Recomana.cat


Recomana també organitza activitats de mediació i d’acostament de les arts escèniques al públic amb la implicació dels nostres col·laboradors. A aquest conjunt d’activitats les hem anomenades recomanACCIONS
Un dels serveis que oferim és el de seguiment d'un procés de creació: un dels nostres crítics assisteix als assajos durant tres dies diferents i n'escriu una crònica de cada dia juntament amb suport gràfic. Així se segueix l'evolució del treball de les companyies abans de la seva presentació al públic. 


 
Manuel Pérez i Muñoz va assistir a l'assaig obert de 'Raphaëlle', dins del cicle #FactoriaGrec. La sessió va consistir en un assaig i posterior debat amb el públic, sobre els temes que tracta l'espectacle. 'Raphaelle' es podrà veure al teatre del CCCB del 12 al 15 de juliol.

Fàbriques Grec 2018  
Crònica assaig obert de 'Raphaëlle' de La Conquesta del Pol Sud Raphaëlle: assajant identitats
11 de juliol de 2018
Manuel Pérez i Muñoz
  

L'espectacle ja no està en cartell.
 

No m'amago. Els anteriors treballs de la companyia La Conquesta del Pol Sud m'han semblat excel·lents. Primer 'Nadia', la noia afganesa que explicava en primera persona el tràngol de la guerra d'Afganistan i el règim dels talibans. Després 'Claudia', testimoni de nena robada durant la dictadura argentina que després, en edat adulta, ha de reencaixar el seu nom i la seva nova família. La companyia tanca la trilogia amb 'Raphaëlle', de nou un testimoni de dona que treballa el complicat trencaclosques de la identitat, en aquest cas en relació amb la transsexualitat.


Gràcies a les activitats al voltant del cicle Factoria Grec, un grup d'espectadors ens vam poder colar en un assaig del nou espectacle. La perspectiva és enriquidora, ja que quan faltaven menys de 15 dies per a l'estrena de la proposta dins del Festival Grec vam poder veure algunes de les costures d'una peça prometedora. En primer lloc per l'interès del personatge de Raphaëlle Pérez, una jove transsexual francesa que per primer cop mostrava en públic la seva història articulada a través dels recursos del teatre document característics de la companyia. Raphaëlle es distingeix per una forta presència i un magnetisme que auguren un futur prometedor a l'espectacle.

El fragment que vam poder veure era l'inicial, que narra els primers anys de la protagonista a Rouen, Normandia, la seva ciutat de residència dels anys del despertar de la personalitat. Els detalls seleccionats –encara per ajustar, com va reconèixer la companyia– ja mostren tota la concisió i expressivitat d'altres espectacles de La Conquesta, amb una acurada selecció de fragments narrats, enregistrament en vídeo per crear l'ambientació i petites escenes dialogades que situen el personatge dins l'acció. El breu fragment mostrat va complir la seva funció i ens va deixar amb ganes de més.

El col·loqui posterior amb els assistents a l'assaig i la companyia va servir per plantejar dubtes al voltant del procés de creació d'una peça tan sensible, un espectacle que treballa material real i compta amb un testimoni directe de l'acció com a protagonista. La conversa, a més, ens va servir per desvetllar algunes de les claus que serviran per interpretar l'espectacle. D'on surt el material de l'obra? Carles Fernández Giua, director i meitat, al costat d'Eugenio Szwarcer, de la companyia ens ho explica: "El procés de treball implica parlar milers d'hores amb els nostres protagonistes. Hores que ens serviran per documentar-nos. A més fem viatges, fotos, vídeos i després fem una selecció amb l'objectiu de despertar les emocions dels espectadors".

A la pregunta sobre per què triar tres personatges femenins per a la trilogia, Fernández Giua ho tenia clar: "Estem davant d'una revolució respecte de la identitat de gènere, i en aquest sentit les dones juguen un paper central". També hi va intervenir la protagonista, Raphaëlle Pérez, que confessa que viu l'espectacle "com una oportunitat de poder visibilitzar les nostres històries de dones trans", un col·lectiu que encara avui ha de lluitar en contra molts estigmes.

El resultat es podrà veure entre el 12 al 15 de juliol en el teatre del CCCB. Jo de vostès no m'ho perdria.


COMPARTEIX