anys, l’espectador més jove i el més concentrat, mira atentament l’Àngela que avança cap a nosaltres. “M’estic movent”, diu la ballarina palplantada, a poc a poc, se li uneixen els altres tres. Cadascú al seu temps, s’encavalquen les veus en un so que fa ziga-zagues. Del silenci, a la veu i de la veu a un solo de l’Àngela que després reinterpreten –distorsionen– els altres tres. La Blanca amb una serenitat cristal·lina, en Ioseba amb una qualitat més voluptuosa –irònica– i en Rober més vulnerable. El solo enganxa, amb moviments sincopats, impulsen els braços amunt com si s’encomanéssin al sol, estiren la cama endarrera en decalé –és a dir, fora d’eix–  tot mirant nostàlgics la punta del peu. Duets, ombres i una samarreta en la que entren i surten, com si hi hagués un cinquè ballarí fantasma, fet d’un trosset de cadascun d’ells. La coreografia tradueix en dansa el moaré, un efecte òptic en el que dues trames superposades fan percebre un patró d’unes onades que no existeix.

Moaré de l’Ariadna Monfort apunta ser un espectacle electrificant, d’aquells que injecta energia per la vena amb moviments irresistibles. La música de Volans, el vestuari i l’escenografia els espero amb candaletes –crec, que com bona part dels assistents. Però, el que em va sorprendre més de l’assaig –i crec que als altres també– va ser aquesta vessant poètica i íntima, en la que la bellesa sorgeix de la màgia del treball, de l’aventura d’aprendre i admirar els altres. Malgrat la timidesa del públic a l’inici del col·loqui, a poc a poc, mentres l’Ariadna i els ballarins s’obrien i expressaven la seva il·lusió, la llista de coses pendents, els dubtes artístics, el gel es va trencar. Tres espectadores estupendes es van llençar a fer preguntes. I amb les seves observacions, mirades, els efectes òptics es multiplicaven. Ara a esperar tres setmanes i a fer cua a la Hiroshima!

Preneu nota: l’estrena és el 26 de juliol a la sala Hiroshima.

Pròxims assajos del Grec Creació Reserves: reservesgrec@recomana.cat 

Crònica de Sara Esteller sobre l’assaig d’Aire, de Miquel G. Font

Preneu nota: l’estrena és el 26 de juliol a la sala Hiroshima.

Pròxims assajos del Grec Creació Reserves: reservesgrec@recomana.cat 

- Assaig Tender Naplam. Companyia Sixto Paz. Dia: 3 de juliol, a les 17h a la Sala Beckett.

- Assaig Wolrd of wolves #0.1. Laboratori de creació a càrrec de Núria Legarda. Dia: 7 de juliol, a les 20h al Graner.

-Assaig Utopia. Companyia: Ignífuga. Dia: 11 de juliol, a les 20h a Fabra i Coats.

-Assaig de Burn. Dia: 18 de juliol, a les 20:30h a l'Hangar. 

Crònica de Sara Esteller sobre l’assaig d’Aire, de Miquel G. Font



COMPARTEIX