Recomana.cat


Recomana també organitza activitats de mediació i d’acostament de les arts escèniques al públic amb la implicació dels nostres col·laboradors. A aquest conjunt d’activitats les hem anomenades recomanACCIONS
Un dels serveis que oferim és el de seguiment d'un procés de creació: un dels nostres crítics assisteix als assajos durant tres dies diferents i n'escriu una crònica de cada dia juntament amb suport gràfic. Així se segueix l'evolució del treball de les companyies abans de la seva presentació al públic. 


 
En el camí que la crítica sigui un guia per a entrar per camins desconeguts, encetem amb el suport del Grec Festival l'acompanyament als espectadors a la cuina dels artistes. És un programa que compta amb la coordinació de Carme Tierz (relació amb les companyies) i Alba Cuenca (relació amb el públic). El dia 15 ens vàrem afegir al grup que participava al Recorregut 2 del projecte BooMBeta. Us ho expliquem:

Grec Creació 2017  
Recorregut 2: Javier Guerrero i Albert Pijoan BooMBeta: DE LA MARINA AL GREC
17 de juliol de 2017
Carme Tierz
  

L'espectacle ja no està en cartell.
 

15 de juliol, 19.30 h. Som al punt on el carrer de l’Aviador Franco es troba amb el de l’Aviador Durán, i a pocs metres d’un tercer carrer amb cognom de pilot, Ruíz de Alda, tots tres, Franco, Durán i Alda, tripulants del Plus Ultra, el primer avió que va cobrir la ruta Espanya-Argentina l’any 1922. D’aquí que a aquest racó de La Marina del Port se’l conegui justament per aquest nom, Plus Ultra. En comparació, la ruta que s’inicia avui, a la porta d’un dels establiments més emblemàtics del barri –la Bodega Peña–, pot semblar insignificant pel fet que cobreix els escassos tres quilòmetres que el separen del Teatre Grec; el recorregut, però, va molt més enllà (plus ultra) de carrers asfaltats i escales mecàniques: és un passeig per la memòria d’un barri i d’una muntanya que, de vegades, li ha donat recer, i d’altres, l’ha ocultat, aïllat, de la resta de la ciutat.

Davant de la Bodega Peña –que va abaixar la persiana per Sant Joan, després de noranta anys d’activitat– encara no hi ha ningú, però en una estona s'hi congregarà una cinquantena de persones, a punt per emprendre aquest viatge en el temps. El recorregut dissenyat per Javier Guerrero i Albert Pijuan s’emmarca dins el projecte BooMBeta, art i comunitat, una iniciativa d’El Graner amb l’aliança de l’Oficina Barcelona Ciutat de la Literatura-UNESCO, del Pla de Barris i del Grec 2017, molt atent a les experiències creatives que involucren artistes i públic. Un espectacle viu, participatiu, que uneix carrer, quotidianitat, amb literatura, dansa i teatre. Poesia i denúncia.

Una xaranga (La joia de Montjuïc) toca el pasdoble Amparito Roca mentre els viatgers brindem amb cava –gentilesa de la Maria Peña, que per a l’ocasió ha obert la bodega i els records que atresoren les seves parets– i alguns espontanis, veïns que prenen la fresca a la porta de casa, interactuen amb el grup, interessant-se pel que farem o demanant-nos una bossa de les que BooMBeta ha repartit entre els expedicionaris. Una bossa de roba que, diu un d’aquests veïns, li anirà molt bé per anar a comprar el pa.

Aquesta anècdota parla, i molt, del tarannà de la proposta de Guerrero i Pijoan, una acció oberta, exposada a canvis imprevistos de guió que li donen un alè de veritat, d’autenticitat. L’alè es percep en la mirada dels vianants quan pugem les escales cap al barri del Polvorí mentre escoltem la guia, Cristina Celada, llegint textos de Paco Candel, o en els comentaris d’un grup de veïnes del barri, viatgeres com nosaltres, des del cim, tot identificant els blocs de cases que ens mostra el panorama: “aquells són Las estrelles altas, perquè van ser els primers gratacels de La Marina, aquells altres, els Dúplex de La Caixa, a mà esquerra, La Pantera Rosa [un conjunt de vivendes de parets rosades] i allà El convento”, dit així perquè té unes finestres que recorden les d’un monestir... Javier Guerrero i Albert Pijoan no només ens han conduït pel Montjuïc ignorat per Forestier, primer, i pels arquitectes olímpics, després, sinó que ens han empès a conèixer la història no escrita de La Marina, de boca dels historiadors més fiables.

En acabar, el públic de l’acció haurà assaborit les paraules de Candel, el relat radiofònic de la primera vaga de la SEAT, de l’ordenació massiva de sacerdots a l’Estadi de Montjuïc amb motiu del Congrés Eucarístic del 52 i de l’esfondrament de l’abocador de deixalles que, l’any 71, arran d’unes pluges torrencials, va soterrar cases senceres del barri. Haurà reflexionat al voltant de les successives urbanitzacions de la muntanya –la darrera, la dels Jocs del 92–, haurà gaudit de la dansa, mínima, poètica, que tanca el recorregut. Haurà quedat satisfet d’un exercici artístic i reivindicatiu que, de ben segur, no acabarà aquí: hi haurà ganes d’explorar en el treball creatiu dels artífexs del recorregut, i també en la història d’un barri de Barcelona desconnectat de Barcelona, en la realitat d’un districte que, com ens expliquen durant l’acció, va ser expoliat per grans industrials, colonitzadors dels segles XIX i XX, mentre  els treballadors, els colonitzats, a penes treien per portar el pa a casa. 



COMPARTEIX