Recomana.cat


Recomana també organitza activitats de mediació i d’acostament de les arts escèniques al públic amb la implicació dels nostres col·laboradors. A aquest conjunt d’activitats les hem anomenades recomanACCIONS
Un dels serveis que oferim és el de seguiment d'un procés de creació: un dels nostres crítics assisteix als assajos durant tres dies diferents i n'escriu una crònica de cada dia juntament amb suport gràfic. Així se segueix l'evolució del treball de les companyies abans de la seva presentació al públic. 


 
Megan Descayre s'incorpora al Novaveu, gràcies al suport de Temporada Alta. A partir de la propera crítica, la penjarà al blog #Novaveu. Excepcionalment, publiquem el seu primer article (que és revisat per companys de la crítica de Recomana i, normalment no es fa públic enlloc) conscients que la qualitat efímera de festival, que no permet llargues estades als teatres. Volem que els joves recomanin als joves. I, per fer-ho amb garanties, ens hem compromès a tutelar-los mínimament, donant sempre l'última paraula a l'autor.

Temporada Alta 2017  
Jo vull ser un home Crònica de "Dancing with frogs"
21 d'octubre de 2017
Recomana
  

L'espectacle ja no està en cartell.
 

Dins del festival Temporada Alta, Sol Picó ha estrenat a Catalunya la seva darrera proposta escènica, Dancing with frogs, en la que tots els homes del segle XXI es presenten i s’interroguen a través de la definició de la masculinitat postmoderna.

A Dancing with frogs s’hi representa l’alliberament de les diferents maneres de sentir i exercir la masculinitat, que en l’espectacle es presenten poc definides, precisament reproduint les diferències en la homogeneïtat d’una part de la societat que es troba en procés de pròpia defensa i legitimitat. Les granotes de Sol Picó es transformen contínuament, evitant encasellar-se en un únic paper i, de vegades, caient en els tòpics de la identitat de gènere. En mig d’aquesta dansa, marcada per la figura de l’home, Picó intervé com a intèrpret, a més de com a directora i coreògrafa, representant a aquella dona que envers la nova realitat es repensa mentre defuig el discurs de l’alteritat, ara ja caducat.

Més enllà dels aspectes referits al contingut, Dancing with frogs és la continuació d’una carrera d’èxits conscients, un espectacle capaç d’afrontar prejudicis en el que el cos humà té doble presència i significat. L’execució és més que lloable i, en alguns moments, envejable, gràcies a moviments ferms i provocatius que ens avisen de què els conceptes canvien, així com ho fan les persones. La contundència d'un escenari vermell funciona a la perfecció amb els moviments delirants dels ballarins, cossos que xisclen sense aturar per explicar‒nos amb extravagància que fins al darrer segon d'aquesta peça és seu.

La reflexió sobre el gènere s’ha convertit, gairebé, en un dels deures de la ballarina valenciana, que l’any passat va portar a escena l’espectacle W.W (We Women), en la que va parlar de l’altra cara de la moneda, la dona contemporània. Ens trobem, doncs, davant d’un recorregut natural, tant pel desenvolupament personal de Sol Picó com pel de la societat que l’acompanya. 

Divendres, 13 d'ctubre a El Canal. També farà temporada al Mercat de les Flors de Barcelona

Megan Descayre


COMPARTEIX