Acampada

Teatre

informació obra


Companyia:
El pont flotant
Autoria:
El Pont Flotant
Intèrprets:
Àlex Cantó, Jesús Muñoz, Benito Valverde, Leyre Subijana, Alberto Romera, Itziar Manero, Mónica Lamberti, Isabel Gómez, Carmen Golfe
Escenografia:
Joan Collado
Il·luminació:
Marc Gonzalo
Composició musical:
Pedro Aznar
So:
Josep Ferrer
Il·lustració:
Raúl Aguirre
Sinopsi:

Sis amics amb cultures i capacitats físiques i psicològiques diverses decideixen passar un cap de setmana junts en la natura. Com afectarà l’entorn a les seves capacitats? Seran capaços de superar o d’assumir les seves pròpies incapacitats? I les dels altres? Seran capaços de despertar la seva capacitat d’adaptació, de llegir el món segons els llenguatges dels altres? I els espectadors? Seran capaços d’escoltar més enllà del soroll, de comprendre més enllà de les paraules, d’imaginar allò al que no arriba la vista? Seran capaços de conviure en un pati de butaques amb capacitats i necessitats diverses?

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Acampada

07/09/2021

Lliçó d'empatia

per Alba Cuenca Sánchez

La companyia valenciana Pont flotant, que en altres ocasions ha tractat la diversitat generacional i cultural, posa el focus ara en les diferents capacitats. Així, generen sobre l’escenari un dispositiu d’assaig per a fer una acampada al bosc amb un grup d’amics amb característiques variades: des de la que va amb muletes fins a la que només parla en euskera. Des del que té síndrome de Down fins al que perd o oblida tot el que toca. Davant de les situacions adverses, els toca escoltar-se mútuament i posar-se d’acord.

L’espectacle parla de les necessitats que cada persona com a ésser únic i posa l’accent en la cura de les minories, amb una proposta adaptada a persones amb dificultats de visió i audició. En alguns moments, la peça juga amb la incorporació d’escenes en què se’ns priva del so o de la imatge. En altres, es complementa amb l’audiodescripció feta pels mateixos artistes o amb les projeccions de les suggeridores il·lustracions de Raúl Aguirre. L’obra mostra així les diferents maneres de comunicar-nos, convidant-nos a obrir la ment i a generar empatia.

Entre el divers repartiment destaca Monica Lamberti, que posa el necessari punt de mala llet en una peça que té el risc de ser massa edulcorada. A més, l’obra juga amb alguns girs i sorpreses, movent-se a cavall entre la pedagogia, l’humor i la tendresa.