Ja se sap que posar un cor en directe a l’escenari té una gran potència (Cor Jove Nacional de Catalunya). Però és imprescindible que la seva presència sigui com el fons d’un plat que el condimenta, però que no el col·lapsa, que hi és present però d’una manera activa, no com un fons de florer. Posar música en directe (Arnau Obiols) és un trumfo arriscat. Sobretot si ha decoordinar-se amb un cor i hi ha un nombrós cos de ball que depèn de la precisió del so per a quadrar els tempos coreogràfics. Finalment, atrevir-se a construir una iconografia sobre les bruixes, els seus aquelarres i incorporar-hi escenes de tortures i execucions a preteses bruixes sota el mantell executor de la Inquisició. La peça estrenada al Dansàneu i que ara ha meravellat a Fira Mediterràna mereixeria una gira extensa. Les pulsions i les solucions artístiques atrapen un perfil d’espectador molt divers.

La coreografia d’Aleix Martínez aconsegueix alinear els estels, en una mena de ritual dantesc, festiu, tràgic, carregat de contrastos, de torsions, d’elements que esdevenen repressius (des de la creu a les forques). La cançó és un element volàtil que ajuda a empastar les accions. El moviment va dels cops de cap ràpids a l’estaticisme ritual amb una mena de diable amb màscara i banyes amenaçadores. Hi ha instants per la por, però també pel gaudí dels cossos que es freguen, contactes grupals i icones que surten de capses de cartó. La velocitat, les torsions, els compassos executats amb una notable fiabilitat fan que la peça s’enlairi molt més que el roc que domina l’escena al principi.

IT Dansa cedeix breus solos d’una intensitat commoverdoa, i es consolida amb les peces coreogràfiques grupals. Transporten entre l’angúnia del desconegut i la seducció del que està per descobrir. La joventut és un animal en constant interrogació i descobriment.