He tingut ocasió de veure els dos muntatges d´Eva contra Eva, el que des de Madrid ha girat per gran part de l´estat espanyol, protagonitzat per Ana Belén, i el que es pot veure a Catalunya i concretament al Teatre Goya i abans al Teatre Romea de Barcelona. Es curiós poder comprovar, segons el meva visió, com partint d´un mateix text, una mateixa direcció i dos repartiments més que notables, els resultats son bastant diferents. Per a mi, és més creïble el muntatge en castellà i no per l´idioma.

Pau Miró és indiscutiblement un dels més interessants dramaturgs actuals a Catalunya. Eva contra Eva, no em sembla però del millor que ha escrit. Inspirant-se en un extraordinari guió de Joseph L. Mankiewicz, del que va sorgir la magistral pel·lícula All about Eve, capritxosament traduït aquí com Eva al desnudo, de-construeix els seus principals personatges i en fa un joc teatral en el que incorpora drama, thriller i comèdia, quedant-se a mig camí en les tres vessants. En fa una versió molt lliure, però conserva mal dissimulada l’essència de la pel·lícula i els seus personatges principals.

Una gran actriu, afavorida per un llarg èxit de públic i crítica, intueix el ràpid final de la seva carrera, no volent acceptar el pas dels anys, ni que els gustos i les preferències dels públics estan canviant. Una jove estudiant d´actriu que li te una malaltissa admiració aconsegueix col·lar-se a la seva càmera i parlar amb ella i veure si la pot ajudar per aconseguir una oportunitat dins del món teatral. El marit i amant de la gran actriu és un dramaturg necessitat d´un èxit que el torni a estar en primera línia. La maltractada assistent de la gran actriu i a l´hora la seva representant i un reputat crític i amic de l´actriu tanquen el cercle de l´obra de teatre. La pel·lícula s´enriqueix de més personatges, però sobre tot d´una riquesa psicològica que aporta una absoluta consistència en els personatges centrals, fet que al meu parer és una de les mancances de l´obra.

El personatge de la jove actriu navega sense acabar d´estar definit, entre la trepadora capaç d´aconseguir l’èxit a qualsevol preu i la simple aspirant a aconseguir una oportunitat. El personatge del crític-psicòleg-detectiu-amic-enemic, capaç de fer triomfar o enfonsar a voluntat amb un sol article, resulta poc creïble i menys amb la interpretació monocordi que autor o directora l´imposa. Quan apunta que marxa a casa que allà té una dona i uns fills i un sopar que l´esperen, un no pot menys que somriure. El paper de la representant assistent resta molt simplificat.

L´obra avança a glops entre cinematogràfics flash-backs. La part d´intriga, l´apunt de thriller, acaba desfent-se de forma poc convincent, queda doncs tot pendent que aquest joc teatral vacil·lant li donin coherència els intèrprets. La direcció de la Silvia Munt és àgil i les actrius i els actors aguanten.

Però… i aquí es on mal que sigui odiós, sorgeixen les comparacions entre un i altre muntatge. Ana Belén, malgrat que els porta de meravella, té 70 anys i no dubte en envellir-se, despentinar-se i en fer-se fràgil per donar-li credibilitat al personatge. Aquesta fragilitat fa que el personatge de l´actriu jove interpretat per Mel Salvatierra, salvi les no concrecions del text i creixi a l´escenari i amb l’escena en que esdevé la comèdia sorgida del drama sigui molt més creïble el que succeeix. L´equilibri de forces que s´havia decantat per a l´actriu jove, torna a passar a la dama gran. No desvetllarem com, ni la sorpresa que es produeix a continuació i sens dubte el moment més aconseguit de l´obra.

Emma Vilarasau també és una gran actriu. Té 62 anys, molt ben portats i transmet tot menys feblesa física. Té una presència potent i a més al portar el cabell curt, la fa més jove i accentua aquesta sensació de fortalesa. En cap moment dona la sensació que l´actriu jove, la sempre interessant Nausicaa Bonnin, li pugui prendre el protagonisme. En el combat artístic-pugilístic l´Emma mai abandona el control i el centre del ring. Un apunt prou demostratiu…quan es sent gran i angoixada pels dubtes i les pors, fa gimnàs i uns exercissis de gim-box. Ana Belén aconsegueix transmetre el patetisme de l’escena. A l´Emma, li suposem que son els exercissis que fa cada dia per a estar en forma.

Alex Casanovas, correcte com a dramaturg-amant de la protagonista, Andreu Benito com el crític i Mariam Alamany (com l´assistent-representant), complementen el repartiment a Catalunya. Eduard Farelo, actual protagonista d’Assassinat a l´Orient Express, en el paper que ara representa Alex Casanovas i Marissa Jossa en el que ara fa Mariam Alamany, són els actors que la van estrenar el gener al Teatre Kursaal de Manresa i al març al Teatre Romea.

A la versió castellana, Javier Abalá interpreta al dramaturg i amant, Manuel Morán al crític i Ana Goya a l´assistent-representant. 

Podeu trobar a youtube tràilers, entrevistes i fotografies d’ambdós muntatges.

All about Eve, la pel.licula

El gran guionista i director Joseph L. Mankiewicz, es va inspirar en un conte curt de Mary Orr, The wisdom of Eve (La sabiduría d´Eva), per a construir el guió de la pel·lícula que va dirigir el 1950, All about Eve (Eva al desnudo, a Espanya, Hablemos de Eva a México i La Malvada a Argentina). La pel·lícula es va estrenar el 1951 i va rebre 14 candidatures als Oscars (fet sols aconseguit per les molt posteriors, Titánic i La la land) i l´única que ha rebut quatre nominacions per a actrius femenines (Bette Davis, Anne Baxter, Celeste Holm i Thelma Ritter). En va guanyar sis oscars, millor pel·lícula, millor director, millor guió adaptat, millor só, millor vestuari en blanc i negre i millor actor de repartiment, George Sanders. Es a dir que malgrat les quatre candidatures a les femenines, ningú tret de la vestuarista Edith Head, en va sortir guanyadora. L´Oscar a la millor actriu va ser per a Judy Holliday per Born yesterday-Nacida ayer. Competien amb Davis i Baxter, Gloria Swanson (Sunset Boulevard-El crepúsculo de los dioses) i Eleanor Parker (Caged-Sin remisión, un drama carcel ari en una presó de dones (a Eleanor Parker la recordem entre d´altres grans interpretacions per Sonrisas y Làgrimes, com la baronessa, i Cuando ruge la marabunta).

Aquell any extraordinari de 1950, competien com a millor pel·lícula, ni mes ni menys que Sunset Boulevard-El crepúsculo de los dioses, de Billy Wilder; El tercer hombre, de Carol Reed; La jungla de asfalto-Mientras la ciudad duerme, de John Huston i Nacida ayer, de George Cukor.

Podeu trobar la pel·lícula en DVD i també a les plataformes televisives.

Molt interessant i recomanable es seguir la trajectòria del gran Joseph L. Mankiewicz (1909-1993), que va rodar també, i citem sols algunes, Carta a tres esposas, melodrama (1949), Operación Cicerón, pel·lícula d´espionatge (1952), Julio César, inspirada en la tragedia de Shakespeare (1953), el drama La condesa descalza, amb Ava Gardner i Humphrey Bogart (1954), el musical Ellos y Ellas-Guys and Dolls, amb Frank Sinatra i Marlon Brando (1955), De repente el último verano, basat en l´obra de Tennessee Williams i amb Katherine Hepburn i Elizabeth Taylor (1954), Cleopatra, amb Elizabeth Taylor i Richard Burton (1963), la comèdia Mujeres en Venecia, amb Rex Harrison i Maggie Smith (1967), el western El día de los tramposos, amb Kirk Douglas i Henry Fonda (1970) y la comèdia policíaca La huella, amb Laurence Olivier i Michael Caine (1972). 

text: [email protected]