Abans que arribi l'alemany

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Pedro Mas
Direcció:
Joan Fullana, Toni Casares
Escenografia:
Xesca Salvà
So:
Xesca Salvà
Il·luminació:
Joan Fullana, Xesca Salvà
Producció:
En Blanc
Dramatúrgia:
Mercè Sàrrias
Sinopsi:

Júlia, una dona d’una seixantena d’anys, acaba de ser diagnosticada amb la malaltia d’Alzheimer. La imminència del desenvolupament de la malaltia, així com les reaccions de la seva família i coneguts, la conduiran, després del terrabastall emocional que suposa una notícia com aquesta, a prendre una sèrie de decisions imprescindibles per tal de viure plenament el temps de consciència que li resti.

Crítica: Abans que arribi l'alemany

17/09/2017

L'Alzheimer sense dramatismes

per Iolanda G. Madariaga

A vegades Tàrrega ofereix al crític o prescriptor la possibilitat de reprendre un espectacle que ja ha passat per la cartellera de Barcelona, aquest és el cas. Té tot el sentit incloure un espectacle com aquest dins Fira Tàrrega, un lloc de trobada de programadors d’arreu del territori. Abans que arribi l’alemany és un espectacle de sala, que no requereix massa condicions tècniques per aixecar-lo allà on sigui. A més, toca un tema que cada cop afecta a una franja més amplia de la població: l’Alzheimer, una malaltia neurodegenerativa que no només causa estralls en els qui la pateixen sinó que implica familiars i amics, cuidadors i personal sanitari de tota mena. Marta Barceló -autora, guionista, productora i també trapezista- escriu una peça incisiva però desbordant d’humor i optimisme. El director, Joan Fullana, té el gran encert de reduir a dos actors l’elenc: Muntsa Alcañiz és Júlia, la protagonista absoluta de l’obra, i Pedro Mas interpreta la resta de personatges -fins a 18: fills, metge, desconegut, mecànic...-, tots aquells que creuen la vida de Júlia des del dia que rep el determinant diagnòstic.  Unes files de cadires de plàstic de les que es poden trobar a qualsevol sala d’espera de qualsevol organisme públic, ja es tracti d’un hospital o de l’oficina d’ocupació, resulten una escenografia essencial i d’alt contingut simbòlic. En aquestes cadires, anirà seient Júlia, ara il·luminada amb una llum tènue, a vegades sota un focus més potent. La resta de personatges semblen sortir del no-res o bé del pensament de la protagonista, acostant-se més o menys a ella segons el moment i la relació que s’estableix en aquell precís instant. Es tracta d’un enfocament molt encertat que fa brillar la figura de Muntsa Alcañiz; l’actriu, a més, afegeix solera i ofici a un personatge que és una autèntica delícia. Abans que arribi l’alemany no és tan sols un espectacle molt recomanable per anar-hi en família (llevat, és clar, dels membres més petits), és també una oportunitat per plantejar-nos moltes coses i l’ocasió de parlar-ne.