Recomana.cat


Recomana també organitza activitats de mediació i d’acostament de les arts escèniques al públic amb la implicació dels nostres col·laboradors. A aquest conjunt d’activitats les hem anomenades recomanACCIONS
Un dels serveis que oferim és el de seguiment d'un procés de creació: un dels nostres crítics assisteix als assajos durant tres dies diferents i n'escriu una crònica de cada dia juntament amb suport gràfic. Així se segueix l'evolució del treball de les companyies abans de la seva presentació al públic. 


 
Així serà el proper espectacle del creador Roger Bernat

Noves Escenes 2018  
Roger Bernat i les xarxes socials Crònica d'Uti et Abuti
14 de maig de 2018
Aída Pallarès
  

L'espectacle ja no està en cartell.
 

El dret a l'ús i a l'abús és el que defineix la propietat en dret romà. Aquest és el punt de partida d’Uti et abuti, el nou espectacle del sempre inclassificable Roger Bernat. Un encàrrec de Jordi Fondevila que (de moment) només es podrà veure el pròxim 17 de maig al cicle Noves escenes de la Pedrera.

Són les dotze del migdia. Està a punt de començar el butlletí de les 12h a RAC1 i, tal com vam quedar, truco a Roger Bernat. Què tal, tot bé, fa temps que no parlàvem. Parlem de les habituals presses en la creació (periodística o escènica) i comença l’entrevista. Primera pregunta, la bàsica: Què hi trobarem a Uti et abuti? “A l’espectacle posem en joc la necessitat que tenim tots de comunicar-nos i com aquesta necessitat, quan és vehiculada per un dispositiu del què tu no tens control, acaba generant un discurs completament diferent” m’explica. I no només això, sinó que, “com més actius estem a les xarxes socials, ho som menys en el nostre compromís societari al carrer i a la política”. Dit d’una altra manera: Hem subtituït les pancartes pel tuits, l’acció pels hashtags. I qui dia passa, any empeny.

I tot això com es trasllada en un espectacle? Resposta ràpida: “A través de l’smartphone”. En entrar a la sala de la Pedrera ens trobarem una mena de xat, on els espectadors tindrem l’oportunitat de ser els protagonistes d’una sèrie d’escenes que es construeixen en els seus mòbils. Aquestes escenes formaran una ficció que acabarà explicant una història inesperada. El joc del telèfon portat a l’extrem.

M’explica que va optar per aquest dispositiu perquè està convençut que el teatre ja no és l’espai on es representa la realitat. “La realitat es representa en les innumerables pantalles que tenim. Els mitjans de comunicació i la política treballen amb eines bàsicament teatrals i espectaculars, al teatre li ha quedat el privilegi de ser el dispositiu crític que parli precisament de tot això” diu Bernat. El teatre, per tant, acaba sent un lloc ideal per fer una crítica dels dispositius de comunicació i les xarxes socials. “Crec que és un espai prou ambigu com per què les paradoxes de la comunicació virtual siguin molt més visibles del que són habitualment quan estem davant d’una pantalla” afegeix. Entre la virtualitat del xat i la realitat de la sala de teatre. Teràpia de xoc per adonar-nos que el nostre dia a dia podria ser un capítol de Black Mirror. 



COMPARTEIX