Afasians – The last conference

De fa un temps, Los corderos es mouen per una rampa sense frens. El seu teatre físic ha saltat de pantalla i s'ha convertit en un teatre experimental amb fisicitat, molt de text amagat entre els acudits i els jocs de paraules (que podrien evocar als de Jordi Oriol) i que viatgen més enllà de la raó. Si a Temporada Alta eren La banda de la fi del món, ara són els Afasians, una mena de tribu que es mou pel Temps/espai al seu lliure albir només responent a la dictadura de la ciència. Però, experts com són, han a pres a fintar-la i a riure-se'n per transformar-se de partícula obedient a ona cool, que surfeja tot el que se li posa per davant.El duet de Loscorderos compta, altra vegada amb els Za!, una parella musical punk, que no accepta cap limitació ni llei d'ordre civil. Ataquen amb tot, però amb una comicitat divertida, empàtica, per reivindicar l'aprenetatge a saber viure fora del món convencional. I ho utilitzen un element aparentment tant antipàtic a escena com és la ciència quàntica.Només alguns exemple. Parlen fragmentant i unint paraules entre tots quatre o llegint de dreta a esquerre el text. Ells diuen que formen part del gat de Schrödinger, aquell que és tancat dins d'una caixa i que, si no s'obre, té la capacitat de ser viu i mort. (Un binomi trampós que ja feia servir el mag d'A teatro con Eduardo (Lliure, 2016) del dramaturg italià Eduardo de Filippo, per cert). Si ells formen part de la partícula del gat mort i el temps és un element volàtil per a les ones eternes, ells són la vuitena vida. La seva nova presència  segur que és la més divertida i esbojarrada, amb un insòlit repertori musical que va del Purpel "cat" de Prince al Mi "gato" me lo robaron de Manolo Escobar. Genial! Volem teasers penjats a Internet per recuperar els hits de la peça (inacabables). "Se valora, se valora", repeteixen mecànicament abans de fondre a negre l'escena!

(...)Hay que soltarse las cadenas que nos hacen ir como ovejitas a ver siempre el mismo tipo de espectáculos. Afasians no es una conferencia, ni un concierto, no es teatro de texto, pero tiene texto, no es teatro musical pero tiene música, no es teatro de humor, pero te ríes, no es un espectáculo de danza, pero se baila, no es una performance, aunque en el fondo lo parezca. Es más bien todo eso y todo lo contrario.A loscorderos les acompaña Za! una banda punk para que las fronteras no existen se ríen de todo y su modus vivendi es cuanto menos original. Durante unos minutos pensé estar viendo seres de otro planeta, los habitantes de Afasians no se parecen en nada a los seres que habitan los escenarios, no hay ley, campan a sus anchas. La banda sonora es genial, versiones de "Purple Rain" del desaparecido Prince, aquí en versión "Purple Cat", y siguiendo con su gato, "gato mueerrto", que no lo entenderéis si no lo veís, una original visión cantada del gato de Rosario. Es una lástima que no haya una lista en el Spotify con sus grandes hits, sería mi banda sonora del verano.Entradas agotadas y lista de espera interminable para poder sentarse en medio metro de suelo y disfrutar del espectáculo. Si no has conseguido entrar, ¡persígueles! Divertidos, empáticos, locos, geniales, un subidón de espectáculo. ¡No te lo pierdas!

Heu intentat algun cop penetrar els misteris de la física quàntica , per acabar finalment desistint dels vostres intents i llançant la tovallola ? Això, és perquè encara no heu trobat els instructors adients capaços de transmetre-us amb clarividència aquesta mena de misteris. Doncs no busqueu més, perquè ja els teniu aquí. Que vol dir alhora que ja els teniu també allà. I precisament, aquesta afirmació agosarada que acabo de deixar anar,  és una d’aquelles coses inexplicables que us explicaran amb tots els seus ets i uts i amb totes les demostracions pràctiques que calgui aquests éssers vinguts ves a saber tu de quina galàxia situada alhora aquí i allà que responen al nom de Los Corderos SC.  Ho faran mitjançant una conferència afasica -  vull dir que els que l’imparteixen, són una colla d’afasians- en la qual, i per si no en tinguéssim encara prou amb les sabies paraules esbojarrades i les coreografies a mig camí entre Pina Bausch i Teresa de Keersmaeker amb que ens alliçonen els xais, ens trobarem també amb la delirant col·lecció de sons dissenyada per la gent de Za!. Que la lúdica experimentació sonora  d’aquesta banda i la no menys lúdica experimentació escènica dels “corderitos” formen un tot, és quelcom indiscutible. Com indiscutible resulta també  el fet  que , per primera vegada a la historia del món de l’espectacle , aquesta proposta us permetrà veure com algú pot estar viu i mort alhora, seguint així  l’exemple d’un famós gat científic que maula tota l’estona al llarg de la conferència. Per cert: ho sabíeu vosaltres que dins de qualsevol entrepà vegetal, s’amaga en realitat un gat? Doncs que no us donin mai més gat per llebre ( o per enciam!). Com podeu comprovar, la conferència de los Corderos SC, ofereix un pou sense fons de nous coneixements. I també , un pou sense fons de diversió radical i plena d’inventiva: això, és tan veritat aquí com allà, tenint en compte que aquí i allà, són el mateix lloc.