Recomana.cat


Recomana també organitza activitats de mediació i d’acostament de les arts escèniques al públic amb la implicació dels nostres col·laboradors. A aquest conjunt d’activitats les hem anomenades recomanACCIONS
Un dels serveis que oferim és el de seguiment d'un procés de creació: un dels nostres crítics assisteix als assajos durant tres dies diferents i n'escriu una crònica de cada dia juntament amb suport gràfic. Així se segueix l'evolució del treball de les companyies abans de la seva presentació al públic. 


 
Helena Xirgu Cachinero s'incorpora al Novaveu, gràcies al suport de Temporada Alta. A partir de la propera crítica, la penjarà al blog #Novaveu. Excepcionalment, publiquem el seu primer article (que és revisat per companys de la crítica de Recomana i, normalment no es fa públic enlloc) conscients de la qualitat efímera de festival, que no permet llargues estades als teatres. Volem que els joves recomanin als joves. I, per fer-ho amb garanties, ens hem compromès a tutelar-los mínimament, donant sempre l'última paraula a l'autor.

Temporada Alta 2017  
L'"Art" del teatre Crònica 2 d'"Art"
17 de novembre de 2017
Recomana
  

L'espectacle ja no està en cartell.
 

Quantes vegades hem anat a un museu d’art contemporani i ens hem quedat estupefactes davant un quadre per la seva incomprensibilitat? Segur que moltes. No estaríem, però, mai disposats a pagar un preu desorbitat per una obra d’aquestes magnituds. En Sergi sí, motivant la incredulitat dels seus dos amics i desencadenant una sèrie de reflexions sobre l’art i l’amistat.

Això és Art, obra de la francesa Yasmina Reza escrita el 1994 i representada múltiples vegades arreu del món. A Catalunya ja s’havia representat anteriorment, amb Josep Maria Pou i Josep Maria Flotats com dos dels protagonistes. Ara és el torn de Pere Arquillué, Francesc Orella i Lluís Villanueva, sota la direcció de Miquel Gorriz.

Ens trobem davant de tres pesos pesants del teatre català, tot i que últimament els hem vist més en sèries de TV3 com Merlí i La Riera. No obstant això, es nota que estan còmodes dalt de l’escenari, se n’apoderen i ens fan entrar en el seu univers, amb unes actuacions que es complementen les unes amb les altres. Segurament qui encarna el paper més diferent és Arquillué. Després de veure’l durant vuit temporades com un dels dolents amb bon cor de La Riera, s’agraeix disfrutar de la seva qualitat com a actor còmic, on es troba com peix a l’aigua. El moment en què parla durant deu minuts a una velocitat impossible quedarà gravat a la memòria col·lectiva del teatre català per sempre.

La primera idea que relacionem amb Art és, lògicament, el quadre de preu astronòmic. Però en aquesta obra hi ha art més enllà. Tota l’escenografia és, en si mateixa, una obra d’art contemporani: el marc blanc minimalista, que crea un efecte òptic de perspectiva, el sofà creat a partir de la unió de coixins rectangulars, la cadira que sembla més una escultura que un lloc on seure, i la tauleta, amb unes potes impossibles i tan fines que només serveix per aguantar una ampolla d’aigua.

Tot això ens hauria de fer pensar en els suprematistes russos, precursors en la utilització de formes geomètriques bàsiques. Artistes com Malèvitx, amb el seu quadre Blanc sobre blanc (1918), van portar l’art abstracte a un nivell indesxifrable. Avui en dia, un altre quadre molt similar a aquell torna a aixecar debats, demostrant que per més indesxifrable que sigui, un fons blanc amb ratlles blanques sempre serà motiu de reflexió, tant si l’aprecies com si no hi entens un borrall. Al cap i a la fi, l’art sempre ha volgut ser un vehicle de provocació i l’Art de Reza segueix aquesta tradició amb un altre tipus d’art: el teatre.

Helena Xirgu Cachinero

Dilluns 30 d’octubre a les 20.30h al Municipal de Girona


COMPARTEIX