SiNOPSi
ARTICLE
«Crònica de balanç» | Por Núria Cañamares
Cassoles, embuts i cullerots. Plomes de paó i transistors. Raïm, cigrons i arròs crus, i també espaguetis bullits! A la Fira Trapezi de Reus hem vist circ amb tots aquests elements. Nous companys de pista per uns artistes que busquen renovar-se i deixen de banda les eines habituals. Les malabars amb pilotes o masses ja estan molt vistes! Tot i això, també hi hem vist els tradicionals martells i ganivets llençats amb decisió desafiant el pols i les mil i una filigranes sobre tot tipus d’aparells: bicicleta, banquina, trapezi, etc. El director de la fira, Leandro Mendoza, explicava en una de les xerrades professionals que la tendència actual del circ és desfer-se al màxim dels objectes i disposar de l’espai buit perquè l’artista s’expressi amb la nuesa del cos. Els aparells acaben convertint-se sovint en una defensa escènica, un escut, darrere dels quals exhibeixen la tècnica. És per això que, quan l’exercici no surt com hauria, es diu que “el malabarista cau amb la massa”. A Trapezi vam poder gaudir de dos espectacles en aquesta línia: A Salto Alto dels brasilers Circo no Ato i Babel, Glöm dels francesos Kaaos Kaamos (així s’indica al programa, si bé provenen de 5 països diferents), que malauradament només van poder oferir un dels dos passis, ja que el segon es va haver d’anul·lar per lesió. Totes dues companyies van captivar el nombrós públic de la plaça de la Llibertat –per primer cop amb aforament limitat a 700 persones– amb els seus espectaculars números acrobàtics que, més enllà de la tècnica, parlaven del comportament humà. A A Salto Alto, per exemple, vam veure com es transformaven pel simple fet de vestir-se amb roba elegant i com arribaven a la conclusió que és preferible deixar la imatge de banda i ser un mateix, sense filtres. “Sóc un gran defensor que fem obres, no productes. No som màquines de produir, sinó de comunicar”, afirmava Mendoza. També hem vist bones mostres d’aquesta “comunicació” a Íntimo de Cia LaMala, on una parella d’acròbates van desprenent-se de les seves capes –peces de roba/cuirasses– fins acabar actuant amb els ulls embenats en la màxima prova de confiança o a Quan els crancs portin talons d’Escarlata Circus –una de les estrenes més esperades d’aquesta edició–, on hem mirat enrere per resseguir la trajectòria de la companyia, des de les seves primeres actuacions ara fa més de 30 anys fins a un present en què continuen fent el que desitgen, si bé ja han entès que es pot “volar” i “domar” de moltes altres maneres.Tenim més exemples: Circus Ronaldo amb Fidelis Fortibus ha tocat el cor dels espectadors amb la malenconia de “l´últim clown”, aquell que ha de fer funcionar el show malgrat ja no hi hagi troupe; la Cia. Toti Toronell, dividint el públic de Dioptries a banda i banda de l’escenari central, ha ensenyat entre equilibris i pallassades que mai pots veure els dos costats de les coses... El circ està trobant una narrativa, un relat que el dota de més substància i el fa més interessant, sumant-hi als “ais” i “ohs” de l’entreteniment un missatge que acompanya acabada la funció. Però al Trapezi hi cap tot i molts han agraït, també, riure amb la simpatia i força desmesurada de la Strong Lady (i el seu castellà macarrònic) i participar en les enginyoses propostes d’Itinerània Laberint i Titeretú, tot això al Trape-Xic. O, entre d’altres, ja que s’han programat 22 espectacles, sorprendre’s amb el gran Cabaret nocturn de la plaça del Mercadal –de 23:30h a 1 de la matinada–, també més argumental que en ocasions anteriors. Per primera vegada se n’ha externalitzat la direcció artística lligant els números de trapezi doble, lira, quadre fix, malabars i roda cyr que s’hi han presentat amb un embolcall més compacte. La fórmula sembla que ha reeixit i es repetirà en properes edicions. Recomana hi tornarem per explicar-ho. Enguany han gaudit de la fira més de 90.000 espectadors i 206 professionals (un 8% més que l’any passat), xifres positives que s’afegeixen al bon balanç qualitatiu. Si voleu aprofundir-hi, us convidem a llegir-ne les crítiques.
«Crònica de seguiment» | Por Núria Cañamares
Aquests dies, de la mà de Fira Trapezi, estem gaudint a Reus d’una fabulosa mostra del circ actual amb un ampli ventall de propostes artístiques. Els espectacles han arrencat dijous al vespre amb la inauguració i la primera nit de Cabaret nocturn a la plaça del Mercadal i s’han reprès divendres a la tarda fins aquest diumenge, aturats només –i per estricta necessitat– a causa de la pluja (divendres a la nit) o per lesió d’algun dels artistes (de la companyia Kaaos Kaamos, dissabte a la nit). La decepció general davant la suspensió d’un espectacle sempre hi és, però ni es poden fer acrobàcies sobre una pista humida ni es pot forçar un cos que exigeix una pausa. És un dels handicaps de les arts en viu i que, en circ, dobla el risc. La màgia pot girar-se en contra. Però no tot han estat espectacles i aquesta és una de les claus de la seva riquesa. Fira Trapezi també ha ofert un variat programa d’activitats professionals a Cal Massó, l’espai d’acreditacions i trobada del sector. Divendres s’ha pogut participar dels tallers organitzats pel projecte transfronterer De Mar a Mar – Pirineus de Circ investigant les metodologies que s’utilitzen en els processos d’investigació, coneixent de primera mà l’acompanyament artístic, descobrint best practices de les dinàmiques en xarxa i posant el nas a tot el que hi ha darrere del caixet. La jornada s’ha complementat amb una taula rodona sobre cooperació internacional on, a partir de diferents casos, s’han exposat múltiples tipus de cooperació tant pel que fa a agents implicats com als focus d’atenció. Entre les conclusions: la disparitat de capacitats i necessitats dels socis, els inconvenients de la discriminació positiva (per als no seleccionats), la durada dels projectes... Qüestions que s’estan analitzant a fons per anar resolent en properes experiències. També ha estat molt interessant la presentació de COFAE (Coordinadora de Fires d’Arts Escèniques a l’Estat espanyol) amb la presentació d’algunes xifres sobre la presència del circ en la seva xarxa de fires, com per exemple que al 2018 s’hi van programar 56 companyies amb els percentatges més elevats a Leioa (20%) i la Mostra Igualada (18%) i inferiors a Madferia i Alcoi (2% en totes dues); i una segona taula rodona, en aquesta ocasió organitzada per la fira amb l’APCC (l’Associació de Professionals del Circ de Catalunya), al voltant de l’herència del circ on s’ha fet evident que el sector és acollidor i es vol lliure: hi cap tothom i defuig d’etiquetes. A més, dissabte s’han dut a terme reunions ràpides –cada cop més esteses en les fires escèniques– entre companyies i programadors, i un dinar que ha congregat tots els perfils de professionals acreditats en un ambient distès favorable a la conversa. Així doncs, al backstage, darrere de l’exhibició pública d’espectacles als teatres i les places, el Trapezi treballa activament per contribuir a l’impuls del món del circ, un món que –com la resta d’arts escèniques– es troba en replantejament constant i busca noves fórmules per gaudir de la millor salut possible: a nivell creatiu i dels creadors que li donen vida. Les fires són molt més que 4 dies d’espectacles, que una gran festa escènica compartida, són un dels pous de cultiu més rellevants i imprescindibles de qualsevol indústria. Trapezi, la cita estratègica del mercat del circ a Catalunya, ha acollit enguany més de 200 professionals inscrits i ha revalidat el seu rol amb nota. Aquesta tarda clourà la 23a edició amb molt bones sensacions generals, però no acabarà pas la feina, posarà un punt i seguit per començar a dissenyar el Trapezi 2020.
«Tot el que cal saber de la 23a Fira del Circ Trapezi» | Por Núria Cañamares
Del Canadà, Brasil, França, Bèlgica, Itàlia i el Regne Unit. Aquestes són les procedències de les 12 companyies estrangeres que enguany visitaran la Fira del Circ Trapezi de Reus, una oportunitat excel·lent per tafanejar què es cou a fora i veure espectacles que difícilment pescarem a les nostres cartelleres. Produccions que, sovint, ens obren no només la boca, sinó també la ment. Entre els muntatges amb segell internacional hi trobem les acrobàcies d’Íntimo de La Mala i els equilibris d’Ovvio de Kolectivo Lapso Cirk –estrenes a l’Estat–, i la crítica al consumisme d’A salto alto de Circo no Ato i l’exhibició de força de Strong Lady! de Strong Lady Productions –estrenes a Catalunya–. Un altre dels reclams de la programació és Circus Ronaldo amb Fidelis Fortibus, que ja vam gaudir al Festival Grec 2017 quan es va plantar amb la carpa al bell mig de la plaça Margarida Xirgu. Si us el vau perdre aleshores, atents aquesta vegada! A més de ser una companyia reconegudíssima a Europa (prové d’una saga d’artistes de circ ambulant que es remunta ni més ni menys que dos segles enrere), presenta una proposta de clown tendra i apta per a tots els públics que combina l’estètica del circ clàssic amb el pòsit del contemporani. També vindran 3 companyies d’arreu de l’Estat (Lanördika, Atirofijo Circ i Fedito) i un bon nombre de grups catalans. Veurem jugar a casa, per exemple, Escarlata Circus amb l’estrena de Quan els crancs portin talons, una singular retrospectiva de la seva trajectòria; i l’Ateneu Popular 9 Barris amb Nu, l’espectacle del darrer Circ d’Hivern, dirigit per Quim Girón, que parla sobre les relacions humanes amb una gran varietat de tècniques circenses. Destaquen també les dues coproduccions d’aquest Trapezi: Davaii de Domichovsky & Agranov, música i acrobàcia per tocar el dolor i l’alegria; i Dioptries de Toti Toronell, que promet modificar-nos la mirada. A més a més, la fira arriba amb novetats pel que fa al tradicional Cabaret nocturn. Es mantindrà de dijous a dissabte a la plaça del Mercadal, però en aquesta ocasió prendrà la forma d’una pista circular (amb el públic al voltant) i rodarà amb la batuta d’una direcció externa: la del director Martí Torras i la coreògrafa Fàtima Campos. Hi actuaran alternativament La Fem Fatal, Duo 2 Filles, Circonautas, Iara Gueller, Leti i Fer, Aimé Morales, Jimmy González, La Contrebande i Entre Nous amb Alba Sarraute i Discípulos de Morales com a mestres de cerimònia. No hi faltaran tampoc l’espai per al públic familiar Trape-Xic al Jardí de l’Estació Enològica amb instal·lacions interactives, actuacions i food trucks per recuperar forces; els espectacles itinerants guiats per l’Elefant, la mascota del Trapezi; El Covador al Jardí de La Palma amb els treballs de les escoles de circ Carampa de Madrid i Rogelio Rivel de Barcelona; les exposicions a l’antiga fàbrica de licors Cal Massó –l’espai professional de la fira–, etc. Tot sumat, 31 companyies –d’aquí i d’allà, consolidades i emergents, per a petits i grans– que mostraran el bo i millor del circ actual a través de l’acrobàcia, els malabars, la suspensió capil·lar, la perxa aèria... amenitzat amb música, dansa, clown i molta creativitat. Leandro Mendoza –al capdavant de la direcció artística per tercera edició (la fira ja en suma 23!)– ha configurat un programa de 22 espectacles i més de 100 representacions, tant a sala com al carrer, sota tres principis: la professionalitat, l’excel·lència tècnica i la comunicació amb el públic. Què més us cal saber??? Del 9 al 12 de maig aneu al Trapezi!