A beginning expanded version

informació obra



Composició musical:
Aurora Bauzà, Pere Jou
Sinopsi:

Aquests músics i compositors ja fa anys que treballen amb la veu i amb el cos, centre de totes les recerques que han realitzat conjuntament i que es pregunten per la relació entre el so, els cossos i el moviment. Per a ells, la música té una dimensió visual i es relaciona amb el moviment. Com dur aquests conceptes a escena per fer-ho palès? A A beginning_expanded version, ho fan situant els espectadors i espectadores en un espai fosc i fent circular per aquest espai buit i fosc uns cossos que es relacionen amb la foscor i que el públic no veu, però que escolta respirar, caminar i parlar. Un sistema de so en 360 graus converteix la proposta en una experiència immersiva en la qual, privats inicialment del sentit de la vista, entendrem a què es refereixen Bauzà i Jou quan atribueixen dimensions visuals i moviment al so. Tot plegat és un viatge de la foscor a la llum protagonitzat per una quinzena d'intèrprets, entre els quals els integrants del Cor del Teatre Principal de Palma, una invitació a repensar els límits entre el nostre «jo» i el món que ens envolta, a veure de quina manera les identitats individual i col·lectiva acaben per convergir en el buit. En un context de narratives apocalíptiques sobre la fi del món,

 A beginning_expanded version

 genera un relat dramatúrgic sobre l'eterna dialèctica entre l'individu i el col·lectiu, per tal d’imaginar noves formes d’habitar el futur. El muntatge és una adaptació d’una proposta per a cinc intèrprets als quals s’hi han afegit els integrants del Cor Jove del Teatre Principal de Palma. Una invitació a repensar els límits entre el nostre «jo» i el món (i la col·lectivitat) que ens envolta.

El col·lectiu format per aquests dos artistes interessats en la relació entre veu i cos i entre individu i comunitat ja havia participat en el Grec Festival de Barcelona protagonitzant experiències diverses, fins ara dins del programa d'activitats Boombeta 2021 del Graner, centre de creació o programats dins de la proposta Escenes singulars (Grec), en el marc de la qual havien de mostrar, l'any 2020, el treball escènic i musical I Am (T)here.

Una coproducció de l'Auditori, el Centre Chorégraphique National d'Orleans (França) i el Teatre Principal de Palma.

Amb el suport de l'Institut d'Estudis Baleàrics, el Graner Centre de creació, Nau Estruch, associació francesa de música contemporània Hémisphère Son, Castell de Montjuïc i Centre Cívic Barceloneta.

Crítica: A beginning expanded version

09/07/2023

Èxtasi despullat a les catacumbes

per Jordi Bordes

Potser uns 10 delicisosos segons van passar entre el darrer fosc de l'espectacle i l'aplaudiment entranyable del públic. Un buit en el temps en què els espectadors veien que s'havia acabat la peça de llum i so però que respiraven amb dolçor el silenci fresc del Dipòsit de Sant Martí. Només quan van aplaudir des de la taula de so, va arrencar l'escalf. Aurora Bauzà i Pere Jou han tocat el Cel amb A beginning expanded version. Des de la foscor i només jugant amb llanternes disposades a les mans han interpretat una partitura de memòria (pràcticament a cappella), a base de l'escolta de l'altre. Deu intèrprets entre tres naus de columnes (Elena Tarrats, Maider Lasa, Isaac Baró, Diana Pop, Pere Jou i integrants del Cor del Teatre Principal de Palma) han delimitat, per un instant, l'infinit.

Amb veus que modulaven i reverberaven columnes enllà. Sense la necessitat del desplaçament pel perímetre del públic com a We are (t)here, els oients han viscut una sensació envolvent, que atrapa, que descriu emocions sense necessitat de personatges, trama o tesi inicial. Si l'Absolu traça un agònic mal pas per una mena de purgatori de l'ànima, A beginning expanded versions plasma l'èxtasi. És indubtable que l'espai ha estat un element imprescindible per aquest viatge. Però seria molt recomanable que l'actuació es traslladi a quantes grutes i capelles romàniques hi hagi a la geografia catalana (i universal). És una troballa que tot just ara s'estrena i que li correspondria una immensa gira per a compartir aquella emoció intangible, que humiteja els ulls inexplicablement, accedint i alliberant racons de l'ànima en les catacumbes pròpies.

Podria sonar a música sacra, que es repeteix per trobar una elevació espiritual. Podria ser un viatge de penombres en què la llum perfila columnes, mans i rostres. Podria ser un verinós final però que, en cada nou pas, eleva i destil·la el retall per a convertir-lo en perfecte. És, a hores d'ara, l'obra que millor ha transportat unes oïdes inexpertes a un espai de glòria, bressolat per una veu que abraça i mai escanya.