Recomana.cat


Recomana també organitza activitats de mediació i d’acostament de les arts escèniques al públic amb la implicació dels nostres col·laboradors. A aquest conjunt d’activitats les hem anomenades recomanACCIONS
Un dels serveis que oferim és el de seguiment d'un procés de creació: un dels nostres crítics assisteix als assajos durant tres dies diferents i n'escriu una crònica de cada dia juntament amb suport gràfic. Així se segueix l'evolució del treball de les companyies abans de la seva presentació al públic. 


 
L'Eva Campos, l'Ariadna Grau i la Desirée Oñate s'estrenen a Novaveu amb la seves crítiques de Cold Blood, espectacle vist al TNT 2018.

TNT 2018  
Un poètic microcosmos de maquetes, càmeres i dits Crítica sobre "Cold Blood" de la Desirée Oñate
7 d'octubre de 2018
Nova Veu
  

L'espectacle ja no està en cartell.
 

Cold Blood. 28 i 29 de setembre. Teatre Principal de Terrassa. Festival TNT (Terrassa New Trends). La proposta de cinema en directe i microdansa que més bocabadat va deixar el públic. Lluny de ser una obra convencional, els artistes belgues Michèle Anne de Mey i Jaco Van Dormael, junt amb el col·lectiu Kiss & Cry, van convidar l’espectador a endinsar-se, sense cap tipus de resistència, en un microcosmos màgic on el protagonista som nosaltres mateixos.

Moviments de càmera, maquetes, fum, aigua, llum, música i dits són els que permeten als artistes crear aquest microcosmos. A més, una veu en off ens va fonent amb allò que ens narra. A l’escenari, director i actors – majoritàriament mans i dits - col·loquen les maquetes, els efectes especials i ho graven. Sobre seu, a la pantalla que parteix l’escenari en dos, es veu el resultat: efectes visuals que mai pensaríem possibles de crear d’una manera tan veraç. I en directe.

El protagonista és l’espectador, que des de l’inici ja està immers en el relat. Viurà set vides, i en totes elles, sempre representat per uns dits, patirà morts de tot tipus. La mort és el principal tema de Cold  Blood, que aconsegueix commoure i no sempre cap a la tristesa. Els creadors són capaços, al mateix temps, de fer-nos riure al voltant d’un tema que sempre ens resulta dur de pair. De fet, el narrador ens assegura que viurem aquestes set morts sense preocupació i sense dolor.

La veu en off, acompanyada de les imatges i la música, dibuixen un univers màgic i poètic, un dels elements que més convida a quedar-s’hi atrapat. Alguns dels universos que es creen a la filmació són vídeos abstractes que porten a l’espectador a deixar-se endur per les sensacions: des d’una dona que levita davant una finestra, fins a un calidoscopi on veiem passar formes i figures al ritme de la música. Ara bé, a Cold Blood també es creen mons del tot versemblants: una casa arrencada pel vent, un bosc, un cel estrellat, l’envolar-se d’un coet... La possibilitat de submergir-se és tal, que fins i tot passem a ser el públic que veiem a l’obra: el Teatre Principal de Terrassa és durant uns instants el mateix teatre que apareix a la trama. 

Desirée Oñate
@desireedesid_3


COMPARTEIX