Recomana.cat


Recomana també organitza activitats de mediació i d’acostament de les arts escèniques al públic amb la implicació dels nostres col·laboradors. A aquest conjunt d’activitats les hem anomenades recomanACCIONS
Un dels serveis que oferim és el de seguiment d'un procés de creació: un dels nostres crítics assisteix als assajos durant tres dies diferents i n'escriu una crònica de cada dia juntament amb suport gràfic. Així se segueix l'evolució del treball de les companyies abans de la seva presentació al públic. 


 
La Meritxell Caralt s'estrena a Novaveu amb la seva crítica de "Porn is on", espectacle de la Marina Rodríguez vist al TNT 2018.

TNT 2018  
Pornografia i afectes Crítica sobre "Porn is on" de la Meritxell Caralt
11 d'octubre de 2018
Nova Veu
  

L'espectacle ja no està en cartell.
 

Què ens passa després de veure porno? Quins mecanismes ens fan desitjar-lo? Què hi ha davant i darrere de la pantalla?

“Porn is on” és l'última peça creada per Marina Rodríguez i estrenada al festival TNT 2018. Ens parla del Porno mainstream i les causalitats que genera. Aquesta és la part teòrica. A la pràctica es tracta d'una peça molt sensitiva. Al sortir, després de la funció, la sensació de fàstic era gairebé palpable. Dins la Sala Cúpula havien passat coses violentes i difícils de digerir, alhora que excitants; i tot es barrejava creant una forta sensació de confusió i fàstic. El món de porno és molt gran. Inabastable. Resultaven molt  interessants  tots aquells fragments que ens mostraven la humanitat davant i darrere de la pantalla. Els afectes del que mira porno i del que el fa. I parlo de fragments perquè em va semblar que la peça estava fragmentada en excés. La sensació que vaig tenir va ser la de veure un muntatge en què els intèrprets s'hi deixen la pell però que encara està molt lluny del que ells havien imaginat. Em va faltar concreció, com si es tractés d'un work in progress. Penso que hi ha alguns moments sobrants que no aporten gaire més que un gag còmic; a més d'alguns elements purament escenogràfics que estan a escena però mai són utilitzats.

Per altra banda cal destacar que a “Porn is on” trobem imatges i seqüències visualment potents. Sense por a les imatges explícites, alguns fragments són punyents. L'ús del cos femení com un sac de carn està constantment present; i com a espectadors ens fa fàstic i alhora ens excita i ens fa pena. Al llarg de la funció l'espectador entra dins una atmosfera sensitiva. Aquest Univers es genera gràcies a la interessant aposta interpretativa dels tres performers/intèrprets. Cadascun d'ells, ha trobat un lloc molt interessant a mig camí entre el performer-executor i l'intèrpret de teatre naturalista, m'explico: tot i que la peça està pensada en base a un dispositiu performatiu i els intèrprets són fora de les convencions teatrals, es deixen afectar pel que succeeix a escena. És palès que els tres han treballat emocionalment i això tenyeix d'humanitat el que succeeix en cada situació. I què hi ha més humà que els afectes?

Meritxell Caralt 
@TxellCaralt


COMPARTEIX