Núria Guiu desvesteix els dispositius escènics. Explica,fil per randa i de maner ben planera, el motiu i les reflexions d’un treball sobre antropologia. Vol escapar-se dels béns de consum i indaga entre les persones que poden aconseguir l’èxit a través de les xarxes socials. Com fan créixer el botó del like per guanyar influència i ser mediàtics. Símplement. 

La indagació d’aquesta performer/ estudiosa la va dur a dos espais que li són atractius: la dansa a les xarxes i el ioga a les xarxes. El procés creatiu ha estat anar fusionant les imatges i el to dels dos espais (aparentment antagònics perquè es viatja de la gesticulació exagerada amb música electrònica i pop a les posicions contemplatives i el silenci del ioga) en un de propi. Demostrant que és molt líquida amb la imitació dels gestos, que els va codificant i depurant i és d’una entrega absoluta amb l’equilibri del cos i la ment. Núria Guiu prefereix explicar-ho tot, d’entrada, per anar projectant la fusió amb la intenció que el públic ho capti i es faci les seves pròpies conclusions. El cos acaba sent la seva principal gramàtica i ensenya, fins a l’extrem, com l’assoliment d’aquest èxit (dels likes) pot comportar la pèrdua de la dignitat, de la personalitat.

L’obra podria funcionar com un díptic amb el 1000Likes que ensenya els riscos dels comentaris anònims a les xarxes o Ones, en què es marca la jerarquia de converse, segons quin canal digital s’utilitzi., però vivint-ho tot en un present frenètic.