Amor pur. Greta and Friday

informació obra



Autor:
Albert Mestres
Direcció:
Albert Mestres
Intèrprets:
José Luis Oliver, Lola Carandell
Escenografia:
Marc Chornet
Músics:
Marc Egea
Sinopsi:

Tot roda. El món roda. L’amor roda. El circ roda al voltant de la pista. Però hi ha el vertigen. Just quan tot comença, quan el circ comença, quan l’amor comença, tot es pot aturar.
Dos adolescents s’enamoren i comparteixen l’amor pel món. L’amor pur, experimentat sense concessions, està destinat a la tragèdia. Davant la perspectiva de veure morir el món, de veure morir l’amor, s’enfronten a un futur que glaça la raó.
Aquesta història d’amor iniciàtica se’ns fa carn i ossos de la mà de dos joveníssims intèrprets que fan transitar el text a través d’acrobàcies, equilibris, cabrioles, danses, entrades de pallassos, cançons i, fins i tot, la veu humana nua en un acte d’erotisme sonor. Albert Mestres és capaç de posar la paraula a la corda fluixa, i condensar el circ en una sala d’intimitat com la Palau i Fabre.

SOBRE GRETA&FRIDAY

El projecte de GRETA & FRIDAY neix de dues voluntats de l’Escenari Brossa. La primera és reivindicar aquells dramaturgs que aborden textualitats formals, d’estètiques arriscades. D’alguna manera són hereus d’una manera d’entendre l’escriptura teatral que ve de lluny, que passa per Joan Brossa i que ens arriba avui en dia. La seva manera d’escriure s’allunya del realisme televisiu, però precisament per això són tan atractius per al públic teatral. Per això hem fet un encàrrec d’una peça que té dues cares, que és un díptic teatral, a l’Albert Mestres i la Queralt Riera.

La segona voluntat és abordar el fenomen Fridays for Future. És fascinant com generacions d’infants i adolescents s’han organitzat arreu del món donant una lliçó de compromís i d’activisme. El díptic que volíem encarregar es basa en la idea d’imaginar dos adolescents que es coneixen en el context d’una vaga dels Fridays for Future. La cara A seria el present, com es coneixen i de quins valors queda impregnada la seva relació. La cara B és el futur, d’aquí 20 o 40 anys. Com serà el futur que han heretat? Què n’han fet dels seus ideals?

El Brossa proposa un joc per als dos dramaturgs, però també per al públic, que podrà resseguir els mateixos personatges al llarg de dues peces teatrals que són les dues cares d’una mateixa moneda.

Crítica: Amor pur. Greta and Friday

02/02/2020

El futur del món a la corda fluixa

per Andreu Sotorra

En èpoques passades deien que la vida era una tòmbola, tomb, tomb, tòmbola. Ara, tal com està el món, és més encertat dir que la vida és un circ que gira i gira i gira. I l'amor, que és l'essència de la vida, no s'escapa d'aquest circ ambulant.

Això és el que proposa en aquesta proposta “doble” d'Albert Mestres (Barcelona, 1960) —diguem-ne doble perquè hi ha prevista una segona part amb el títol «Amor mor», ambientada unes dècades després, a càrrec de l'autora Queralt Riera (Parets del Vallès, 1978)— amb un parell de protagonistes, en aquest cas molt joves, en el punt iniciàtic de la descoberta de les trampes de la vida, sota la crida adolescent del moviment “Fridays for Future”, on es troben i es coneixen (“¿Com et dius?: Greta. ¿Com et dius?: Friday”), els dos enlluernats per l'aura de la jove activista sueca Greta Thunberg, que és per a ells com un far que els guia en el mar de l'univers del futur que els espera.

Una peça breu, una hora, amb escenes diverses que passen de la parella de clowns —nas vermell inclòs—, a la d'acròbates (l'actriu Lola Carandell s'ha format en l'especialitat de circ a l'Escola Rogelio Rivel de Barcelona) —hi ha una roda, un trapezi i una barra d'equilibri malgrat les dimensions petites de la sala Palau i Fabre— i que barregen les seves inquietuds i els seus idealismes juvenils a través dels fugaços diàlegs entretallats, els crits de joia o els jocs enyorats d'infància, amb moments gairebé d'aires de clàssic dramàtic —Ramon Llull (“Llibre d'Amic i Amat”), William Shakespeare (“Romeu i Julieta”)—i d'altres de cultura tradicional amb la interpretació d'una rondalla camperola de les Illes —l'actor, també en formació de circ, José Luis Oliver, és nascut a Palma— o la cançó catalana popular «La Font del Gat» inspirada en la font dels Jardins de Laribal de Montjuïc. Una combinació dialectal en tota la trama del mallorquí i el català oriental que és també una de les característiques de l'espectacle. (...)

Trivial