Recomana.cat


Recomana també organitza activitats de mediació i d’acostament de les arts escèniques al públic amb la implicació dels nostres col·laboradors. A aquest conjunt d’activitats les hem anomenades recomanACCIONS
Un dels serveis que oferim és el de seguiment d'un procés de creació: un dels nostres crítics assisteix als assajos durant tres dies diferents i n'escriu una crònica de cada dia juntament amb suport gràfic. Així se segueix l'evolució del treball de les companyies abans de la seva presentació al públic. 


 
Dolça Alcañiz s'incorpora al Novaveu, gràcies al suport de Temporada Alta. A partir de la propera crítica, la penjarà al blog #Novaveu. Excepcionalment, publiquem el seu primer article (que és revisat per companys de la crítica de Recomana i, normalment no es fa públic enlloc) conscients de la qualitat efímera de festival, que no permet llargues estades als teatres. Volem que els joves recomanin als joves. I, per fer-ho amb garanties, ens hem compromès a tutelar-los mínimament, donant sempre l'última paraula a l'autor.

Temporada Alta 2017  
La llei del mar Crònica d'"El metge de Lampedusa"
21 d'octubre de 2017
Recomana
  

L'espectacle ja no està en cartell.
 

 “Havíem quedat avui? Perdoneu, hauria jurat que veníeu demà”. Pietro Bartolo se sorprèn de trobar-nos en el seu petit ambulatori de Lampedusa (a mig camí entre Sicília i Tunísia) però, tot i així, és un home acostumat als imprevistos i comença a relatar-nos com de convuls és ser la primera autoritat sanitària de l'illa, coixí de contínues arribades d'immigrants que persegueixen el somni d'arribar a Europa.

Il dottore, encarnat per Xicu Masó, se'ns mostra desgastat, no només pel que suposa emocionalment haver de veure centenars de cadàvers i persones amb cremades químiques, hipotèrmia i deshidratació, sinó també per la impassibilitat que durant aquests 26 anys de professió ha regnat, i continua regnant, als escenaris polítics d'Europa. L'inquieta viure en un món on només importen les aparences i en el que, si bé avui ens cau la llagrimeta per veure el cadàver d'una criatura flotant al mar, demà farem vida normal. Els diaris, tot i ser arbres de fulla perenne, perden les fulles i contínuament en surten de noves que colguen les antigues en l'oblit. 

A l’obra, el mar hi juga un paper destacat. Els roncs de les onades ofeguen milers de veus que criden desesperades en perdre éssers estimats entre llàgrimes salades. També el metge Bartolo va tastar en pròpia pell la salabror angoixant de l’aigua salada que t’engoleix. Tanmateix, també l’ ajuda a tranquil·litzar i asserenar-se: "necessitava sentir l'olor de mar i omplir-me de paisatge".

Miquel Gorriz, el director, ha enfocat aquesta història verídica d'una manera tan humil i despullada que, conjuntament amb una escenografia i il·luminació austera, ajuda el públic a endinsar-se en la història en un constant estat de desequilibri emocional. Una deliciosa obra de teatre disposada a despertar la consciència i sensibilitzar aquelles persones que, lluny de contemplar l'acollida com a possible opció, la veuen com una invasió. Invasió? No! El mateix Bartolo manifesta que, repartides, només seria necessari acollir una persona refugiada cada 1400 habitants.

La llei del mar sempre ha estat la d'ajudar els nàufrags. Potser ja comença a ser hora d'aplicar-la a terra. 

Dolça Alcañiz

Dissabte, 14 d'octubre al Teatre de Salt. Fa temporada a l'Espai Lliure de Barcelona fins el 12 de novembre.


COMPARTEIX