Recomana.cat


Recomana també organitza activitats de mediació i d’acostament de les arts escèniques al públic amb la implicació dels nostres col·laboradors. A aquest conjunt d’activitats les hem anomenades recomanACCIONS
Un dels serveis que oferim és el de seguiment d'un procés de creació: un dels nostres crítics assisteix als assajos durant tres dies diferents i n'escriu una crònica de cada dia juntament amb suport gràfic. Així se segueix l'evolució del treball de les companyies abans de la seva presentació al públic. 


 
En el camí que la crítica sigui un guia per a entrar per camins desconeguts, programem, amb el suport del Grec Festival, l'acompanyament als espectadors a la cuina dels artistes. És un programa que compta amb la coordinació de Carme Tierz (relació amb les companyies) i Alba Cuenca i Elisa Díez (relació amb el públic). Dimarts passat, a la tarda, vam poder entrar a la sala d'assaig al Graner.

Grec Creació 2017  
Gel, Shakespeare i unitats didàctiques Crònica work in progress Wolf of wolves #0.1
7 de juliol de 2017
Clàudia Brufau
  

L'espectacle ja no està en cartell.
 

Gota rere gota cau sobre una planxa metàl·lica. Una placa de gel considerable es fon al costat dret de la sala. Provoca sensacions contràries. Per una banda, hi ha moments  -si et concentres només amb el so- que sembla que estiguis enmig d’un bosc. En canvi, quan mires la placa de gel directament sembla una làpida elevada que espera amb impaciència un llogater.

Duen només una setmana al Graner, però l’equip que dirigeix Nuria Legarda ha aconseguit teixir quaranta minuts per mostrar a la colla de curiosos, espectadors professionals i amics i coneguts dels membres de la companyia. Wolf of wolves #0.1 és un laboratori de creació amb els actors Ruben Ametllé, Rosabel Huguet i Pedro Mas que s’ha gestat amb altres artistes que han dissenyat llums, vídeos i escenografia. En aquest work in progress Legarda indaga en la construcció de la identitat en relació als mecanismes del poder dins de la societat patriarcal. A partir de diferents materials i suports –des de vídeos a maniquís fets de paper de diari– s’evoquen textos o imatges que es relacionen amb obres de Shakespeare. La mostra arrenca amb els tres actors xerrant i caminant del fons a primera línia. Dempeus i de cara al públic es presenten somrient i rient –com si no anés amb ells la cosa o potser per semblar més casual. El cas és que cadascún d’ells ens explica el seu currículum en relació al bard anglès. Aquesta escena d’introducció en la que queda ben clar que bona part de la matèria prima són els actors i l’actriu dóna peu a passatges i escenes molt més metafòriques.

Es projecta un bosc nevat al fons, que emmiralla uns torsos encamisats, plantats enmig de la sala. En un passatge els actors deambulen entre els arbres-torsos i com robots envien telegrames sobre qui són i què desitgen. Més endavant es projecten ombres darrere la pantalla del fons –potser dels efectes més bonics–, unes sabates duarades de telons simbolitzen les lluites de poder i la dificultat de sostenir-s’hi, abrics de pell i un combat contra els propis fantasmes esgoten dos dels actors. Quaranta minuts més tard, la placa ha format un bassal a sota, i abans del  fade out final apareix Rosabel Huguet nua i vestida amb la seva pròpia cabellera de Rapunzel –imatge que ens remet a la de Elizabeth Siddal, la musa de la pintura icònica de Millais, a Ofèlia.

El dramaturg i dramaturgista Marc Villanueva va capitanejar el col·loqui amb molt sentit de l’humor i unes quantes píndoles de coneixements de butxaca que van molt bé. Fent broma, ens va confessar que el col·loqui s’havia estructurat en “unitats didàctiques”, és a dir, preguntes dissenyades per encarrilar el discurs i no anar-se’n per les branques. Al llarg, d’aquestes unitats doncs, tots els membres de l’equip es van presentar. Però van ser els actors els que van oferir més “teca” sobre el procés com les dificultats de repondre el correu electrònic de la Nuria Legarda, en el que els demanava una llista de privilegis que consideren que tenen i una dels que no tenen. Al seu torn, el públic –molt lúcid– va aportar la seva lectura sobre les diferents capes –textos, moviment i audiovisuals– i les sensacions i/o el significat que havien interpretat. Una de les millors aportacions va ser la d’una noia asseguda a primera fila amb unes ulleres rodones, que va interpretar la descomposició del gel com la mort anunciada. Unes tres o quatre unitats didàques, més unes cites de Ricard II de la mà de Villanueva, les felicitacions a l’espectadora estrella, i aquest col·loqui ja s’ha fos. 



COMPARTEIX