• Skip to primary navigation
  • Skip to main content
recomana
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
Dansa

Capricis

SENSE DATES SENSE DATES

SiNOPSi

Capricis és un projecte que s’inicia al Grec 2013 Festival de Barcelona. La coreografia pren la partitura dels 24 Capricci de Niccolò Paganini com a guió; dotze ballarins dibuixen la música, la reescriuen a l’espai amb els seus jocs escènics i, més enllà del virtuosisme de l’obra musical, l’articulació de la sèrie dels 24 estudis ofereix una proposta escènica única, modular i modulable, que converteix també en un caprici cada representació.

iNFORMACiÓ OBRA

  • Autoria Isabel López Pérez, Manel Salas Palau, Miquel Fiol, Lourdes Solà, Eneko Alcaraz, Raquel Gualtero, Fàtima Campos, Dory Sánchez, Joan Català, Roser López Espinosa, Mireia de Querol i Duran
  • Companyia Àngels Margarit/Cia Mudances
  • Coreografia Àngels Margarit
  • Direcció Àngels Margarit
  • Escenografia Cube.bz
  • Estrena Estrena
  • Il·luminació Cube.bz
  • Intèrprets Eneko Alcaraz, Fàtima Campos, Joan Català, Mireia de Querol i Duran, Isabel López Pérez, Roser López Espinosa, Manel Salas Palau, Raquel Gualtero, Dory Sánchez, Miquel Fiol, Lourdes Solà
  • Producció Grec 2013 Festival de Barcelona, Àngels Margarit / cia. Mudances, Can Gassol (col·laboració), Teatre Monumental de Mataró (col·laboració), El Graner (col·laboració)
  • Vestuari Ariadna Papió
  • Vídeo Núria Font

QUÈ DiU LA CRÍTiCA

VALORACIÓ GLOBAL CRÍTiCS

7
  • Montse Otzet

    Montse Otzet

    «Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l’antiga base de dades)»

    Hi ha diversos motius per anar a veure Capricis, i un dels més rellevants és l’oportunitat que ofereix de poder presenciar a una companyia de dansa del país que situa d’alt l’escenari dotze ballarins, fet ja de per si insòlit que es maximitza tenint present l’estat agònic en que es troba la cultura i especialment la dansa. Bogeria, irresponsabilitat, provocació, repte? Possiblement, en el muntatge d’Angels Margarit hi ha això i molt més, doncs al llarg de la seva carrera ha demostrat ser una dóna que no s'encongeix davant les dificultats, i la crisi n’és una d’elles. Capricis és un joc visual i emocional que entra per la pell i per la vista de l’espectador. Per una part, tenir com guió els 24 Capricci de Paganini és tenir assegurat que la música convulsarà les emocions del públic, mentre que per l’altra, el joc visual que es produeix d’alt l’escenari contribueix a obtenir un resultat suggeridor. Música i dansa en estat pur. Això és el que ofereix aquest espectacle de caràcter minimalista que utilitza com únic material escenogràfic unes llums molt ben dissenyades i unes ràfegues de fum que propicien atmosferes. Solos, duos, grups de tres fins a dotze ballarins són els responsables de donar forma a les notes de Paganini. Unes formes que de vegades les percebem abstractes mentre que altres cops descriuen, de forma minuciosa, el so que surt de la corda del violí. Moviments rullats i lents s'alternen amb gestos de traç angulós i fraccionat, un ventall coreogràfic que si bé delata fragments que els falta temps per afermar-se i netejar-se quan a interpretació, resulta gratificant quant a forma i contingut. La guinda de l’espectacle recau en la presència d’Angels Margarit i del violinista Kai Gleusteen, concertino de l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, l’elegant presència del qual s’integra de ple en el muntatge i comparteix amb els ballarins, entre altres coses, el fet d’ anar desposseït de sabates. Per la seva banda Margarit ofereix un recital de l’essència del seu llenguatge on els girs i moviments de braços desprenen una llum especial.

    VALORACIÓ

    7
  • Montse Otzet

    Montse Otzet

    «Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l’antiga base de dades)»

    Hi ha diversos motius per anar a veure Capricis, i un dels més rellevants és l’oportunitat que ofereix de poder presenciar a una companyia de dansa del país que situa d’alt l’escenari dotze ballarins, fet ja de per si insòlit que es maximitza tenint present l’estat agònic en que es troba la cultura i especialment la dansa. Bogeria, irresponsabilitat, provocació, repte? Possiblement, en el muntatge d’Angels Margarit hi ha això i molt més, doncs al llarg de la seva carrera ha demostrat ser una dóna que no s'encongeix davant les dificultats, i la crisi n’és una d’elles. Capricis és un joc visual i emocional que entra per la pell i per la vista de l’espectador. Per una part, tenir com guió els 24 Capricci de Paganini és tenir assegurat que la música convulsarà les emocions del públic, mentre que per l’altra, el joc visual que es produeix d’alt l’escenari contribueix a obtenir un resultat suggeridor. Música i dansa en estat pur. Això és el que ofereix aquest espectacle de caràcter minimalista que utilitza com únic material escenogràfic unes llums molt ben dissenyades i unes ràfegues de fum que propicien atmosferes. Solos, duos, grups de tres fins a dotze ballarins són els responsables de donar forma a les notes de Paganini. Unes formes que de vegades les percebem abstractes mentre que altres cops descriuen, de forma minuciosa, el so que surt de la corda del violí. Moviments rullats i lents s'alternen amb gestos de traç angulós i fraccionat, un ventall coreogràfic que si bé delata fragments que els falta temps per afermar-se i netejar-se quan a interpretació, resulta gratificant quant a forma i contingut. La guinda de l’espectacle recau en la presència d’Angels Margarit i del violinista Kai Gleusteen, concertino de l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, l’elegant presència del qual s’integra de ple en el muntatge i comparteix amb els ballarins, entre altres coses, el fet d’ anar desposseït de sabates. Per la seva banda Margarit ofereix un recital de l’essència del seu llenguatge on els girs i moviments de braços desprenen una llum especial.

    VALORACIÓ

    7
  • Jb Defi

    Jordi Bordes

    «Dansa atractiva per a gran públic, efectista, però de baixa densitat»

    Àngels Margarit va assumir el repte de fer una coreografia de gran format quan la crisi estava tocant el pic. La va estrenar al Grec del 2014. Aquesta temporada ha passat pel Mercat de les Flors i ara també s'ha pogut veure al Sismògraf. "Capricis" compta amb un company de viatge fabulós: els 24 "Capricis" de Pagannini, peces d'alta virtuositat, de ritme frenètic, que demostraven la capacitat del compositor al violí. Una velocitat diabòlica que podia realitzar gràcies al seu estudi de l'instrument, des de ben petit, i també a una malaltia al cos que era motiu d'escarni, a vegades.Aquests "Capricis" serveixen perquè els ballarins esdevinguin notes d'una partitura, que sonen quan les pitgen amb un arc o amb els dits. No té connexió un caprici amb cap altre i no hi ha, es pot dir, cap engruna de dramatúrgia. Per això, tot i la complexitat i la vistositat de les peces una a una, totes juntes, cansen l'audiència. És una llàstima que tal desplegament de ballarins (amb trajectòries i qualitat del moviment ben dispar, sigui dit de pas) amb l'aparició d'un músic per a interpretar alguns dels capricis en directe, només s'il·lumini amb el blanc nuclear. No hi ha profunditat, tercera dimensió, emoció, contradicció que farien els passatges més suggerents. Això sí, la música i l'amplitud en què es balla conviden a participar d'aquesta festa.

    VALORACIÓ

    6
  • placeholder

    Jordi Sora i Domenjó

    «Els 24 capricis endimoniats d’Àngels Margarit»

    La Companyia Àngels Margarit – Mudances, sota cap influència que no sigui el propi mèrit avalat per anys d'intensa i bona feina, posa el seu cos de ball al servei de Paganini. Estrenada al Grec 2013, la companyia interpreta, des de la dansa, la contemporaneïtat d'aquell virtuós intèrpret i compositor de violí.Llegeix la crítica sencera a: Núvol, el digital de cultura

    VALORACIÓ

    7
  • Carmen Del Val

    Carmen del Val

    «Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l’antiga base de dades)»

    UNA PERLA.Una de las perlas de la presente edición del festival Grec es sin duda el estreno de Capricis, la última coreografía de Àngels Margarit para su compañía Mudances. La pieza no defraudó, el público se encontró ante una brillante y rica coreografía sobre la música de los 24 Caprichos de Paganini. El reto no era fácil pero Margarit con maestría y coraje ha creado una magnífica pieza cuyo fluido baile combina la abstracción y el gesto minimalista con la emoción, en la línea de Next, su anterior obra. A lo largo de los 70 minutos que dura el espectáculo el público aplaudió en diferentes ocasiones. Al final de Capricislos bravos y los aplausos inundaron el Mercat.Margarit con talento y convirtiendo la austeridad en elegancia, ha estructurado meticulosamente para baile los Caprichos, considerada una de las piezas técnicamente más complejas escritas para violín. En un espacio escénico desnudo, doce bailarines vestidos de blanco van traduciendo a través de sus cuerpos la compleja y rica partitura, logrando que la riqueza musical coincida con la riqueza gestual.

    VALORACIÓ

    8

NEWSLETTER


SUBSCRIU-TE
recomana
E-mail: [email protected]

Amb el suport de

  • x
  • instagram
  • facebook
  • youtube
  • spotify
  • tiktok
  • tiktok

Avís legal Cookies Privacitat