Recomana.cat


Recomana també organitza activitats de mediació i d’acostament de les arts escèniques al públic amb la implicació dels nostres col·laboradors. A aquest conjunt d’activitats les hem anomenades recomanACCIONS
Un dels serveis que oferim és el de seguiment d'un procés de creació: un dels nostres crítics assisteix als assajos durant tres dies diferents i n'escriu una crònica de cada dia juntament amb suport gràfic. Així se segueix l'evolució del treball de les companyies abans de la seva presentació al públic. 


 
Tres articles al voltant del Festival Sâlmon 2018: un primer amb una visió general de la programació; el segon sobre una de les propostes destacades; i el tercer amb un nom propi a descobrir.

Sâlmon 2018  
Quan les coses es fan bé
5 de febrer de 2018
Jordi Sora
  

L'espectacle ja no està en cartell.
 

La dansa és un milió de coses. Això es descobreix amb els anys: el primer contacte sol ser a través de grans companyies; també alguna cosa més aviat clàssica. Poc a poc et fas més agosarat i per fi s'arriba a l'inabastable univers de la contemporània. Quan hi ets, no hi ha marxa enrere: fascina, com interroga a parts iguals. Fins a la descoberta de la complexa diversitat en estils, escoles, tradicions, idees, conceptes i mirades. Així és la dansa actual també aquí: consciència viva d'un món ple de matisos i colors, amb línies de fuga, experimental i oberta a formats no convencionals, en diàleg amb altres disciplines artístiques.

Per a Barcelona hi volem un festival. Integrat al seu territori, on les persones siguin les protagonistes. Amb una gran inauguració amb més de 100 intèrprets, del barri, gent treballadora com tu i jo, explicant les seves experiències a la feina, posant en valor el lloc de cadascú en la societat on vivim: Atlas.

Un certamen que miri pel benestar dels nostres artistes, que els doni el suport que mereixen i que sigui capaç de generar amb ells una velocitat de creuer en l'àmbit de l'empatia i la il·lusió. Perquè ens cal dels seus projectes i valors. Per ballar amb ells música techno de manera emancipada, vivint el propi acte com a projecte: Èpica. Per somiar un món sense explotacions alienes, d'uns per sobre d'altres, on puguem ser conscients de les relacions entre les coses: O.V.N.I. Per percudir el so de les paraules, perquè mai més no quedin en l'injust oblit aquells a qui devem tantes coses: Y los huesos hablaron. Per escoltar plegades música, i entendre'ns, i fins-i-tot moure'ns una mica: Pelucas en la Niebla.

Ens agradaria un festival que traspassi d'una vegada la frontera de les etiquetes. Que ens és igual si és dansa o què, doncs l'important és un bon viatge, d'aquells que et permeten sortir de les pròpies identitats: M.C. : Las historias naturales. On els somnis de cadascú hi tinguin el seu lloc, i siguin compartits: El resistente y delicado hilo musical. I on sempre es pensi que hi ha espai per a noves escriptures, formes diferents de definir el present: Mnemosina.

I esclar! Imaginem una trobada amb artistes d'altres bandes del planeta. Per exemple els iberoamericans, amb qui podem compartir tantes coses ben fàcilment. I així transformar-nos en altres éssers, empatizar amb ells, comprendre'ls: Inês. O bé per reivindicar-nos cossos, sense més apel·latius, ni gèneres, ni altres floritures, en igualtat: Nosotres.

Evidentment que estem parlant del Festival Sâlmon. Per sort no caldrà inventar-lo. Fa sis anys que el gaudim amb cada proposta, que ens convida a formar-ne part, que és obert a la sensibilitat de tots els afeccionats al teatre, la dansa, la música, i tota manifestació artística que s'hi vulgui aixoplugar. Perquè és dansa i més. I expandit per la ciutat, des del Graner, passant pel Mercat de les Flors, la Sala Hiroshima, l'Antic Teatre, la Fabra i Coats, el MACBA, La Fundació Joan Miró i el Caixaforum, arriba aquest mes de febrer.

Jordi Sora 


COMPARTEIX