Recomana.cat


Recomana també organitza activitats de mediació i d’acostament de les arts escèniques al públic amb la implicació dels nostres col·laboradors. A aquest conjunt d’activitats les hem anomenades recomanACCIONS
Un dels serveis que oferim és el de seguiment d'un procés de creació: un dels nostres crítics assisteix als assajos durant tres dies diferents i n'escriu una crònica de cada dia juntament amb suport gràfic. Així se segueix l'evolució del treball de les companyies abans de la seva presentació al públic. 


 
Mariona Viñolas s'incorpora al Novaveu, gràcies al suport de Temporada Alta. A partir de la propera crítica, la penjarà al blog #Novaveu. Excepcionalment, publiquem el seu primer article (que és revisat per companys de la crítica de Recomana i, normalment no es fa públic enlloc) conscients que la qualitat efímera de festival, que no permet llargues estades als teatres. Volem que els joves recomanin als joves. I, per fer-ho amb garanties, ens hem compromès a tutelar-los mínimament, donant sempre l'última paraula a l'autor.

Temporada Alta 2017  
Quan el món s'atura Crònica de "La treva"
28 d'octubre de 2017
Recomana
  

L'espectacle ja no està en cartell.
 

Després de passar setmanes cobrint la guerra de l’Iraq, la Sarah –Clara Segura-, una fotoreportera d’èxit, i en James –David Selvas-, periodista, tornen al seu acomodat apartament, a Brooklyn, per continuar amb les seves vides, i el que ha de ser un període de cicatrització física i emocional que viuran tots dos.

La relació, tocada per diversos motius, comença a viure, a més, un procés de canvi gràcies a la influència que exerceixen dos personatges més: en Richard –Ramon Madaula-, i la Mandy –Mima Riera-. En James, fart de viure en una perpètua muntanya russa d’emocions, decideix canviar les regles del joc que havien preestablert i proposa a la Sarah que aquell període de treva pugui convertir-se en quelcom permanent .

Al marge de la problemàtica que viuen la Sarah i en James com a parella, l’obra genera un discurs paral·lel sobre l’ètica del periodisme de guerra. És ètic clavar l’objectiu sobre una mare que acaba de perdre un fill? O, fins i tot, retratar l’horror d’algú que agonitza, sense moure un dit només que per prémer l’obturador?

L’obra original –Time Stands Still-, del dramaturg Donald Margulies, es va estrenar el febrer de 2009, essent tot un èxit a Broadway; a Catalunya, ens arriba sota la direcció de Julio Manrique en una coproducció de la Villarroel -on es va estrenar l’any passat-, La Brutal i Bitò Produccions. A través d’una escenografia molt intimista, càlida i molt nòrdica, a l’estil Ikea, anem descobrint les intimitats d’una parella, la franquesa que mai s’havien tingut i que l’horror viscut fora de casa ha destapat. Els diàlegs sincers que mantenen els protagonistes, però també els silencis incòmodes, recorden les pel·lícules de Woody Allen, que sap com ningú com descarnar la veritat i les relacions interpersonals. La música que ens acompanya al llarg de l’obra, amb peces d’Arcade Fire, Albert Hammond Jr. o el millor jazz de fons, ajuden a crear un ambient de canvi, de transició entre els protagonistes. Sens dubte, hi ha un gran treball de fons amb l’escenografia i els elements sonors, que ajuden a omplir els moments on no es diu res, però es diu de tot.

Sens dubte és una petita joia que calia anar a veure al Temporada Alta, amb uns actors de luxe, amb una Clara Segura brillant i rebel a parts iguals i un David Selvas exasperat per ser estimat de la manera que ell voldria i per trobar una mica de serenor enmig d’un món ple de caos.

Mariona Viñolas

21 d'octubre, teatre Municipal de Girona


COMPARTEIX