(LA) HORDE demostra un treball d’observació, anàlisi i virtuosisme interpretatiu molt generós. Aconsegueix que els cossos humans simulin els moviments dels personatges de videojocs. La sorpresa va saltant de pantalla en pantalla. Des del pont, es domina l’element i es combat contra els adversaris. Els personatges del metavers, modelats a gust de l’usuari, apareixen fibrats al camp de joc, amb una estètica molt variada (fins i tot amb publicitat com a condició per lluir una perruca afro). Els cossos tenen una verticalitat estranya, amb el cul sortit, com partint la columna. Es mouen sense respirar. Són màquines que descobreixen els moviments a partir del cursor de qui ho manipula.

Sense una dramatúrgia concreta, més que la del gaudi de l’evasió per fugir dels problemes concrets personals i com a societat, Age of content va saltant de pantalla, com qui canvia d’aplicació. De controlar remotament un cotxe que procura evitar l’entrada d’intrusos al vehicle, a una baralla en un escenari postnuclear (una mena de cova d’estranys éssers); o fins a l’accés a l’entreteniment sexual d’una coreografia fregant l’acrobàcia i el contorsionisme. Diuen els tres impulsors del col·lectiu que, tot i que tot es desenvolupi a gran velocitat és el resultat de la conversa amb els intèrprets per construir una cosmovisió narrativa compartida. L’escena final supera el moviment d’androide per a donar pas a l’energia i, tot i el somriure forçat propi de balls de saló, es percep la satisfacció de permetre que les extremitats es desplacin amb formes àmplies, arrodonides, que aporten l’energia i la respiració que tot espectador necessita.

El millor antivirus és el que es manté allunyat de la seducció de les pantalles i la seva intel·ligència artificial, que en pot fer ús, però que té prou criteri per apartar-se’n (com qui abandona X i s’integra a Bluesky, com qui procura enganyar l’algoritme del Tiktok per saltar de bombolla, com qui és capaç de participar en un joc de taula familiar o anar al teatre acompanyat, un diumenge a la tarda, per exemple).

El títol de l’obra fa referència a algunes de les observacions per impedir l’accés a menors en determinats programes. Tothom té trucs per saltar-s’ho i, sovint, els servidors, no contrasten tot el que podrien, la veracitat de les dades aportades per l’usuari. Per això, ara, tot i que el navegador pugui advertir la possibilitat de rebutjar les cookies per consultar un nou web, és imaginable que hi haurà alguna altra capa d’informació que s’utilitzarà per anar engrandint una xarxa, que pot ser un gran servei i, alhora, una profunda presó.

La vintena d’intèrprets que hi participen en un espai immens i espectacular, carregat de sorpreses impossibles en un món real ajuden a comprovar la ridiculesa d’algunes accions (com ara, el riure, desproporcionat dels videojocs o les baralles entre el principiant i l’usuari expert). És una demostració de virtuosisme i, al final, d’una notable coordinació corporal i energia atlètica. És una evasió elevada al quadrat, dalt de l’escenari. No provoca cap qüestionament o lloança a la tecnologia. És molt convenient que no pontifiqui amb una moralina, però falta insinuar aquesta reflexió personal i individual. Bé que tots els aparells adverteixen que cal instal·lar un antivirus, abans de navegar per enlloc.