Recomana.cat


Recomana també organitza activitats de mediació i d’acostament de les arts escèniques al públic amb la implicació dels nostres col·laboradors. A aquest conjunt d’activitats les hem anomenades recomanACCIONS
Un dels serveis que oferim és el de seguiment d'un procés de creació: un dels nostres crítics assisteix als assajos durant tres dies diferents i n'escriu una crònica de cada dia juntament amb suport gràfic. Així se segueix l'evolució del treball de les companyies abans de la seva presentació al públic. 


 
El Jan Cabarrocas s'estrena a Novaveu amb la seva crítica de "El bosque", instal·lació vista al TNT 2018.

TNT 2018  
TNT o la proximitat trencadora Crítica sobre "El bosque" del Jan Cabarrocas
10 d'octubre de 2018
Nova Veu
  

L'espectacle ja no està en cartell.
 

Per a una persona com jo que és de muntanya i defuig de les masses urbanes, endinsar-se en el verd del bosc aporta plenitud. Després d’haver fet un viatge per túnels subterranis poc trepidants fins a Terrassa, entrar en una instal·lació que em transporta a un espai lluny de terres de formigó ha estat com fer una inspiració profunda d’aire fresc.

El bosc, un indret que a simple vista resta immòbil, però que si t’endinses en ell podràs experimentar tots els seus canvis i evolució.  Les cabanes ens evoquen a temps enrere, quan ocupàvem part de la nostra infantesa construint amagatalls. En aquest indret hi estàs segur, un lloc on pots observar la gent de fora mentre que ells no et poden veure a l’interior. Construccions i un vídeo: espais naturals amb éssers ben urbanitzats. Un mòbil, tabac i moda.

Text escrit en llapis sobre paper de llibreta.

El bosque, Sala Muncunill

És el primer cop que participo amb el programa de Novaveu i ha estat dins un festival molt íntim, alhora que trencador, com ho és Terrassa Noves Tendències (TNT). Tal i com il·lustra el nom, aquestes jornades d’art en viu es caracteritzen per programar propostes de creació contemporània que experimentin sobre nous horitzons i llenguatges, allunyant-se de la manera de fer més tradicional. Dins d’aquest marc marcat per la innovació, aquest any es podien trobar propostes de tots els colors i formats; però, sens dubte, una de les peces més rellevants que va marcar el cap de setmana fou justament El bosque, de la que parlo en el text. Aquest era un projecte ideat per Juan Navarro i Pablo Gisbert en què ―juntament amb un grup de joves en els que se’ls etiqueta com a ninis― transformaven, a través d’una instal·lació performativa, una sala d’exposicions en un espai molt més ampli i alliberador.

Seguint les línies que va establir Henry David Thoreau, El bosque és una aposta arriscada que experimenta i juga amb una de les problemàtiques més presents dins el món occidental i que té relació amb la representació col·lectiva que tenim sobre el temps i la idea d’aprofitar-lo o perdre’l. La proposta que fan a l’espectador és simple: entra dins i dedica’t temps a tu mateix per a observar i sentir. Estar present en aquell instant i en aquell lloc. A partir d'aquesta idea, l’impacte que pugui originar dependrà de l’espectador i la seva predisposició a entrar i formar part de l’univers creat.

Deixant de banda l’espai sonor i lumínic en el qual t’endinsaves, una de les coses que em van descol·locar més de El bosque fou el contrast que es creava entre el material de bosc repartit per tot l'espai i el terra de rajoles, entre allò més natural i allò artificial de què sempre estem envoltats. Aquesta dicotomia també es podia observar a la sala on es projectaven plans fixos de paisatges verds on hi apareixien quatre joves urbanites. No sé si era la seva intenció, però vaig trobar molt bonic poder observar en una mateixa instal·lació aquestes dues realitats. D’una banda, la natura que representa allà d’on provenim; i, d’altra banda, la ciutat que hem construït de manera totalment antinatural. La part curiosa d’aquesta transició és justament tot allò més animal que ens hem deixat pel camí.

Tal i com he dit al començament, aquesta peça resumeix prou bé la filosofia del festival. Tant una cosa com l’altra transcendeixen i generen espais de reflexió, creació i evolució. Crec que la paraula clau per a sintetitzar-ho seria la d’impacte, ja que de ben segur que després d’haver passat pel festival no romandràs indiferent. 

Jan Cabarrocas


COMPARTEIX