Recomana.cat


Recomana també organitza activitats de mediació i d’acostament de les arts escèniques al públic amb la implicació dels nostres col·laboradors. A aquest conjunt d’activitats les hem anomenades recomanACCIONS
Un dels serveis que oferim és el de seguiment d'un procés de creació: un dels nostres crítics assisteix als assajos durant tres dies diferents i n'escriu una crònica de cada dia juntament amb suport gràfic. Així se segueix l'evolució del treball de les companyies abans de la seva presentació al públic. 


 
Alba Cuenca explica com va anar l'assaig obert de Falsestuff, la nova proposta de Nao Albet i Marcel Borràs que arriba al TNC en aquest Grec 2018. L'activitat està emmarcada en el Factoria Grec, un programa d'assajos oberts organitzat per Recomana.

Fàbriques Grec 2018  
Terratrèmol escènic de veritats i mentides Crònica assaig obert de FALSESTUFF
27 de juny de 2018
Alba Cuenca
  

L'espectacle ja no està en cartell.
 

L’escena 4 comença a la fàbrica, un espai buit, gris i metàl·lic. En Boris Kaczynski crida violentament i amenaça a la resta de personatges amb una pistola. Busca l’André Féikiévich, el falsificador. En Nao Albet i en Marcel Borràs, impulsors, dramaturgs, directors i protagonistes de l’espectacle, entren a escena disfressats de cowboys. Confessen que un cop van veure a l’André. Els propis actors manipulen el decorat i, de cop, la fàbrica s’ha transformat en un poblat de l’oest. En Nao agafa la guitarra i comença a tocar. I així entrem en una dimensió imaginada en la que se’ns representa, a l’estil americà i a ritme de cançons, un fragment de la història del misteriós personatge i del seu company Tom, convertits ara en estafadors vaquers.

El passat dimecres i dins el Factoria Grec, un grup d’espectadors vam poder tafanejar una estona de l’assaig de Falsestuff, l’esbojarrada proposta del TNC. Amb una trama propera al thriller i centrada en una rocambolesca investigació, l’espectacle, que durarà més de tres hores amb entreacte, és un compendi frenètic d’estils, llums, sons, música en directe, micròfons, vestuaris, decorats, efectes... Amb tants elements és normal que, a tres dies d’haver entrat a la sala petita, l’equip encara estigués ajustant una tècnica terriblement complexa. A tall d’exemple, els subtítols, que seran claus en l’obra: L’escena que vam veure és en anglès i castellà, però durant la funció s’escoltarà també català, francès, italià, flamenc, holandès, alemany i fins i tot rus, lituà i xinès. I és que l’equip el componen un compendi d’artistes internacionals de diferents disciplines. El col·lectiu establert a Brussel·les Kuiperskaai hi aporta les interpretacions de l’actriu i ballarina Romy Louise Lauwers i del músic i performer Victor Lauwers, però també l’escenografia ideada per Oscar van der Put i la col·laboració de la directora d’escena Lisaboa Houbrechts. A escena hi veurem també al clown americà Jango Edwars, a l’actriu lituana Diana Sakalauskaité, a l’actor i músic francès Naby Dakhli, al creador, performer i ballarí austríac Thomas Kasebacher,  a la ballarina  xinesa Sau-Ching Wong i a l'actriu Laura Weissmahr.  

Acabat el fragment que ens van permetre veure, encara ultimant detalls i amb els nervis d’una setmana abans de l’estrena, en Nao i en Marcel no es van poder quedar al col·loqui posterior, en el que els assistents vam passar a la terrassa del teatre per comentar impressions i refrescar la trajectòria dels creadors. Entre la veritat i la mentida –tema central de l’obra- , vam conversar sobre les increïbles aventures d’aquest parell de joves que encara no arriben a la trentena i ja han dirigit al Lliure i al Nacional en diverses ocasions. Diríeu que es van conèixer estudiant dramatúrgia i direcció a l’Institut del Teatre? Doncs no. Cap dels dos té estudis en aquestes matèries i, de fet, precoços els dos en l’àmbit escènic, es van trobar per primer cop actuant en un muntatge teatral als 14 anys. És cert que van adaptar una obra del 1895? Hi tant! Al 2012 van fer La monja enterrada en vida, una gamberra adaptació d’un text de Jaume Piquet protagonitzada per en Pol Lopez i l’actriu xinesa Shang-Ye que, per a que us feu una idea del to, utilitzava en el seu tràiler la sintonia de Bola de drac. Àlex Rigola els va encarregar un espectacle quan tenien poc més de 20 anys? Si, va ser al 2010 dins del cicle Dictadura-Transició-Democràcia del Teatre Lliure. Utilitzen pistoles en tots els seus espectacles? A Los esqueiters, estrenada al Temporada Alta al 2014 i reprogramada a la passada edició del festival Terrassa Noves Tendències, no n’utilitzaven, si bé és cert que les armes són elements molt recurrents en les seves creacions – ja ho declaraven al 2009, a la sinopsi de la seva segona obra Guns, childs and videogames-.

El ritme trepidant, els múltiples girs dramàtics, l’humor negre, el joc escènic, la ruptura de la 4a paret, la metateatralitat i els múltiples referents cinematogràfics són alguns altres dels trets característics de la seves creacions.  I és que amb més de 10 anys de treball conjunt i arribant amb aquest al seu 9è espectacle – a part de les múltiples i eclèctiques aparicions televisives, teatrals i cinematogràfiques que han fet per separat- podem dir que són un duet amb un segell molt personal. Després de les seves últimes Atraco, paliza y muerte en Agbanaspäch (2013) i Mammón (2015), el jove i creatiu terratrèmol escènic torna al Grec amb tota la força preparat per deixar-nos un cop més amb la boca oberta. 

Alba Cuenca
@Herronita93


COMPARTEIX