Recomana.cat


Recomana també organitza activitats de mediació i d’acostament de les arts escèniques al públic amb la implicació dels nostres col·laboradors. A aquest conjunt d’activitats les hem anomenades recomanACCIONS
Un dels serveis que oferim és el de seguiment d'un procés de creació: un dels nostres crítics assisteix als assajos durant tres dies diferents i n'escriu una crònica de cada dia juntament amb suport gràfic. Així se segueix l'evolució del treball de les companyies abans de la seva presentació al públic. 


 
L'Eva Campos s'estrena a Novaveu amb la seva crítica de Cold Blood, espectacle vist al TNT 2018.

TNT 2018  
1000 maneres de morir bellament Crítica sobre "Cold Blood" de l'Eva Campos
7 d'octubre de 2018
Nova Veu
  

L'espectacle ja no està en cartell.
 

Fets i moviments figuratius en un món abstracte, figures i paisatges abstractes creats gràcies a un món figuratiu… Tot dins d’un espai escènic limitat al mateix temps que en un espai virtual cinematogràfic i infinit. Quines contradiccions (aparents) tan emocionants!

Ens trobem davant de “Cold Blood”, una peça híbrida resultant de la sinèrgia entre la posada escènica i la retransmissió en directe, però no televisiva sinó cinematogràfica! Un munt de disciplines juntes que es barregen en una sola peça difícil d’etiquetar però que no deixa indiferent al públic i que enganxa des del primer moment.

No és la primera vegada que la coreògrafa Michèle Anne de Mey i el director de cinema Jaco Van Dormael, dos grans referents a la cultura belga, treballen junts. Aquesta vegada han anat més lluny en les seves trajectòries, creant una cinedansa en directe i on es pot gaudir al mateix temps del making-of.

Malauradament, amb tot el potencial i la gran trajectòria de Michèle Anne de Mey, la coreografia de les mans protagonistes de vegades voreja la senzillesa, emperò amb una dolçor i agilitat lligada a tot el cos dels ballarins intèrprets i adequada pel ritme de tot l’espectacle.

Al contrari, la part audiovisual dissenyada per Jaco Van Dormael és una mostra de mestria de realització i coordinació: un set que mostra sense por els secrets de la màgia però que sorprèn per igual. L’exquisidesa de la fotografia (cinematogràficament parlant) està totalment curada amb contrastos i ombres ben calculades, de fet bastant obscuricistes. Els enquadraments i els moviments de càmera són part de la coreografia i tenen la mateixa elasticitat que les mans ballant. I tot això, busca sobretot la bellesa de la imatge i sempre juga entre els moments abstractes i els figuratius. L’espectador és convidat a completar amb la imaginació el món que els creadors proposen així com a identificar la immensa quantitat de referències de pel·lícules que han passat a la història.

Tot i que el relat és molt simple, està ben guionitzat, una mica recordant a l’estructura de la pel·lícula “Relatos Salvajes” de Damián Szifron​. Set vides diferents, set situacions diferents, set móns diferents. S’agraeix que la narració es tradueixi segons el país. I malgrat que la veu en català és una mica monòtona, el seu to greu encaixa amb l’humor negre que dinamitza la història i fa que l’experiència es torni curta.

Eva Campos Suárez
@platartistic  |  Blog personal


COMPARTEIX