A place to bury strangers

Després de veure la  contundent primera imatge en la qual Roberto Olivan sacsejava un ballarí i com aquest cau a terra amb un moviment descompost,  es pot predir que alguna cosa interessant succeirà en un espectacle, el discurs del qual ve a parlar d’un retorn a l’essència, d’una introspecció protectora davant el constant bombardeig que ens envaeix. I la predicció es compleix, perquè l’obra és una successió d’imatges que atrapen i que avancen creant un subtil fil argumental on tot s’insinua i res queda dictaminat. Aquest suggeriment pren forma a través d’un treball individual i coral, en un espai de comunicació on l’estrany resulta atractiu i el conegut pren un to entranyable i, algun cop, també divertit. Roberto Olivan i els quatre ballarins amb qui comparteix escenari, són els autors d’un moviment que es balanceja entre la dansa contemporània i el circ, fet que propicia un llenguatge versàtil, amb moments hipnòtics i atmosferes inquietants. Imatges a temps present s’entrellacen amb escenes pròpies de somnis i anhels; estampes que són part un camí que condueix a la recerca d’una identitat i d’un espai propi. En la construcció d’aquest indret, on els ballarins executen uns esplèndids moviments terraquis i unes envejables evolucions aèries, molt hi té a dir el suggerent espai sonor que Laurent Delforge crea in situ, que embolcalla als intèrprets en els seus desplaçaments.  Un altre element notable del muntatge és la il·luminació d’Ignasi Solé que reafirma atmosferes i personatges, com també ho fa Roberto Magro amb el seu treball de dramatúrgia

Roberto Olivan és un artista que s'ha cuinat dins del treball de la companyia Rosas però que ha explotat amb sensacions i color gràcies a la seva fusió amb el circ. Practica una coreografia molt vistosa, física, àgil, alegre. A l'agilitat cal sumar-li també la fortalesa dels acròbates. I també té una sensibilitat per a despertar la curiositat dels espectadors. Allò estrany, quan es té el privilegi de veure-ho de prop i de sentir-ho respirar, enganxa. Una molt bona peça per treure el respecte a la dansa contemporània.  Consulteu la crítica publicada, al gener del 2013, en motiu de l'estrena del muntatge al Mercat de les Flors. I no perdeu l'oportunitat d'estrenar-vos al DanSAT!