88 infinits

Teatre

informació obra


Companyia:
Arnau Vilardebò
Intèrprets:
Arnau Vilardebò
Sinopsi:

Teatre, mitología i astronomía es donen la mà, amb l´actuació d´un mestre de l'escena com és l´Arnau Vilardebó sota la fascinant bòveda celeste i els atinats comentaris de l´astrònom Albert Pla.

Veniu a disfrutar de les històries mitològiques de les constel·lacions del cel.  Mitologia sèria. És a dir irònica. Obriu el ulls a una nova percepció de la nit. Amb molt d'humor! I amb la gran espectacularitat del Planetari.

Un espectacle a descobrir dirigit a un ample ventall de públic.

Crítica: 88 infinits

25/07/2014

Un especatcle divertit, interessant, original... universal!

per Toni Polo

Entrem en un espai nou del Grec. El Museu Marítim, però no és ben bé aquest, l’espai, sinó una mena de bombolla inflable ubicada allà mateix, aparentment petita, on s’hi accedeix com si un entrés en l’úter d’una mare. Un cop dins, veiem que és ample i confortable per a que 40 persones ocupin una cadira cadascuna i deixin encara molt espai per a que el mestre de cerimònies interpreti amb passió les aventures i trapelleries dels déus grecs a través de les constel·lacions (oficialment n’hi ha 88, d’aquí el títol de l’espectacle) que floten sobre els nostres caps.

La cosa té coses de conferència (gens saberuda, eh?), de monòleg, d’improvisació, de clown. Ramon Vilardebò ha fet de la seva passió per l’astrologia i la mitologia grega tot un espectacle molt ben trenat, divertit i interessant. El seu és un treball actoral que captiva l’espectador. Amb un gest es converteix en un porc senglar, ens mostra Hèrcules acabant amb un lleó o ens representa la imatge sinusoïdal d’Afrodita. I ens mira amb cara de... de Zeus! Quina mala llet! La complicitat entre Vilardebò i els déus és total...

Així, a través de les peticions del públic (qui vulgui, pot demanar la història d’una constel·lació, ni que sigui el seu signe zodiacal), descobrim on es troben aquestes presumptes formes animals, vegetals o humanes i coneixem les impagables vivències dels déus de l’Olimp relacionades amb aquests estels: el problema gravíssim d’endogàmia que pateix la mitologia; les escalfors de Zeus en la seva persecució de Nèmesi, que es disfressava d’animals insospitats, al més pur estil Mortadelo; els gelos d’Afrodita; el poc cap d’Hèrcules; que Virgo vol dir nena, “independentment del què hagi fet”; que “hi ha una llei en aquesta ciència per la qual les deesses sempre es quedaran prenyades”.

La participació de l’astrònom Albert Pla és inestimable. Manega un programa propi d’ordinador des del qual ens mostra el cel de Barcelona en el moment, ens fa uns zooms esgarrifosos sobre cúmuls d’estrella, apropant-nos tot d’una uns quants anys llum per mostrar-nos secrets dels cels i, fins i tot, li permet viatjar en el temps: voleu saber com estarà el cel a Barcelona en l’any 99.583 a les 17:20h? Jo ja ho he vist!