9to5

Musical

informació obra


Direcció:
Xavi Morató, Sergi Belbel
Direcció Musical:
Joel Riu
Escenografia:
Sara Espinosa, Sergi Cerdan
Il·luminació:
Sara Espinosa, Sergi Cerdan
Vestuari:
Sara Espinosa, Sergi Cerdan
Coreografia:
Aina Torné
Intèrprets:
Marta Borràs, Aida Llop, Mireia Lorente-Picó, Anna Marquès, Joan Sáez
Interpretació musical:
Joel Riu
Autoria:
J.B. Priestley
Sinopsi:

La trama se situa als anys 80. Les tres protagonistes, la Violet, la Judy i la Doralee, estan fartes del tracte que reben per part del seu cap, el Sr. Hart, a l’oficina on treballen. Després d’un moment de pausa de la feina, col·locades per haver fumat marihuana, una petita confusió farà que tot es descontroli i que tot canvïi.

9 to 5 és un musical còmic i fresc, amb escenes quotidianes portades a l’extrem. La humanitat dels personatges fa que hi vegem reflectides moltes de les nostres actituds i els considerem propers. A més, l’obra posa l’accent en el paper de la dona i la igualtat de gènere en el món laboral, un tema totalment candent en l’actualitat.

El musical va ser escrit per la Dolly Parton i la Patricia Resnick i va estrenar-se a Broadway el 2009, adaptant la pel·lícula del 1980 amb el mateix nom (en castellà Cómo eliminar a su jefe). Va estrenar-se al Marquis Theatre el 7 d’abril de 2009 i va estar en cartell durant mig any. Durant el seu pas entre L.A. i Nova York, va rebre 15 nominacions als Drama Desk Award i 4 nominacions als premis Tony: incloent, Millor Composició Original (Dolly Parton), Millor Actriu Protagonista (Allison Janney), Millor Actor de Repartiment (Marc Kudisch) i Millor Coreografia (Andy Blankenbuehler). En acabar a Broadway, l’espectacle va fer un tour pels Estats Units, el Regne Unit i s’ha fet a diversos països.


Crítica: 9to5

21/06/2019

Molt joc i ganes de provar-se

per Jordi Bordes

EpidèmiaTeatre ha reelaborat el musical 9to5, que la temporada passada els va servir per llicenciar-se a l'Institut del Teatre i, posteriorment, per debutar a l'escenari professional al Teatre Gaudí Barcelona. Ara, aquesta nova revisió al Maldà pretén donar-li un to molt més còmic (no vaig veure la versió anterior, però no me la puc imaginar sense la comicitat desfermada que proposen els intèrprets ara). És un musical en què la trama fa uns gir, potser un pèl previsibles, però sempre desembocant cap al petardeig més bestial. En el fons, és una revolució en tota regla d'un departament d'oficinistes. 

El joc d'anar doblant-se en personatges (sobretot l'actor), en comptes de penalitzar-ho com a producció precària, es resol com una producció desenfadada que revela la seva espontaneïtat. Epidèmia Teatre ja va signar un primer treball, fa pocs mesos, al Teatre Gaudí Barcelona: Bed & breakfast. També bevia d'aquesta frescor. Vistes les dues propostes, es percep com que el grup està buscant el seu espai, trobant des d'on se senten còmodes interpretant i fent una incitació a assistir-hi a un públic molt ampli. La seva frescor (i el fet que coincideixin també al Maldà) les emparenta amb les The feliuettes (The feliuettes, Cobi, Curro, Naranjto i Akelarre). 

Pel que fa al musical, juga amb les eines de la desproporció del grand guignol que, en clau musical, es pot emparentar també amb l'opereta musical. No és tant important quina és la psicologia dels personatges si no el què passa i sobretot, amb quina forma s'expressa (que abusa de l'exageració). 

Algú recorda el No són maneres de matar una dona? (Artenbrut, 2004). Doncs és aquest perfil de musical. La companyia Arcàdia,liderada per Llàtzer Garcia, també va començar flirtejant amb la comèdia musical com Ens hauríem d'haver quedat a casa (Sala Muntaner, 2012) o encara abans Esquivel, (Nau Ivanow, 2010). Epidèmia Teatre juga amb els formats mentre anirà madurant la forma de presentar-se, d'identificar-se i de connectar amb el públic.