8 veces te dejo

Teatre

informació obra


Intèrprets:
María José Cordonet Castagneto, Lautaro Correa, Gabriel Beck (del 19 de juny al 6 de juliol), Damián Costa (del 12 al 18 de juny)
Dramatúrgia:
Elvira Gómez
Adaptació:
Gabriel Beck
Direcció:
Gabriel Beck
Sinopsi:

8 veces te dejo es una comèdia romàntica que aborda la història d’una parella al llarg de la seva relació. Laura i Steven. Ella és un ésser extremadament sensible, molt autosuficient que busca una parella estable i creu en l’amor com a element transformador. Steven és un immadur emocional, que pateix fòbia al compromís però s’enamora perdudament de la Laura. A partir d’una contraposició ideològica, la relació d’ambdós es construeix sobre bases molt poc sòlides, el que porta a que Steven abandoni la Laura vuit vegades al llarg de sis anys de parella. L’obra aborda com els pensaments, pors, il·lusions, misèries i belleses d’ambdós personatges són afectats pel temps, el costum, la infidelitat i el desgast.

Crítica: 8 veces te dejo

19/06/2014

La frescor i la proximitat del teatre argentí

per Toni Polo

De vegades convé que ens posin un mirall al davant, a veure si reaccionem. La companyia argentina Teatral Provença ens el posa per parlar de les relacions de parella, de fidelitat, de maduresa, de solitud, de complexes, de pors. Tot a través d’una parella, la Laura i l’Steven, que van conviure sis... anys amb uns quants daltabaixos. Vuit, vuit daltabaixos en els quals ell, claustrofòbic, al·lèrgic als compromisos, la va deixar: “por un tiempo, quizás para siempre. Es un riesgo que prefiero correr”. Una figura a mig camí entre presentador, àngel de la guarda o, fins i tot, Déu (a l’estil, una mica, de Morgan Freeman...) fa de pont amb el públic introduint cada episodi que es rememora de la relació entre la Laura i l’Steven. Un text àgil, una escenografia senzillíssima i molta credibilitat en els personatges (fins i tot en Morgan!).

El ritme es va accelerant a mida que sabem de què va la cosa. En menys d’una hora de funció, veiem escenes brillants en les quals riem a gust. Podria ser insuportable repassar els vuit cops en què ell la va deixar per tornar a començar. La manera de resoldre-ho és original. Quatre frases, quatre gestos que es repetiran cada cop, sempre introduïts per l’encantador còmplice, per retratar una parella molt propera, amb totes les seves dèries i les seves il·lusions (que, molt sovint, no comparteixen: tenen sis anys per adonar-se’n!). Des que es coneixen i tot va com la seda fins a que tot explota, passant pels moments de rutina (quin partit de Banfield compartit per la parella... tan real!) i per punts d’inflexió (vuit) que ens descobriran fins a on podem arribar en el món de la parella: quant podem aguantar i quan ens poden arribar a aguantar. Un es pot imaginar on queda la dignitat... i fins a on ens baixem els pantalons!