73 raons per deixar-te

Musical

informació obra


Autoria:
Jordi Cornudella, Witold Gombrowicz
Composició musical:
Jordi Cornudella
Text:
Guillem Clua
Intèrprets:
Abel Folk/ Àlex Casanovas, Mercè Martínez , Mone Teruel , Marc Pujol
Direcció Musical:
Andreu Gallén
Producció:
Focus, Bitò Produccions
Companyia:
cia Teatrebrik
Sinopsi:

La Mercè i en Toni fa tres anys que estan junts. Van tenir un enamorament de focs artificials, un “flechazo”, i malgrat les seves diferències, tot indicava que serien una parella ideal. Però no ha estat així. La seva relació no ha funcionat i quan els veiem per primer cop, s’estan tirant els plats pel cap. L’amor incondicional s’ha convertit en odi, les virtuts en defectes i els motius per deixar-se es multipliquen fins a arribar a setanta-tres. 

Tots dos es veuen obligats a començar una nova vida separats. Això sí, per tirar endavant no estaran sols: compten amb el suport dels respectius consogres. El pare de la Mercè i la mare d’en Toni no se suporten des del primer dia que es van conèixer, però la separació dels seus fills els obligarà a acostar-se i portarà la seva relació familiar al límit. 

De la mà d’aquests personatges, descobrirem la història d’amor dels joves, des de l’enamorament inicial fins a la ruptura, passant per la convivència, les discussions i el dia a dia que mai no surt a les pel·lícules. Tots quatre es veuran obligats a reflexionar sobre l’amor, el desamor, el pas del temps i el valor de les segones oportunitats.

L’amor està condemnat a extingir-se? Totes les relacions tenen data de caducitat? Si és així, de què serveix la felicitat si al final sempre acabem sols? 73 raons per deixar-te, el Musical aborda totes aquestes preguntes en un musical que ens farà riure i somriure, però també plorar... i on el concepte de final feliç potser no és el que ens esperem d’una comèdia romàntica.

Crítica: 73 raons per deixar-te

25/11/2015

Musical amb ànima però amb poca flama, encara

per Jordi Bordes

Sembla un recorregut lògic: Després de la flama de l'amor ("T'estimo, ets perfecte, ja et canviaré") a les cendres del desamor ("73 raons per deixar-te") Si aquell primer musical, de Joe Di Pietro, en realitat era un mostrari de les relacions de parelles, ben còmiques i tendres o tràgiques per moments, que no havien de tenir a veure les unes amb les altres, ara, tot se centra en una parella impossible: la d'un actor frustrat i activista convençut del 15M amb una pragmàtica i consumista noia pija que va de rebaixes a comprar sabates. Per a cadascú el seu projecte de vida és ben respectable. L'amor possibilitarà una relació, a totes llums, insòlita. El problema és que, en aquesta primera part, les situacions còmiques no van acompanyades d'una musicalitat trencadora, si no més aviat linial, que li va a la contra. Si la primera part s'escurcés i s'eliminés l'entreacte, l'obra correria olt més dinàmica i, probablementm, tindria millor resultat. El cop d'efecte de la dramatúrgia de la segona part (tot i que es pot intuir en un musical que agrada furgar entre els personatges antagonistes) li permet guanyar una càlida emoció i es revela l'ànima: la que els pares proven de transmetre els seus fills. No  creixeran fins que cada jove no hagi assumit la seva part de misèria humana. "Els finals de les comèdies romàntiques estan sobrevalorats", diu el personatge de Mercè, la jove amb hipoteca i estius a Cambrils.

Els actors fan un treball notable amb una Mercè Martínez estel·lar (tant quan riu com quan plora) un Marc Pujol d'ofici (molt còmiques les seves lluites impossibles) un Abel Flok redescobert als musicals (aguanta amb correcció el cant i dóna l'escalf a la peça necessària) i Mone Teruel molt versàtil (que sap deixar ombres del seu passat i il·lusionar-se quan no s'ho esperava pel present). Potser s'hagués pogut jugar més amb la presència dels músics a escena. L'espai és vistós sense ser espectacular. L'obra és molt urbana, amb el seu metro i la veu que avisa de les noves connexions. Ja ho diuen els Amics de les Arts en el tema "La merda se'ns menja", quan canten als amors utòpics als transports metropolitans.


Trivial