28 i mig

Teatre | Nous formats

informació obra


Els treballs de La Perla, en la seva sorra de la Biblioteca de Catalunya, són una explosio d'imatges. L'univers de Fellini en aquest espai, pot ressonar com ja es va fer amb"tonio, el poeta" una peça feta amb actors/estudiants, una perla que va passar desapercebuda i que algun dia caldrà recuperar. Ara aquest 28 i mig arriba de la mà d'un cartell incontestable, còmplices de la mirada artesanal d'Oriol Broggi (Incendis...) un dels directors tòtems de les últimes temporades.
Direcció:
Oriol Broggi
Escenografia:
Oriol Broggi (espai)
Adaptació:
Jeroni Rubió (adaptació i treballs de text)
Intèrprets:
Tomeu Amer, Xavier Boada, Màrcia Cisteró, Pablo Derqui, Pol López, Clara Segura, Ernest Villegas, Montse Vellvehí
Il·luminació:
Pep Barcons
Vestuari:
Berta Riera
So:
Damien Bazin
Vídeo:
Francesc Isern (projeccions)
Ajudantia de direcció:
Montse Tixé
Producció:
La Perla 29
Estrena:
Estrena
Companyia:
La Perla
Sinopsi:

Un moment de recés a la Biblioteca. Un moment de parada de La Perla per engegar un nou projecte, una nova cosa, que ens farà somniar una mica.

Un espectacle de creació sobre tots aquells espectacles que hauríem volgut fer, veure, sentir... una proposta des d'on mirar junts el món del teatre, del cinema, de la fantasia, acompanyats per Fellini i la seva capacitat de fer-nos descobrir de nou la il·lusió i l'esperança d'un altre món possible.

Crítica: 28 i mig

22/06/2013

Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l'antiga base de dades)

per Andreu Sotorra

A la vista del muntatge '28 i mig', t'assalta el dubte de pensar que La Perla 29 o el director Oriol Broggi potser viuen una crisi de creativitat com la que va reflectir autobiogràficament Federico Fellini en el seu film '8 1/2' o 'Otto e mezzo'. Però si fem cas dels resultats i reconeixements de les últimes temporades, de segur que no és això. Aleshores potser hauríem de concloure que Oriol Broggi ho té tot tan ben calculat que només ell sap que ha fet exactament 28 projectes i mig, de la mateixa manera que Fellini diu que havia fet 8 pel·lícules i mitja quan va triar el seu títol emblemàtic. O potser, si som malpensats, hem de començar a creure que La Perla 29 ha estat una xifra falsa i que el número de l'habitatge de Gràcia on va néixer la productora era en realitat un màgic '28 i mig'. Malament ho té, Oriol Broggi si, com el protagonista de la pel·lícula '8 1/2', es pensa retirar a un balneari per repensar el seu futur artístic i personal perquè, com Guido Anselmi, el alter ego fellinià, tinc la sensació que Oriol Broggi també es veuria perseguit i assetjat per tots aquells dels quals potser voldria fugir, en un moment revoltat que, certament, convida a agafar la manta i córrer. Si això pàssés, ja veig perseguint-lo on fos els espectadors fidels que té, els intèrprets que volen treballar damunt la sorra de la Biblioteca de Catalunya —a pesar d'algun retret irònic de l'actor Pere Arquillué, l'últim Cyrano—, tècnics, escenògrafs, músics i fans en general. Per això ha fet bé, abans que fos massa tard, de refugiar-se en el món oníric, en els records del camí fet i en les fantasies de les quals s'alimenta el teatre.