Ramon Madaula ha tret el seu costat més  gamberro en aquesta peripècia d’un president elegte que, abans de llegir el discurs d’investidura li agafa una picor al nas que li produeix espasmes i ganyotes a la cara, impossibles de reprimir ni de dissimular. és llavors quam la corrua d’assessors, convoquen un psiquiatre que, sota l’aparença de fred i distant, construeix el seu propi deliri. 

Tot i que darrerament es prodiguen les obres sobre polítics (Pàtria, de Jordi Casanovas; Poder absoluto de Roger Peña, A tots els que heu vingut, de Marc Rosich…) cap s’havia preguntat, fins ara, quin era el delit per exercir un càrrec tant esclau. I el psiquiatre Madaula (d’estar per casa) té la solució: és conmseqüència dels traumes infantils. Ridiculitzar el poderós sempre és èxit assegurat (des del temps de la commedia dell’art) entre la classe mé spopular, pero sobretot si es veu que el seu poder és de fràgil cristall, més fals que un programa electoral populista. En realitat, l’obra furga en les misèries d’un president però, és extrapolable a tots els que han viscut en una família curta de demostracions d’estima, molt pragmàtica i d’unes voluntats aparentment inamovibles però que construeixen la seva seguretat de la maduresa des d’un fangar  inestable de la infància.

Roger Coma és un president que pateix i no sap sobreposar-se. Còmicament i patèticament, alhora. Ramon Madaula és un psiquiatre experimentat, segur, que acabarà amb un cert aire de coach i revelant que ningú és 100%  serè. Que és, des del deliri, que es construeixen les fites que tothom aspira de nació, progrès, convivència… Una comèdia fàcil direcvta, però que treu algun gir molt autèntic que la fa humana i pròxima.