SiNOPSi
ARTICLE
«Crònica dels espectacles de divendres i diumenge» | Por Alba Cuenca Sánchez
Contra la injustícia...El passat cap de setmana va arribar la 16a edició del Festival Escena Poblenou, quatre jornades (de dijous a diumenge) plenes d’activitats molt diverses però amb un rerefons de reivindicació. En els diferents espais del barri van abundar les crítiques a la societat patriarcal i capitalista, però també el clam per una societat més cohesionada i col·laboradora. Així es va veure al col·loqui Escena, Dones i Escriptures, en el que es pretenia donar visibilitat a l’absència de lectures (de textos escrits o teatrals) des del punt de vista femení. Es va parlar de gènere, però també de cultura i de precarietat. Tot i això, es veien en les ponents exemples de dones que se’n surten, no sense dificultats, en aquells projectes que emprenen. Les periodistes Neus Molina, Aída Pallarès i Bel Olid i les creadores Ada Vilaró –directora del festival- i Carla Rovira -directora de Aüc i Màtria- van parlar dels seus projectes, van denunciar experiències pròpies en què s’han sentit discriminades i van criticar la falta de consciència que hi ha sobre la desigualtat, també en el sector cultural. Un altre tipus de polèmica és la que va aportar la performance de John Fisherman, un controvertit creador noruec. A Fisherman’s Arrival, l’artista se situa vestit de pescador a la terrassa d’un edifici, i des d’allí llença la canya mentre, a sota, els nens de la plaça intenten atrapar-la. El que podria ser un simple joc, adquireix una perspectiva més maquiavèl·lica amb un sol detall: L’esquer utilitzat pel pescador són bitllets. Al principi, només de 5 euros. Després, de més valor. I qui aconsegueix atrapar-los se’ls queda. A mesura que la quantitat augmenta, els pares s’acostaven per ajudar als seus fills i es començaven a observar un seguit de fenòmens socials, alguns més positius que altres: La llei del més fort que dóna superioritat al més alt, el poder del treball en equip quan un nen puja sobre el seu pare i la capacitat del qui controla els diners per moure a la resta segons la seva voluntat. Fins a on estem disposats a arribar per aquests poderosos paperets? També sobre diners tracten les dues versions que es van presentar de l’espectacle de creació de Laida Azkona i Txalo Toloza-Fernández. Extraños mares arden és una performance documental en què s’explica tota la història de la desertització, també social i econòmica, del desert d’Atacama, un lloc àrid i ple de recursos minerals clau en el desenvolupament del capitalisme. Durant l’espectacle, es presenta amb ironia i sarcasme el progrés basat en l’especulació del clan Guggenheim, així com la seva relació amb les crisis del poble xilè. I es veu clarament com la realitat conté àmplies dosis d’absurditat, amb fenòmens injustos que continuen vigents avui dia d’avui i que, decidits en despatxos, acaben interferint i molt en la vida i la mort de pobles sencers. A El Asado, l’altra versió, el contingut és el mateix però no la forma. Els vídeos se substitueixen per la veu de Toloza i fotografies de les diferents èpoques, i la narració ve acompanyada d’un dinar en comunitat amb tot de plats típics de la zona relacionats amb la memòria familiar de l’artista....germanor. L’acció col·lectiva és l’epicentre de Espera. Els intèrprets Celso Pereira i Francesca Lissia, de la companyia de circ Eia, ofereixen una incursió en el món de l‘acrobàcia. De menys a més complicació, els artistes ens absorbeixen amb els seus exercicis en una atmosfera rústica, que a vegades sembla que ens transporti a un país africà. Utilitzen objectes tan senzills com cordes, paneres i baldufes, elements aquestes últimes que després simulen amb els seus cossos. I els acompanyen una il·luminació de tons càlids i unes músiques dolces. Però el més significatiu de l’espectacle és que és participatiu. Fins a 8 persones del públic surten a l’escenari per acabar fent circ sense adonar-se’n. Els que es queden de públic també tenen la seva missió, ja que els esquellots de l’inici són repartits entre el públic per acompanyar acústicament el muntatge. Al final, ens adonem que estem en un trencaclosques grupal en què cadascú hi aporta la seva peça. Una petita i juganera meravella que retorna a valors menys visibles actualment com la comunitat i l’artesania. En la mateixa línia participativa anava la mostra i classe oberta de swing que va omplir de festa la plaça de Can Felipa amb sons d’allò més animats i sorprenents – la banda sonora de Joc de Trons mai havia estat tan ballable!-. I per descomptat, l’urGENTrelacionar-se i l’urGENTestimar, dos espectacles de carrer ideats per Vilaró i Josep Perelló que es van presentar com a final de festa. El primer, una instal·lació situada en plena rambla del Poblenou en la qual es convidava als vianants a participar en un experiment sociològic. A través de dues tauletes electròniques, dos desconeguts podien contestar simultàniament a unes preguntes en què el resultat quedava condicionat per la interacció entre les dues respostes. Amb aquests resultats, es pretén estudiar el comportament i la cohesió existent els veïns del Poblenou. Per la seva banda, Vilaró va protagonitzar a la plaça Prim una versió de tres hores de la performance amb què va inaugurar Fira Tàrrega, amb el seu batec i els batecs dels caminants com a banda sonora. Com a acte de cloenda, l’arribada d’un grup de timbalers imitant el so del cor, un parlament de Vilaró reivindicant la necessitat de continuar bategant i una emotiva cançó final de Lídia Pujol i Xavi Lloses. Desigualtat, precarietat, capitalisme... Són molts els conceptes que encara fan mal a la societat “avançada” en la que ens ha tocat viure. No obstant i per sort, encara hi ha petits racons des dels quals replantejar-nos el que ens envolta, conèixer altres realitats i somiar en un futur més amigable. Amb les relacions humanes i la cooperació com a elements imprescindibles. I amb aquests valors per bandera, s’acomiadava el festival, fins a l’any que ve!
«Prèvia del festival» | Por Alba Cuenca Sánchez
Del 19 al 22 d’octubre, els carrers i espais del Poblenou s’ompliran de creacions contemporànies per setzè any consecutiu. I es que arriba una nova edició del festival Escena Poblenou, una mostra de projectes molt diferents però amb la creativitat, l’actualitat i la reivindicació com a elements comuns. Enguany, continuant amb la direcció de la creadora Ada Vilaró, el festival programarà 17 espectacles i activitats complementaries que poden definir-se amb els següents adjectius: · Feminista: La reivindicació per a la igualtat de gènere serà una de les més presents en el festival. En aquesta ocasió, la convocatòria Escena + Dones recau en Mònica Muntaner i Sessions remotes, un collage de més de 30 entrevistes gravades en les que es convida als participants a ballar com a manifestació cultural i col·lectiva. Interessants també seran els diàlegs en els que escriptores i creadores com Aída Pallarès, Carla Rovira, Neus Molina o Agnès Mateus debatran sobre la dificultat de fer visible la mirada femenina en el món de l’escena. Per la seva banda, espectacles com Aüc de Les Impuxibles i Clara Peya, Rebota rebota y en tu cara explota de la pròpia Mateus juntament amb Quim Tarrida o el taller de Carla Rovira impartit als alumnes de l’IES Quatre Cantons es preocuparan sobre la violència de gènere. · Multidisciplinar: Circ, clown, text, dansa, performance... A l’Escena Poblenou hi caben totes les disciplines. Si la companyia Eia presentarà Espera, un espectacle de circ participatiu, Txalo Toloza i Laida Azkona portaran dues versions de Extraños mares arden, una videocreació performàtica que estableix la relació entre el desert d’Atacama, el més antic i àrid del món, i els cossos que l’habiten. I atenció perquè l’espectacle tindrà una versió en forma de dinar, Asado, un relat documental sobre el capitalisme del segle XX a Llatinoamèrica mentre es degusta un dinar familiar típic, senzill i saborós. · Arrelat: El festival aposta des de la seva creació pels lligams establerts amb el barri. Hi haurà espectacles a espais tancats com el Centre Cívic Can Felipa, la sala Beckett, el Centre Cultural i Moral del Poblenou o Can Ricard. Però també hi haurà activitats de carrer i amb participació dels veïns. El projecte Art i Territori recau en 22A, de la cia. Silere, un recorregut en bicicleta en el que s’explicarà l’impacte que ha tingut el projecte de transformació urbanística 22@. D’altra banda, amb la col·laboració de Josep Perelló, la pròpia Vilaró reviurà urGENTestimar, una versió reduïda de la performance que va inaugurar la passada edició de Fira Tàrrega. Durant tres hores, l’artista convidarà als vianants a unir els seus batecs en una acció comuna per acabar amb una manifestació silenciosa en contra de la violència. En la mateixa línia anirà urGENTrelacionar-se, un acció de ciència ciutadana en la que els vianants de la Rambla podran participar en una investigació col·lectiva sobre la fortalesa del teixit social del Poblenou. · Fèrtil: Un any més, la secció Embrions deixarà provar un tastet d’espectacles que es troben en fase de creació. Colectivo ameno presentarà Saunterer, pelegrí, un espectacle de clown i performance centrat en el caminar com un acte de resistència i rebuig a la mercantilització imperant en la societat. Núria Guiu oferirà un espectacle de dansa, Likes, en el que barreja yoga i antropologia per parlar sobre la importància i la necessitat d’agradar a un mateix i als altres. El dúo de circ Amer i Àfrica portaran Envà, un muntatge d’equilibris acrobàtics fets amb 250 kg de palla sobre l’escenari. Finalment, Javier Guerrero i Montón de paja & trigo presentaran Bajo por las escaleras para no encontrarme al vecino en el ascensor, una funció en la que es procura que dansa i performance es barregin amb text sense una aparent relació.A més, també es podran veure dins de la programació regular dos espectacles que van ser embrions l’any passat: l’elogiat projecte de dansa –teatre Aüc i Un leñador no es un diseñador, espectacle de JuanCallate Produccions en el que es parla de creativitat, disseny i estètica des d’una òptica còmica.