El desvetllament d’una papallona nocturna

Excel·lent treball interpretatiu de l´actriu Anna Sabaté, molt ben acompanyada per una sensible i precisa direcció d´Eles Alavedra, (que es a l’hora l´adaptador), i pels fragments de textos de l´escriptora Virginia Woolf. Tot comença de matinada, quan l´escriptora torna a casa, deprimida per la buidor repetida a les reunions i sopars a les que ha assistit. Intenta escriure les reflexions sobre la societat que l´envolta, sobre el poder, la manca de comunicació, la mediocritat humana, la superficialitat que ho envaeix tot, sobre la sinceritat i l’ètica a l´hora d´escriure. Son textos que es dirigeixen directament al lector i mostren el desencís i els dubtes de l´autora i la necessitat de creure en un horitzó. A mida que l´actriu es va desfent de la roba, el mirinyac de gala, el vestit de societat, els aplics, les sabates, el pentinat....les seves reflexions esdevenen més iròniques i es va retrobant amb ella mateixa fins a finalitzar cara a cara amb un pretès diàleg de màxima proximitat amb el públic.Anna Sabaté aconsegueix mimetitzar-se completament amb l´escriptora, no sols amb una semblança física més que raonable, si no en totes i cadascunes de les paraules que diu (una dicció perfecte), i en totes i cadascuna de les accions que realitza-viu al nu escenari, on tan sols hi ha una taula rectangular allargada, una cadira i un penja-robes. Cada gest es summament expressiu. Sotils canvis d’il·luminació ajuden a marcar les transicions.El text i les reflexions sobre la societat, l´etica professional i els dubtes existencials amb alguns punts, com la referència al mòbil, que li donen un entorn actual, es-son perfectament vigents.Hi ha pinzellades que fan referència a la seva vida com aquesta ma que busca mullar-se en les aigües del riu, o aquesta cabussada dins la roba, en que finalitza la funció.   Aquest espectacle es va estrenar el 2015 a la Sala Àtrium amb el títol d´El desvetllament d´una papallona nocturna, i va consagrar a l´Anna Sabaté, com a la gran actriu que es i una magnífica monologuista, faceta en la que el 2019 va tornar a incidir, amb Solo per a Paquita (La Seca-Espai Brossa).          Una actriu bidimensionalAnna Sabaté als 14 anys, quan era una nena rebel i insegura, de la ma d´una professora va descobrir el Teatre. En acabar la secundaria es va inscriure a l´Institut del Teatre de Barcelona, en acabar els estudis i de forma paral·lela va estudiar Coaching i Lideratge, va fer un Màster en PNL i va descobrir com a eina l´Eneagrama. “La prioritat va ser trobar el sentit, el propòsit de les meves decisions vitals i el meu estudi personal”. Va fundar i es directora del projecte educatiu Teatre i Consciència i dona classes a l´Institut del Teatre de veu i interpretació i a Campus Esart. Es formadora d´actors en la tècnica Meisner, de la que es va graduar el 2014. El 2019, inaugura la seva pròpia escola, Espai Philae, www.espaiphilae.com. “Visc l´art com un canal creatiu mitjançant el que elevar el nostre estat vital i espiritual, arribant a viure des de la plenitud i l´autenticitat”.Ha treballat com actriu a La nostra mort de cada dia, de Manuel Pedrolo (TNC-2015), Camargate (Almería Teatre-2015), Escenes d´un matrimoni, d´Ingmar Bergman (Teatre Akademia-2018) i el monòleg Solo per a Paquita, a La Seca-Espai Brossa (2019) i la re-estrena d´El desvetllament, fragments de Virginia Wolf.  Com a directora va estrenar La Història del Zoo, d´Edward Albee (Atrium-2013).  També ha treballat en diverses pel.lícules com Julia ist (2017), Ave Maria (1999), Rostre-pàlid (2018), Ojos negros (2019), La vida sense la Sara Amat (2019) i la mini sèrie Cucut (2022) i la sèrie televisiva Comtes, l´origen de Catalunya (2018)  El polifacètic director-adaptadorDe nom Jesús Fernández (artísticament Eles Alavedra), té una llarga experiència com a actor, cantant, director, guionista i dissenyador escènic. Va començar a treballar al Centre Municipal de Teatre de Granollers (1985) i va participar amb diversos muntatges del Teatre de la Nau coma actor i ajudant de direcció. Allí va conèixer a Ever Blanchet i María Clausó, amb qui van fundar la Companyia Versus i més tard EL Versus Teatre. Ha dirigit els musicals Porter Paradís (2004-Teatre Gaudí) i Wonderful sounds  (2010-Teatre Gaudí). Com a actor i cantant, va actuar, entre d´altres muntatges, a Lorenzacció (1989) i El dret d´escollir (1988), sota la direcció de Josep Maria Flotats; Drácula, el musical (protagonista-1995), sota la direcció de Josep Maria Flotats; Càndid, dirigit per Xavier Albertí (1996), El geperut de Nôtre Dame (1997), La bella i la bèstia (1998) i en nombroses vetllades operístiques. Una escriptora fascinant Virginia Woolf, nascuda Adeline Virginia Stephen (1882-1941), esta considerada una de las grans escriptores del segle XX, inscrita dins del modernisme avantguardista, va destacar per la seva tècnica narrativa i del monòleg interior, amb un notable estil poètic. Així mateix es reconeguda per la seva aportació al moviment feminista. Va néixer dins d´una família d´alt nivell intel·lectual, benestar econòmic i rodejada de llibres, però quan tenia 13 anys va morir inesperadament la seva mare, dos anys mes tard una germanastre i nou anys mes tard el seu pare. Tots aquests fets la van sumir en una continuada depressió de la que no se´n va sortir en tota la seva vida. Quan tenia 30 anys es va casar i va gaudir d´un matrimoni estable i feliç, malgrat les seves pujades i baixades depressives. Als 59 anys veient que el seu trastorn bi polar avançava de forma clara i per no fer patir més el seu entorn va decidir suïcidar-se. Virginia Wolf al cinemaDestaquen Orlando (1992), La senyora Dallowey (1997), sobre les seves novel·les homònimes,  Las hores (2002), on Nicole Kidman interpretava convenientment maquillada a l´autora, i Vita &Virginia, sobre la seva relació amb la també escriptora Vita Sackville-West.  El dramaturg Edward Albee va utilitzar el seu nom per la seva celebrada Qui te por de Virginia Woolf?, molt representada arreu i portada al cinema en una celebrada pel·lícula el 1966. Text : [email protected] 

Visto lo visto en lo que llevamos de temporada teatral en Barcelona parece que por el momento esta es la temporada de los monólogos. Si me permitís ser un poco malo, parecería que muchos han descubierto en este género una fórmula perfecta para abaratar costes, por lo menos en lo que se refiere a los sueldos actorales. Bromas crueles aparte (que bastante complicado lo tiene todo el sector teatral), lo cierto es que en ocasiones ha parecido que los monólogos nunca tenían cabida en las programaciones teatrales (más allá, por supuesto, de los monólogos humorísticos, un fenómeno aparte muy influenciado por la televisión). Porque es cierto que no es un género fácil, ni para el espectador, ni para los encargados de llevarlo a escena, especialmente el actor o actriz protagonista. Pero al mismo tiempo, esa dificultad acaba resultando tremendamente atractiva, porque el resultado, si se parte un buen texto y la actuación está a la altura, acostumbra a ser tan íntimo como intenso, tan personal como arrebatador.(...) La selección de textos de Eles Alavedra tienen en común que la autora se dirige directamente a los lectores (ahora espectadores). Y aunque se muestran bastante bien unidos entre sí, la duración del espectáculo y la mezcla de fragmentos más irónicos y de reivindicación social con otros más poéticos no funciona del todo, provocando en ciertos momentos de la función que sea fácil desconectar. Nada que reprochar, sin embargo, ya que el reto de trasladar textos literarios a escena no es tarea para nada fácil.(...)La actriz Anna Sabaté, poco conocida por el gran público, realiza un trabajo ejemplar, que únicamente parece necesitar un poco más de rodaje, de seguridad. Porque Sabaté consigue con su interpretación llena de matices no solo que conectemos con la historia, sino que nos muestra también con gestos y miradas la compleja y fascinante. personalidad de Woolf.

Ha arribat l’hora de tornar a casa. Després d’una vetllada social, d’un sopar ple d’invitats més o menys brillants als quals sembla agradar força aquesta mena de reunions en què sempre hi ha lloc per deixar anar una frase enginyosa, Virginia Woolf – o com a mínim, aquest alter ego de la magnífica escriptora interpretat amb intensa precisió per Anna Sabaté- es disposa a anar-se traient la seva roba de nit de festa. I ho fa convertint l’acte de desprendre’s  d’aquelles peces de tela que només s’ha posat per acudir a un acte en el qual evidentment no s’ha sentit massa a gust, en quelcom que també en té alguna cosa de striptease emocional: quan més mudada es troba Virginia, més s’adrecen les seves paraules a assenyalar amb un punt d’ironia la incomoda sensació encotillada que li provoquen aquesta mena de reunions. I quan més peces de tela cauen a terra, més s’endinsa l’escriptora pel territori de les seves pròpies pors, records torbadors,  inseguretats i dubtes sexuals, i més ens permet conèixer les seves idees sobre el món que l’envolta, sobre la cultura, l’art, i sobre el paper que les paraules i la creació han de tenir a l’hora d’empenya la transformació d’aquest món. Tot plegat, mentre es permet fins i tot jugar una mica amb les fascinants aigües d’un riu que, com sabem, amb els temps s’acabaria empassant la seva vida per pròpia decisió. L’espectacle d’Eles Alavedra opta per una encertada sobrietat  , i l’espai de la representació resulta alhora prou íntim com per a que no sigui necessari forçar encara més la intimitat: en aquest sentit, potser sobra una mica aquell fragment del muntatge en el qual Woolf/Sabaté es salten totes les distàncies per tal de barrejar-se amb el públic i interpel·lar l’ho directament, com si calgués  remarcar així la vigència de les reflexions de Woolf . I no cal: aquesta vigència i la potència del seu pensament, no precisen altra reforç que la mirada que de cop s’entela de llàgrimes, el mig somriure dibuixat a la boca i l’exacta modulació de les paraules amb que Sabaté dibuixa a Woolf. Una interpretació que ve a afegir-se a la temporada d’excel·lents monòlegs amb rostre de dona que darrerament estan passant per la nostra cartellera.