George Orwell va escriure 1984 l'any 1948 per denunciar l'extensió progressiva d'un totalitarisme de pàtina democràtica en el qual els governants ho controlen tot i els ciutadans no reben cap altra consideració que la de titelles de l'oligarquia dominant. Us sona no? Una novel·la visionària o profètica que 65 anys després té una actualitat rabiosa i enrabiadora, convertida en un mirall del que patim cada dia. L'any 2006, Michael Gene Sullivan en va estrenar una adaptació teatral, que ara es pot veure en un espectacle de petites dimensions però grans resultats a l'Almeria Teatre, una de les sales de Barcelona amb una programació més consistent.
El primer que juga a favor de l'espectacle és l'excel·lent adaptació, molt ben traduïda per Lluís Anton Baulenas. Gene Sullivan extrau l'essència de la novel·la original i no la traeix perquè n'aprofita els elements més dramatúrgics i deixa molt d'Orwell per als qui no l'hagin llegit. Damunt l'escenari, 1984 es desplega al voltant de la història d'amor del protagonista, Winston Smith, un funcionari del Ministeri de la Veritat d'Oceania que treballa manipulant notícies del passat per tal que res pugui interferir en el present. La seva creixent desafecció del règim esclata quan coneix una altra anti, amb qui no només iniciarà un idil·li sinó també un embrió de revolució que el Gran Germà s'encarregarà de frustrar. El seu interrogatori a càrrec de l'inquisidor O'Brian i de quatre membres del partit és el pal de paller de l'obra que, després d'un principi un pèl confús, aviat agafa velocitat de creuer.
El treball de Víctor Álvaro en la direcció està en línia amb la qualitat del text com també ho estan totes les interpretacions. Álvaro encerta, per exemple, en canalitzar correctament l'energia del repartiment, en el qual sobressurten per pes argumental les creacions d'Andreu Rifé i de Carles Canut i, per qualitat, la de Frank Capdet, que ofereix la interpretació més sòlida i versàtil. Álvaro també aconsegueix, entre moltes d'altres coses, donar al conjunt el ritme adequat perquè avanci i s'emporti els espectadors.
Una escenografia simple però efectiva, ben realitzada i que aprofita molt bé les possibilitats del propi Almeria Teatre (obra de Víctor Algo) i un molt bon treball de vestuari i caracterització (de Núria Llunell) acaben d'enllustrar la proposta. Un bon exponent de teatre compromès amb l'actualitat que no defraudarà ni aquells que busquin Orwell ni els que necessitin una catarsi després de llegir el diari o veure el telenotícies...
