Recomana.cat


Recomana també organitza activitats de mediació i d’acostament de les arts escèniques al públic amb la implicació dels nostres col·laboradors. A aquest conjunt d’activitats les hem anomenades recomanACCIONS
Un dels serveis que oferim és el de seguiment d'un procés de creació: un dels nostres crítics assisteix als assajos durant tres dies diferents i n'escriu una crònica de cada dia juntament amb suport gràfic. Així se segueix l'evolució del treball de les companyies abans de la seva presentació al públic. 


 
En el camí que la crítica sigui un guia per a entrar per camins desconeguts, repetim amb el suport del Grec Festival l'acompanyament als espectadors a la cuina dels artistes. És un programa que compta amb la coordinació d'Elisa Díez (relació amb les companyies) i Alba Cuenca (relació amb el públic). Se suma aquest any, Novaveu per ampliar la difusió d'aquestes experiències a nous canals.

Fàbriques Grec 2018  
Plàtans i capitalisme Crònica sobre 'Kingdom'
4 de juliol de 2018
Aída Pallarès
  

L'espectacle ja no està en cartell.
 

Plàtans, King Kong, consum, coreografies virils, publicitat, punk-rock, supermercats, creixement, descontrol, expansió, multinacionals, escassetat de recursos, cops d’estat, zoofília, trap i machotes morrejant-se en una festa sense fi. Dit d’una altra manera: capitalisme, capitalisme i més capitalisme. Així es podria definir Kingdom, el darrer muntatge d’una de les (nostres) companyies més internacionals del panorama actual: Agrupación Señor Serrano. El muntatge es podrà veure durant el Festival Grec i la temporada que ve al Teatre Lliure.


Després de veure qualsevol espectacle dels Serrano, gairebé tothom es pregunta el mateix: Quin és el seu punt de partida, com comença tot? En general, expliquen sempre  Àlex Serrano, Pau Palacios i Ferran Dordal, tot neix a partir d’una imatge, alguna cosa molt concreta i molt visual. Imatges que neixen a través del diàleg constant entre ells. Treballen per acumulació de capes i a partir d’aquesta imatge fan un buidatge de tot allò que, d’alguna manera, té relació amb aquella imatge. El resultat final és un trencaclosques de significats i significants. Un llenguatge directe i visual que - i aquesta és una de les claus de la companyia - funciona bé a Àsia, Amèrica o Europa. De fet, com m’explicava un dia Àlex Serrano, “els nostres espectacles caben en una maleta”.


Així doncs, han fet peces sobre el món immobiliari ('Brickman Brando bubble boom'), sobre la caça de Bin Laden (‘A House in Asia) i, fins i tot, han estat capaços de disseccionar fins a límits insospitats la famosa fotografia de José Palazón de la frontera de Ceuta a ‘Birdie’.


Ara proposen una identificació del model capitalista i patriarcal amb la figura de King Kong. “A través d’ell i del que representa (virilitat, força, desig, instint, naturalesa salvatge) s’ensenyen els mecanismes que actuen dins el model econòmic i social d’Occident” expliquen. En aquesta al·legoria cal afegir-hi els plàtans ja que, segons la companyia, la indústria del plàtan amaga un exemple perfecte del que és el capitalisme i com funciona. Ja ho veureu, ja.


L’altra gran clau dels Serrano: el com. La companyia sempre ens explica una història, però ho fa a través d’un llenguatge que aquí ens entestem en definir com “noves tendències”: Cinema en temps real, maquetes, vídeo, performers (en aquest cas Pablo Rosal, Diego Anido, Wang Ping-Hsiang, David Muñiz) i, aquí, música en directe a càrrec de Nico Roig. Una festa amb llums estereoscòpiques per celebrar que tot se’n va a la merda. We are fine.


COMPARTEIX