El Popeye i l’Olívia es coneixen, s’enamoren i comencen una relació. Al cap de poc, l’Olívia s’incorpora a la sèrie de dibuixos, interpretant el paper de la nòvia. Per fi ella també té parella, algú amb qui passejar els diumenges, algú que li farà companyia quan sigui al llit de mort. Com les persones normals. Aquesta certesa l’omple de felicitat. Però al cap d’un temps, l’Olívia s’adona que l’han relegat a un paper secundari en una història que no és la seva. I el sexe? El sexe els va bé. Però, també al llit, l’únic protagonista és la polla del Popeye. Tot i que l’Olívia és una dona forta, independent, moderna, feminista, la por de perdre aquest home, la por a la soledat, fa que es conformi amb interpretar el paper secundari, l’eterna nòvia del protagonista. I què passaria si l’Olívia es rebel·lés contra el paper que li ha tocat interpretar i decidís viure la seva pròpia història?
Amor. Un exercici argumentatiu és una obra de l’autora berlinesa Sivan ben Yishai, nominada al premi de dramatúrgia del Festival Müllheimer Theatertage. Un monòleg sobre la història de l’Olívia Oli, que pot ser la història de qualsevol dona. Un text que ens planteja, amb una gran dosi d’humor i un ritme trepidant, fins a quin punt és possible alliberar-nos de la càrrega patriarcal sobre la qual s’alcen els pilars de la nostra societat, de les veus de les generacions de dones que ens han precedit, de les barreres que hem d’enderrocar cada dia, a la feina, al carrer, als mitjans, però també a casa nostra, al nostre propi llit. I quins són els obstacles i les pors que hem de superar per poder conquerir finalment el nostre propi espai, la nostra habitació pròpia.
Encara no hi ha crítiques publicades