Aneckxander

Circ

informació obra


Dramatúrgia:
Bauke Lievens
Intèrprets:
Alexander Vantournhout
Composició musical:
Arvo Pärt
Vestuari:
Nefeli Myrtidi, Anne Vereecke
Il·luminació:
Tim Oelbrandt, Rinus Samyn
Direcció:
Anneleen Keppens (mirada externa), Lore Missine (mirada externa), Geert Belpaeme (mirada externa), Lili M. Rampre (mirada externa), Methinee Wongtrakoon (mirada externa), Martí Torras Mayneris
Companyia:
Rhum i Cia.
Sinopsi:

Fa uns anys, un desconegut feia broma amb l'artista de circ i ballarí Alexander Vantournhout dient-li que tenia un coll tan llarg que potser caldria canviar-li el nom per  ANECKXANDER, incorporant al seu nom el mot anglès neck (‘coll’). 

Sobre aquesta anècdota aparentment superficial, s'ha construït un espectacle de circ coreografiat que ens parla del cos humà i de la manera com els altres el perceben. Perquè, conscient que per al públic que el veurà ell és una fisonomia, una forma, Alexander/ANECKXANDER mirarà d'escapar d’aquesta reducció simplista retorçant el seu cos fins assolir formes inversemblants i alienants. Ho farà completament despullat, duent només unes sabates de plataforma i uns guants de boxa. 

Aquests complements potser tenen la missió d'ocultar a la vista els petits punys de l'artista i dissimular la seva curta alçada, però no fan sinó convertir-se en artificis que magnifiquen les febleses o defectes que el protagonista volia ocultar. 

Els gestos i postures —que requereixen una tècnica extraordinària— dibuixen així l'autobiografia tràgica d'un cos absort en la seva pròpia fragilitat i en la seva solitud. I la repetició de la tragèdia obrirà un espai per a l'humor, complement perfecte per a un muntatge delicat i sensible, divertit i corprenedor que converteix en protagonista el cos humà i ens acosta a les formes més extremes i renovadores del circ contemporani.

Crítica: Aneckxander

08/07/2016

Severitat juganera

per Jordi Sora i Domenjó

Contorsions, repeticions, perseveració, esforç i un pèl de bogeria són els ingredients que ofereix, a cos nu, Alexander Vantournhout. Una intensa i estricta proposta, a camí entre el circ i la dansas. 

En el fons de la qüestió un tema central en les relacions que mantenim amb la dansa i el circ: com és la nostra percepció del cos? Un dia un ballarí, a qui apenes coneixia, li va dir que tenia un coll molt llarg. Ell va saber identificar molt bé el problema...

Pots llegir la crítica sencera de l'espectacle aquí: