La directora Carme Porticeli (València, 1967), amb la complicitat de la dramaturga Anna Maria Ricart han dissenyat una peculiar posta en escena d´Anna Karenina, a l´hora arriscada, valenta, sorprenent i en la meva opinió, brillant. La traducció catalana utilitzada es la que va fer el traductor, polític i sindicalista Andreu Nin (El Vendrell, 1982-Alcalá de Henares, 1937).
Una mirada introspectiva
Els intèrprets dialoguen entre ells però també trenquen la quarta paret dirigint-se al públic i explicant-les en primera persona els seus dubtes i incerteses. Un personatge afegit, Andie, es mou com una ombra entre els personatges, narra i reflexiona i actua com una veu de la consciència. La mítica frase en la que comença la novel.la, “Totes les famílies felices s´assemblen. Cada família dissortada ho es a la seva manera”, la pronuncia en anglès (l´idioma que utilitza al llarg de tota l´obra, sota titulat a la pantalla), desprès d´una inicial reflexió sobre l´amor i l passió.
Una posta en escena minimalisticament espectacular.
El tren icònicament present en la novel.la, queda simbolitzat per aquestes vies en cercle que ocupen tot l´escenari i per les que els personatges circularan còmodament asseguts als vagons o sortejant els rails. Una pantalla al fons subratllarà l´acció amb imatges gravades i en determinats moments amb primers plànols filmats pels propis intèrprets. Uns murs de focus (més de 60), situats als laterals inundaran de llum l´escenari en moments puntuals. La primera part subratlla l´hivern rus, neva sobre l´escenari i s´accentua a la pantalla. El blanc predomina arreu. A la segona part i preludi de la tragèdia, el to general serà el negre. atemporalitat. Hi ha llicències i anacronismes que no molesten gens com l´aparició d´un mòbil, o la cançó Senza fine de Gino Paoli, cantada amb sentiment per l´actriu Miriam Moukhles
L´escenografia es dels reconeguts Alessandro Arcangeli i Paco Azorín. El vestuari de Carlota Ferrer, l´il.luminació d´Ignasi Camprodon, el moviment i coreografia de Ferran Carvajal, la composició musical i l´espai sonor de Jordi Collet, el vídeo de Joan Rodón, la caracterització d´Imma Capel i el so de Carles Gòmez.
Els personatges
L´obra té com a eix l’ànsia de llibertat, la passió i l´adulteri. Anna Karenina, pertany a l´alta aristocràcia russa i es una jove vital, que es rebel·la a limitar-se a ser sols esposa i mare, que era el destí de tota dona a l´època. Esta casada amb Aleksei Karenin, un alt funcionari del govern que es 20 anys major que ella, obsessionat amb les aparences i orgullós de les seves creences sobre l’ètica i l´honor. Quan coneix a Aleksei Vronsky, un jove i atractiu comte, que pertany a la noblesa russa, s´enamora perdudament i veu en ell la possibilitat de complir les ansies de llibertat i poder trencar les cadenes de la seva asfixiant vida. No dubta en ser adultera i fugir amb el jove comte, malgrat els judicis inclements del marit i la societat de l´època. Paral·lelament coneixem la vida del germà d´Anna, en Stiva, encantador i llibertí, faldiller impenitent, que enganya de forma continuada la seva muller, Dolly, a qui carrega de fills. La tercera parella la formen en Levin, solitari i obsessionat per la vida al camp en contacte amb la natura, que està enamorat de la jove Kitty, enamorada en secret de Vronsky, que no el correspon. Finalment la Kitty valora el sentiment sincer d´en Levin i acaba casant-se amb ell i troben la felicitat en lo simple i quotidià. Si be en aquest muntatge sobrevola un punt de dubte.
Els interprets
Ariadna Gil, dona vida de forma convincent una Anna Karenina a la que dota de la passió necessària, especialment en el segon acte, salvant el punt de fredor, en aquest punt, que transmet el muntatge i la personificació d´un Comte Vronsky, interpretat per en Borja Espinosa, que no acaba de transmetre aquest atractiu salvatge que justifiqui la passió i el llençar-se al vuit de la protagonista. Jordi Collet convincent en la seva interpretació del marit, ferm en les seves idees i tolerant fins el punt de no contradir les seves conviccions, molt condicionades per l´entorn social. Tan Bea Segura (Dolly), excel.lent en la seva ràbia continguda, sacrificada, no li queda altre remei, a suportar al llibertí i cínic Stiva (Eduard Farelo), així com la juvenil Kitty (encantadora Miriam Moukhles, recent sortida del muntatge Tots ocells) i el tímid Levin (ben configurat per en Bernat Quintana), completen un magnífic repartiment. La cirereta del bon repartiment, es la brillant actriu belga d´origen ruandès, Andie Dushine, vinculada a la companyia Kus de Bruxel.les.
Precaució i anar preparat
L´espectacle té una duració de tres hores i mitja, intermedi de vint minuts inclòs. Aconsellable no distreu-res i poder anar al mingitori abans. La primera part dura dues hores.
Gira europea i en català
D’acord amb el projecte d’internacionalització de Carme Portaceli, aquesta temporada 2024/2025, Anna Karenina sortirà de gira i s’interpretarà en català als escenaris d’Amsterdam, Brussel·les, Cluj (Romania), Miskolc (Hungria), París, Porto (Portugal) i Zagreb (Croacia). Més informació a www.tnc.cat
Una obra mestre de la literatura universal
Anna Karenina, conjuntament amb Guerra i pau, son les obres més conegudes del gran escriptor rus Leon Tolstoi (1828-1910), ambdues cims de la literatura universal. Va començar a publicar-se per entregues el 1877, a la revista El mensajero ruso, i va prendre definitivament format de llibre el 1878, amb més de 800 pàgines. L´acció està situada a Rússia a finals del segle XIX i retrata a la alta aristocràcia en un moment en que el país s´estava obrint al liberalisme i començava una ruptura amb tot l’establert. El 1917 es produiria la Revolució d´octubre, que portaria a la Guerra Civil i a la caiguda del tsar i la classe aristocràtica.
Anna Karenina al cinema
Des de la primera versió el 2011, cinema mut, interpretada per Mariya Sorotkhina, s´han filmat moltes versions en cinema i per a televisió (series i mini series). Ha estat interpretada per grans actrius como Greta Garbo (1935), Vivien Leigh (1948), Jacqueline Bisset (1985), Sophie Marceau (1997) i Keira Knightley (2012).
Text: ferranbaile@gmail.com
