ESPECTACLE VIST A LA RUQUERIA QUERUBÍ, DE GRÀCIA.
SI
VOLEU VEURE LA CRÍTICA DE LA VERSIÓ 'MUSEU MARÍTIM' ANEU AQUÍ.
Fa molts anys que conec l'Arnau Vilardebò, un excel·lent professional que va organitzar, del 1982 al 2008, la Marató de l'Espectacle a Barcelona,
veritable mostra de referència, i que durant un temps, va estar editant
un butlletí electrònic molt interessant, sobre cultura alternativa a
Barcelona i rodalies, anomenada NIUS
(en clara referència a la fonètica de l'anglesa news), que va ser
imprescindible per a molts de nosaltres, durant el temps que se'n va
ocupar l'Arnau.
També per aquelles èpoques, vaig veure el seu nou espectacle 'Neixen
Déus', centrat en narrar, d'una forma divertida, però amb gran rigor,
les relacions entre els déus de les mitologies grega i romana,
especialment de la primera.
Ara, ens sorprèn amb aquest espectacle, 88 infinits, on ens proposa un
curiós planetari, fet amb regles de fuster (sí, aquelles grogues, de
fusta, en trams d'uns 20 cm. i que anaven plegades en un curiós
acordió), per representar les constel·lacions dels dos hemisferis
terrestres, complementades amb un no menys enginyós joc de mitges
esferes, plenes de ninots i joguines que representen aquestes mateixes
constel·lacions.
Donats els amplíssims coneixements de l'Arnau sobre mitologia, i els
(al menys per a mi) notables coneixements també sobre astronomia i
astrologia, aquest no és un espectacle amb un guió fix, sinó que l'Arnau
proposa al públic que li pregunti sobre alguna d'aquestes
'constel·lacions' -n'hi deu haver prop d'un centenar- i ell fa
l'espectacle explicant la història de cadascuna d'elles, i els Déus,
deesses, herois i demés personatges mitològics amb els quals es
relacionen, i dels quals prenen nom.
No sé si em considerareu boig, però mentre l'escoltava, m'estaven
agafant unes ganes terribles d'arribar a casa i començar a documentar-me
sobre l'apassionant història d'aquest univers, tant el d'estrelles com
el d'éssers extraordinaris,del qual n'estàvem rebent un petit tast.
Després de la funció, xerrant amb l'Arnau, em vaig assabentar que té
projectat fer una versió per a infants de diferents edats i oferir-ho a
escoles, perquè per a instituts no ha de retocar gairebé res (com van
certificar els riures i els assentiments d'un professor, present a la
sessió), i jo diria que resulta altament recomanable per a joves de
secundària. S'ho passaran bé, i n'aprendran un niu... i els adults
també!
Aquí en teniu un parell de mostres, en vídeo:
