Alone

informació obra



Direcció:
Christian Atanasiu
Composició musical:
Ismael Dueñas
Intèrprets:
Manuel Sebastián, Joan Segalés, Joan Faneca
Escenografia:
Ramón de los Heros, Manuel Sebastián
Vestuari:
Valeria Civil
Producció:
Ateneu popular 9barris
Autoria:
Aleix Aguilà
Sinopsi:

T’has perdut? Et trobes sol? Doncs, mira i aprèn: l’obra de la companyia Sebas i Christian Atanasiu t’interessarà perquè és el viatge d’un personatge que arriba a una illa deserta després de sobreviure a un naufragi. 

"Alone" funciona com una recepta per enfrontar-nos a les nostres pors de la mà del circ i el teatre gestual.

Com que a l’illa també hi arriben algunes restes del naufragi, els objectes de seguida perden la seva funció originària per transformar-se amb enginy i carregar-se d’altres vides. Resulta evident què tenen d’irresistibles els nàufrags: segons Alone, ens retornen una imatge de la fragilitat, però també del poder de la imaginació com la millor forma de créixer per nosaltres sols.

Espectacle de circ recomanat per a tots els públics a partir de 6 anys. 


Crítica: Alone

11/04/2016

El repte de fer una dramatúrgia per completar la seva especialitat de rebot de boles

per Jordi Bordes

Aquest artista, especialista en el rebot de pilotes, té una notable capacitat de construir una història que embolcalla la seva disciplina. A Acorde (Tàrrega 2010) també jugava amb un monocicle. Ara, s'imagina que és un nàufrag que aconsegueix sobreviure en anar a parar a una illa deserta amb part de l'equipatge del vaixell que s'ha enfonsat enmig del temporal. El material que troba en les caixes serveixen poc per a trobar la manera de no embogir. Però la festa està assegurada. La pintura passa a ser el seu company (i un cap de porc senglar) amb el que veu vaixells que l¡'haurien de rescatar però també retrats amb els que mantenir una conversa o una fruiteria d'Archimboldi que, girant-la, es convertex en una altra bèstia d'aquella selva de mobles. I Sebas ha de combatre amb ell mateix quan s'embolica amb els marcs o quan procura baixar del seu sofà que és una mena de balancí sobre de l'armari. 

En la seva especialitat també arrisca perquè aplica el rebot de pilotes en diferents plans el que implica una dificultat afegida (que li caldrà provar més). El fet que arribi, pràcticament, al final del muntatge pot fer que el cansament no el permeti concentrar-se prou. De totes maneres, Sebas sap distreure amb u cert aire clownesc que recorda pr moments Charles Chaplin (menjant-se una sabata pero també amb una mirada perduda, de romàntic de pega i adult que vol ser un nen fent-se pessigolles). Un espectacle de carrer  per a un públic ampli de gent.