Recomana.cat


Recomana també organitza activitats de mediació i d’acostament de les arts escèniques al públic amb la implicació dels nostres col·laboradors. A aquest conjunt d’activitats les hem anomenades recomanACCIONS
Un dels serveis que oferim és el de seguiment d'un procés de creació: un dels nostres crítics assisteix als assajos durant tres dies diferents i n'escriu una crònica de cada dia juntament amb suport gràfic. Així se segueix l'evolució del treball de les companyies abans de la seva presentació al públic. 


 
Andrea Bonet Aldeguer s'incorpora al Novaveu, gràcies al suport de Temporada Alta. A partir de la propera crítica, la penjarà al blog #Novaveu. Excepcionalment, publiquem el seu primer article (que és revisat per companys de la crítica de Recomana i, normalment no es fa públic enlloc) conscients de la qualitat efímera de festival, que no permet llargues estades als teatres. Volem que els joves recomanin als joves. I, per fer-ho amb garanties, ens hem compromès a tutelar-los mínimament, donant sempre l'última paraula a l'autor.

Temporada Alta 2017  
Títol en blanc (provocació artística) Crònica d'"Art"
15 de novembre de 2017
Recomana
  

L'espectacle ja no està en cartell.
 

Què pensaríeu si, passejant per una fira de pintura, trobéssiu un artista que vengués un quadre completament blanc per una altíssima suma de diners? Quines discussions es produirien al voltant de l’obra? Com en qualsevol centre d’art contemporani, sentiríem els defensors i els detractors: els primers trobarien en l’obra la genialitat de la idea i el concepte, tan propis de la modernitat, en canvi els segons ridiculitzarien i demanarien explicacions als primers, veient-ho com una estafa, burla i insult cap a l’art “de veritat”. Art, obra de la parisenca Yasmina Reza, ens apropa una discussió entre amics que no es posen d’acord a l’hora d’entendre una pintura abstracta. Temporada Alta torna a convidar al Teatre Municipal de Girona l’obra traduïda per Jordi Galceran i dirigida per Miquel Gorriz.

Una sèrie de marcs blancs tanquen l’escenari, on hi veurem diferents objectes: una cadira de disseny, que no serveix precisament per seure-hi, un sofà que sembla fet de còdols gegants i una tauleta metàl·lica també de disseny. Entremig d’aquest decorat, tractat amb cura per Jon Berrondo, hi destacarà, ja cap al final, la il·luminació de Jaume Ventura, que ens aproparà de manera màgica la culpable de totes les discussions: un quadre blanc.

En Sergi (Lluís Villanueva) ha comprat un llenç blanc per 200.000€, i n’està cofoi i orgullós, cosa que el seu amic Marc (Francesc Orella) no pot tolerar ni acceptar de cap manera. La polèmica està servida, i les discussions circulars podrien ser infinites sense trobar mai una via de sortida si no fos que, en l’obra, com en la vida mateixa, trobem una tercera posició: la del personatge indiferent. L’Ivan (Pere Arquillué), és l’amic en comú dels altres dos personatges, i és el clàssic perfil de persona que prefereix no posicionar-se i mantenir-se al marge per no adoptar un judici que pugui repercutir en la relació d’alguna de les seves amistats. Tots tres intèrprets destaquen per la particularitat del seu rol i aconsegueixen mantenir un ritme constant de diàlegs i reflexions. A mesura que l’obra avança, provocant infinitat de rialles per l’absurditat aparent de la discussió, ens identifiquem amb un dels tres personatges, aprofitant els seus perfils per recordar situacions pròpies, fins veure que la trama superficial deixa lloc a la trama encastada de l’obra, que floreix i agafa més i més pes: l’amistat, allò universal que sempre ofereix un joc de retrets, falta de comunicació, exigència d’empatia i aquell enyor cap a allò que era i ja no és.

Durant la primavera del 2018 podreu tornar a gaudir d’Art al Teatre Goya, no us la deixeu perdre!

Andrea Bonet Aldeguer


COMPARTEIX