Recomana.cat


Recomana també organitza activitats de mediació i d’acostament de les arts escèniques al públic amb la implicació dels nostres col·laboradors. A aquest conjunt d’activitats les hem anomenades recomanACCIONS
Un dels serveis que oferim és el de seguiment d'un procés de creació: un dels nostres crítics assisteix als assajos durant tres dies diferents i n'escriu una crònica de cada dia juntament amb suport gràfic. Així se segueix l'evolució del treball de les companyies abans de la seva presentació al públic. 


 
En el camí que la crítica sigui un guia per a entrar per camins desconeguts, encetem amb el suport del Grec Festival l'acompanyament als espectadors a la cuina dels artistes. És un programa que compta amb la coordinació de Carme Tierz (relació amb les companyies) i Alba Cuenca i Elisa Díez (relació amb el públic). Fa uns dies, l'Alba va entrevistar la creadora Constanza Brncic i va assistir al seu assaig en la intimitat. Us en fa un resum en aquest article.

Grec Creació 2017  
Memòria i llenguatge per partida triple Una visita a What is the Word, de la Constanza Brncic
12 de juliol de 2017
Alba Cuenca
  

L'espectacle ja no està en cartell.
 

La ballarina i coreògrafa Constanza Brncic sempre ha admirat la prosa de Samuel Beckett i la música de Morton Feldman. A mesura que es va immergir en les seves obres, va descobrir la relació que hi havia hagut entre els dos artistes i va voler crear un espectacle molt personal prenent-los com a base. El resultat, What is the word, és una actuació performàtica inspirada en l’homònima poesia de Beckett, una exploració sobre els límits del llenguatge com a forma d’expressió.

El tema de la peça és la memòria a través d’imatges femenines. M’ho explica la pròpia Constanza a l’entrevista que li faig al teatre Sagarra de santa Coloma, on està fent residencia tècnica abans d’estrenar al Mercat de les Flors dins el Grec creació. “Tot el que succeeix a l’escenari és com un laberint de la memòria on ens intentem situar, recordar i intentar tornar a allò que havíem oblidat”. A nivell dramatúrgic, hi trobarem tres parts diferenciades “que es poden llegir com tres moments vitals o tres èpoques, o tres estats també, i que dibuixen diferents imatges de dones en accions diferents.” Tot i així, l’espectacle no té una estructura aristotèlica, doncs a cada etapa hi ha coses de les anteriors i de les futures, “com la vida mateixa, en la que som grans però encara tenim coses de quan érem petits”. De fet, molts dels moviments de la peça pertanyen a gestos o mirades de les dones de la família de l’artista, com la seva mare, la seva àvia i fins i tot la seva filla.

La Constanza em diu que l’espectacle està fet a tres nivells: la il·luminació, la música i el cos. I en tots ells s’hi nota la influencia de Beckett. El primer el corroboro quan entro a la sala on està provant les llums i quedo hipnotitzada per la força que desprenen els focus, amb moments més espectaculars i altres en els que estan concentrats en la intimitat del moviment. “Hi ha una relació amb la llum, amb aquesta cosa d’estar en el límit de la llum, aparèixer i desaparèixer, voler mostrar-te i no voler-ho”, m’explica.

Pel que fa a la música, la peça triada no és la que Feldman va crear per la versió radiofònica del poema de Beckett. L’escollida, Triodic memòries, és en paraules de Brncic, “un mar que s’instal·la i que té com onades que vénen i van”. Després de provar diverses músiques per piano del compositor, aquesta va arribar per quedar-se, donada la seva relació amb la memòria. “La peça musical agafa motius que es van repetint però no els repeteix exactament de la mateixa manera”,  observa. “Sembla que sempre t’estigui fent una pregunta”, afegeix, una impressió que relaciona amb la incògnita que dóna títol a l’espectacle i a la recerca de Beckett.

El cos també transmet, sense perdre la veu de la creadora, la influencia del poeta. “El que més m’interessa de Beckett son les didescàlies, les accions, les acotacions, perquè té un sentit del gest i de l’espai i de les direccions, és molt coreogràfic”. La recerca del com expressar-se que tan preocupava a Beckett és una constant en la peça, encara que en aquest muntatge no es pronuncia cap paraula.  “El llenguatge ve del cos a i el cos quan parla té un moviment, una intenció, un sentit en l’espai. El cos a l’escena està com amb aquesta cosa de buscar, de voler dir, que no li surt la paraula, però la paraula es com si estigués en el cos. Hi ha aquesta paradoxa“.

Després de tres anys de creació interromputs a períodes, l’espectacle amb tres parts, tres noms -Beckett, Feldman i Brncic- i tres nivells arriba al Mercat de les Flors durant... Sí, només durant tres dies. Del 13 al 15 de juliol. Si voleu veure-la, ja podeu córrer!

Més informació de l'espectacle aquí.

Data de l'entrevista: 5 de juliol.


COMPARTEIX