Sidi Larbi Cherkaoui té un talent únic per modelar els cossos. Els que ja l’heu vist sabeu molt bé què vol dir emocionar-se amb el moviment. I els que no conegueu encara el coreògraf més requerit del moment torneu a tenir una oportunitat d’or. 4D condensa la màgia de la seva dansa en els duets, en aquesta batalla perfecta que és l’empènyer, el tibar-se, l’apartar-se, i finalment el fusionar-se del joc a dos que ja vam veure-li a Play amb Shantala Shivalingappa o a Dunas amb Maria Pagés. Els dos cossos, la música i el moviment són les regles, les quatre dimensions d’aquests quatre duets. Cherkaoui ha destil·lat aquests fragments de peces anteriors per engendrar un nou i intens muntatge: quatre versions de l’estira i arronsa entre dos éssers plens de l’energia i la mística que han marcat amb foc la seva dansa.
Semblava una peça de circumstàncies, quatre duets agafats de coreografies passades i ajuntades per a l'ocasió. En realitat, és un veritable plaer de moviment que il·lustra, també amb plor desesperat el dolor d'una relació de parella. Sidi Larbi Cherkaoui es desplega, gràcies a la capacitat contorsionista i d'un equilibri excel·lent dels ballarins en un joc de relacions, generalment infructuoses. S'hi pot percebre amor, odi, engany, consumisme, fredor, desig... mort. La dansa, i una música enllaunada però que sembla despertar emocions ben endins, explora en el record, l'experiència de l'espectador i li mostra que, una coreografia de parella, en realitat no és més que dos solos que, per moments tenen una compenetració en el moviment. Tot i viure en parella i en comunitat, l'ésser humà racional és, realment, un ésser solitari en els moments culminants de la vida. Gran treball. Confitura amarga,