100 FEMMES

Teatre | Nous formats

informació obra


Àngels Aymar arrenca un projecte per posar a escena la biografia de 100 dones anònimes. És el resultat d'un taller fet amb voluntàries, no ncessàriament artistes professionals. Aquest treball es vol repetir en altres ciutats que contrastin les semblances i dferències entre les dones de les diferents comunitats.
Companyia:
Collectif Lyon.05
Intèrprets:
Cent dones de la ciutat
Autoria:
Àngels Aymar
Direcció:
Àngels Aymar, Antonella Amirante (codirecció)
Assesoria de moviment:
Montse Colomé
Il·luminació:
Kiko Planas
Vídeo:
Júlia Rabadan, Esther Angrill
Ajudantia de direcció:
Georgina Oliva, Marta Filella, Rebeca Sánchez, Elena Montes, Selene Perdomo
Producció:
Grec 2013 Festival de Barcelona, Collectif Lyon.05
Escenografia:
Perrine Lacroix
So:
Xavier A. Ragolta
Estrena:
Estrena
Sinopsi:

Entre la realitat que ens volen dibuixar i la que vivim, hi ha escletxes de llum. Ens ho demostren tot d’iniciatives ciutadanes a les quals, ara, se suma el Collectif Lyon.05. Elles conviden un centenar de dones de la ciutat que viuen, pensen i fan de maneres diverses a construir una història col·lectiva a partir de capítols de vida individuals. 100FEMMES parteix de l’origen de l’univers com a símbol, per recordar-nos que el que és infinitament petit dirigeix el que és infinitament gran, i que les nostres vides fluctuen entre l’obscuritat i la llum.

Una coproducció internacional que té la voluntat de fer un camí llarg portant aquesta  experiència artística, cultural i unificadora a altres ciutats del món. El viatge acabarà amb la realització d’un documental que serà testimoni de la veu i la presència de totes les dones que hagin participat en l’experiència.

Crítica: 100 FEMMES

20/07/2013

Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l'antiga base de dades)

per Jordi Bordes

L'important no és la meta, si no el camí. Al projecte 100 femmes, el que comptsa és com un centenar de dones,que fins fa poques setmanes bno es coneixien, han passat a ser membres d'una família artística. De diversa edat, procedència i constitució física han ofert les seves aptituds i la seva disponibilitat absoluta a recrear un univers que arrenca de l'univers i acaba, ni més ni menys, que a l'amfiteatre Grec. Potser és una llàstima que la intenció final, d'afirmació, acabi ressonant en negatiu: "No som l'enemic"; "Volem viure ara i aquí i , sense nosaltres, noes va enlloc". Tant ntegrador com pretén ser millor acabar amb un entusiasta "I, tot junts, arribarem allà on ens proposem". De totes maneres, és destacable el treball i la concentració d'un grup molt nombrós, inacabable, de dones amateurs que disfruten i s'exposen davant de públic desconegut i també familiar. Se'ls hi nota orgulla, satisfacció de particiopar en aquest projecte, que té tots els números, per anar-se multiplicant per les ciutats europees.