Recomana.cat


Recomana també organitza activitats de mediació i d’acostament de les arts escèniques al públic amb la implicació dels nostres col·laboradors. A aquest conjunt d’activitats les hem anomenades recomanACCIONS
Un dels serveis que oferim és el de seguiment d'un procés de creació: un dels nostres crítics assisteix als assajos durant tres dies diferents i n'escriu una crònica de cada dia juntament amb suport gràfic. Així se segueix l'evolució del treball de les companyies abans de la seva presentació al públic. 


 
En el camí que la crítica sigui un guia per a entrar per camins desconeguts, encetem amb el suport del Grec Festival l'acompanyament als espectadors a la cuina dels artistes. És un programa que compta amb la coordinació de Carme Tierz (relació amb les companyies) i Alba Cuenca i Elisa Díez (relació amb el públic). Dilluns passat, a la tarda, vam poder entrar a la sala d'assaig amb la companyia, a la Sala Beckett.

Grec Creació 2017  
Sixto Paz, pura dinamita Assaig de Tender Napalm
7 de juliol de 2017
Aída Pallarès
  

L'espectacle ja no està en cartell.
 

Tres anys. Han passat més de tres anys des de que Sixto Paz va estrenar Pulmons a la Sala Beckett. Tres anys de taquilles inverses, lligues de teatre i iniciatives vàries. Tres anys de l’Efecte, Dybbuk, Pretty i hISTÒRIA. Ara, des de la Beckett del Poblenou, passen per la batedora l’univers de Duncan Macmillan, l’estètica de Blade Runner i l’estructura de la mítica Traició de Harold Pinter. El resultat: Tender Napalm. Un espectacle que suposa, alhora, tot un gir en la trajectòria de Sixto Paz. Més fosc, menys optimista.

L’obra, escrita pel britànic Philip Ridley, explica la història d’un home i una dona encallats en un punt crucial de la seva relació: S’estimen però ja no saben com relacionar-se. Han perdut una filla i es passaran cinc anys enfrontant-se a les seves debilitats i fortaleses, recordant, disseccionant la seva relació i parlant d’amor, sexe i violència.

Anem a l’inici: Dilluns, 2 de juliol. Són les cinc de la tarda. Un grup d’espectadors conduïts per una servidora, entren a una mena de festa (o potser rave?) enmig de la Sala Beckett. Estan drets, tenen els mòbils apagats i es miren, amb curiositat. Un fetus mort presideix l’espai. Les portes,-una gran reixa-, es tanquen i un home i una dona, Pau Roca i Ariadna Cabrol, comencen a parlar. No es miren, no es toquen. I comencen a fer memòria, a endinsar-se en coves cada cop més fosques, més brutals. Anem al final: Són les cinc i mitja de la tarda i, encara compungits, comencem a fer(nos) preguntes.

Pau Roca, protagonista i director de l’espectacle, ens explica que va llegir aquest text fa uns quants anys i va flipar. Va al·lucinar amb la poètica de Ridley i l’univers sensual i salvatge que plantejava. “És pura dinamita”. I per donar-hi més força, va decidir sumar-hi un altre llenguatge: el circ. “La col·laboració de Sixto Paz i PSIRC ha sigut una de les grans coses que m'ha passat com a creador” explicava Roca. Potser perquè no s’han amotllat l’un a l’altre sinó que s’han retroalimentat. Potser perquè un text tant visceral, tant al límit, necessitava risc, necessitava circ. I potser perquè, com admetrà la companyia, “ens agrada que l’espectador mai se senti còmode en els nostres espectacles”. Objectiu aconseguit.



COMPARTEIX


  • Imatge de Flavio Coddou
  • Imatge de Flavio Coddou
  • Imatge de Flavio Coddou
  • Imatge de Flavio Coddou