Recomana.cat


Recomana també organitza activitats de mediació i d’acostament de les arts escèniques al públic amb la implicació dels nostres col·laboradors. A aquest conjunt d’activitats les hem anomenades recomanACCIONS
Un dels serveis que oferim és el de seguiment d'un procés de creació: un dels nostres crítics assisteix als assajos durant tres dies diferents i n'escriu una crònica de cada dia juntament amb suport gràfic. Així se segueix l'evolució del treball de les companyies abans de la seva presentació al públic. 


 
Lúa Campos s'incorpora al Novaveu, gràcies al suport de Temporada Alta. A partir de la propera crítica, la penjarà al blog #Novaveu. Excepcionalment, publiquem el seu primer article (que és revisat per companys de la crítica de Recomana i, normalment no es fa públic enlloc) conscients de la qualitat efímera de festival, que no permet llargues estades als teatres. Volem que els joves recomanin als joves. I, per fer-ho amb garanties, ens hem compromès a tutelar-los mínimament, donant sempre l'última paraula a l'autor.

Temporada Alta 2017  
Un tret a l'actualitat Crònica 2 d'"Un tret al cap"
19 d'octubre de 2017
Recomana
  

L'espectacle ja no està en cartell.
 

En un moment on la bona praxi del periodisme es posa en dubte, Pau Miró fa que qüestionem l’ofici encara més. Un tret el cap ens presenta a tres dones fortes. D’una banda l’Emma Vilarasau i la Vicky Luengo plasmen dues cares d’una mateixa professió: la que pateix les conseqüències a la dedicació de tota una vida, i la que s’inicia amb la fam voraç de la jove que es veu tancada en un mercat laboral sense sortides. D’altra banda, l’Imma Colomer completa el grup desvetllant la cruesa de la realitat i el que comporta la maduresa, haver d’afrontar les veritats que t’has negat tota la vida. Tot això en un marc on a les empreses només importa el benefici, sense tenir en compte al consumidor ni el seu impacte.

Un drama amb pinzellades fresques i ben trobades d’humor satíric que t’atrapa durant una hora i mitja. Deixa preguntes a l’aire per tal que reflexionis amb els personatges: les aparences d’una publicació limiten al periodista? És culpa del mitjà o del periodista que permet cohibir el seu criteri? A la vegada que dóna un missatge clar: no deixar-nos perdre per l’ambició d’una carrera prometedora i, renunciar a les oportunitats valuoses de la vida com és el de cuidar aquells qui estimem.

Un tret al cap és un muntatge que no deixa indiferent, amb unes actrius que plasmen a la perfecció els seus personatges. L’Emma Vilarasau reafirma un cop més la seva trajectòria, l’Imma Colomer brilla i la Vicky Luengo, esplèndida, em fa pensar en les meves companyes de classe i en mi mateixa, perdudes davant d’una situació laboral decadent i sense pronòstic de millora, on la desesperació acaba aflorant.

Teatre Municipal de Girona, 14 d'octubre de 2017

Lúa Campos


COMPARTEIX